JOIES I DAGUES

RECULL SOBRE "JOIES I DAGUES"


XERRADA AMB SEGON D'ESO:

Comença l'aventura!






IMATGE DE LA PORTADA

COMENTARIS Escolania de Montserrat:

Hola Virgínia m'he llegit el teu llibre i m'ha encantat. Es interessant veure com distribueixes la informació del llibre en petites dosis, fins que al final et dóna tranquil·litat recopilar la informació i imaginar-te tota la història.
Gràcies per aquesta meravellosa sensació!
Daniel

Hola Virgínia. M'he llegit el teu llibre, i m'ha agradat bastant, ja que sempre hi ha alguna cosa per saber fins al final de tot. Sobretot m'ha agradat la segona part, perquè és molt emocionant i no vaig poder parar de llegir fins que no la vaig acabar. M'ha agradat com alguns personatges que al principi semblen bons, o dolents, acaben sent el contrari.
Eudald

Virgínia m'he llegit el teu llibre, és per la nostra edat, 13 anys, i està molt ben pensada l'estructura, primera part, la situació, segona part, passat, i tercera, resolució de la història. Per ser el teu primer llibre publicat està molt i molt bé, i trobo que s'hauria de fer llegir a tots els nois de la nostra edat.
Enric

Benvolguda Virgínia, m'he llegit el teu llibre de Joies i dagues, i m'ha agradat molt, trobo que té un final massa trist per a en Roger (Matadura), en canvi trobo que la manera de presentar el fil de la història el fil està molt bé: passar del present al passat és un viatge especial que et permet interpretar millor el futur! Quina lliçó!
Ferran Cerdà Moncasí.

Benvolguda Virgínia (o si s'ho estima més, senyora Palomo), sóc un dels alumnes de l'Escolania de Montserrat que m'he llegit el llibre que has escrit fa poc i que el dia que en Xavi (el nostre professor de català) ens ha fet escriure aquest comentari no estava malalt (últimament hi ha una passa forta).
Sincerament, a mi m'ha agradat molt. També he vist que als meus companys els ha agradat, i a partir d'això he pensat que és una llàstima que no sigui gaire conegut, perquè estic segur que, entre gent de la nostra edat, seria tot un èxit, i no parlo només de Catalunya.
Pel que fa la a la història, la que m'ha agradat més ha estat la d'en Roger. Crec que la seva història és la que dóna el què al llibre. Per altra banda, trobo que a la novel·la li falta un punt de dramatisme. Si fos una mica més trista, penso que seria més variada i no tant monòtona, perquè quan no passa res de dolent, les coses agafen un caire més aviat avorrit. Per exemple, al final, trobo que es trencaria una mica aquesta monotonia si algú dels "bons" (no se m'acut cap altra manera per designar-los) es morís (a part d'en Roger). Aquest algú podria ser per exemple, en Bartomeu Canet (podria morir en el viatge a mans d'uns assaltadors de camins). Potser hi dono massa voltes... perdona.
Gil

M'he llegit el teu llibre de Joies i Dagues, m'ha agradat molt, sobretot perquè la història està en una època que m'agrada molt. A més té acció i molt suspens, cosa que fa que no puguis deixar de llegir-la, i s'acaba molt ràpid.
Henoc

Benvolguda Virgínia:
M'he llegit el teu llibre i m'ha agradat molt, trobo que està tan ben fet que fins i tot sembla impossible haver-se’l imaginat. M’ha atrapat literalment. Aconseguir que te’l publiquin també és un bon senyal. Segueix escrivint.
Tota la historia l’has explicat de tal manera que m'ha agradat molt, de la manera que ho has escrit tot s'entén molt bé. Moltes gracies pel llibre!
Joaquim Noguer Brau
de Cadaqués

ENTREVISTA AL DIARI REGIÓ 7:
regió7.cat » Cultures


Entrevista Virgínia Palomo
«La meva novel·la vol transmetre valors a uns joves que necessiten que se´n parli»
Professora de català i escriptora. La novel·la juvenil Joies i dagues és el debut literari d´una mestra de llengua i literatura catalanes de l´escola Joviat de Manresa que es confessa apassionada de la seva feina i de l´art d´escriure. El dia abans de Sant Jordi presentarà el llibre al conegut centre educatiu.


