LA PANTERA
París, Jardin des Plantes
Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells els món ja no existís.
El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.
Només a voltes el teló de la pupil·la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.
Traducció de Joan Vinyoli
1 comentari:
Com si juguéssim a estar engabiats per un lapse de temps... Esperant la llibertat, sempre esperant...
Preciosa la pantera començant pels ulls grocs que penetren.
Publica un comentari a l'entrada