Una noia que corre perill després d´ingressar en un monestir és la protagonista de Joies i dagues, el debut en el camp de la novel·la per a joves de Virgínia Palomo (Santa Maria d´Oló, 1966). Una història publicada per la prestigiosa editorial Barcanova que la seva autora presentarà en societat el dia abans de Sant Jordi a l´escola Joviat, on imparteix classes de llengua i literatura catalanes als dos primers cursos de secundària.

TONI MATA I RIU / MANRESA Reconeix que escriu «amb l´ànima» perquè «a la vida cal posar passió en les coses que fas i que t´agraden» i que els paisatges del seu poble «són la meva font d´inspiració. Pel llenguatge, hi ha gent de Barcelona que em diu que sóc pagesa. M´interessa donar vida a frases fetes, refranys populars catalans...».
Una professora que escriu una ficció històrica, ambientada al segle XVI, per als seus alumnes?
La meva idea era fer una novel·la per a adults, però vaig acabar entrant en el territori juvenil. La veritat és que m´hi sento còmoda... De fet, és el que veig cada dia. Deu ser quelcom instintiu. És obvi que no l´he escrit per a ells i encara no sé si n´hi ha que l´han llegit. Però cada dia vénen un parell amb el llibre perquè els el signi.
El tòpic diu que no llegeixen.
Jo penso que sí, mai no s´ha llegit tant com ara. Harry Potter, per exemple, desmenteix aquest tòpic. A l´escola, cada alumne pot arribar a llegir fins a nou llibres, a més a més dels que agafi per voluntat pròpia. El que em trobo és que a vegades es trenca la continuïtat: el nen llegeix de petit, però creix i hi ha una moment en el qual deixa de fer-ho. Llavors vénen els pares i et mostren la seva preocupació perquè el nen no llegeix. I jo els pregunto: vostès ho fan? I alguns em responen que no, que ells ja són grans!
Joies i dagues reflecteix, d´alguna manera, la seva vocació pedagògica?
És ambientada al segle XVI, però vol transmetre valors universals, com la importància de la paraula donada, la confiança... Són valors que semblen perduts. Es parla molt de la crisi econòmica, però jo penso que és molt més greu la crisi ètica. I no se´n parla.
El pa de cada dia a classe?
Sóc professora, m´agrada que els alumnes aprenguin. He escrit una història didàctica. Els personatges tenen qualitats: són idealistes, lluiten per la igualtat i la llibertat... La novel·la transmet el valor de l´esforç per aconseguir coses. Avui en dia, en la nostra societat, se´n troba a faltar, d´esforç.
La seva relació amb el món de l´escriptura ve de lluny?
Sempre he escrit, però és el primer cop que em publiquen. Havia guanyat algun premi una vegada en un certamen poètic escolar a la Zona Franca de Barcelona.
Poesia i Zona Franca? Costa relacionar-ho... Tot i que estem parlant del territori on el gran Paco Candel va ubicar algunes de les seves novel·les immortals.
El vaig arribar a tractar, quan tenia divuit anys. La meva germana el coneixia i jo vaig trobar-me amb ell tres vegades. I, en certa manera, és el causant que em posés a escriure. Em va animar a perseguir els meus somnis.
Com altres escriptors que recentment han fet el seu debut literari, també va a l´Ateneu Barcelonès. Què hi aprenen?
Vaig decidir apuntar-me als cursos d´escriptura després de publicar Joies i dagues. M´agrada aprendre, molt, i vaig pensar que havia de continuar millorant la meva escriptura. Faig un curs de tècniques narratives, i l´any vinent un de novel·la, d´una certa exigència.