20/01/2012
FULLES SUÏCIDES
Neruda es preguntava en El libro de las Preguntas: ¿ Porqué se suicidan las hojas cuando se sienten amarillas?
Tot té una raó de ser. Els veritables motius, de vegades són tan evidents que no sabem veure més enllà. Sempre he pensat que res no passa perquè sí. Tot amaga una explicació. Vivim abocats en un món ple de preguntes sense respostes que ens convencin. Ens aferrem a la nostra vida i anem fent com si res. On queda l'empenta que ens ha de dur a la felicitat? Amaguem el cap sota l'ala i pensem que els problemes ja es resoldran sols. Per la gràcia divina potser? Tot té una raó de ser però fa mal furgar allà on no hi tenim cabuda. Fa por reaccionar tot sol i esperem que siguin els altres qui facin el primer pas. La por s'agencia de nosaltres i restem impàvids davant els dubtes. El dia que sentim que la nostra força pot moure muntanyes, despertarem d'aquest llarg somni d'incertesa.
Per què es suïciden les fulles?
11/01/2012
29/12/2011
BON ENGANY NOU!!!!
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
JOAN BROSSA
I els seus poemes no passen de moda. Sempre són actualitat i sempre semblen una quimera. Un desig que només es queda en un desig. 13 anys després de la mort del poeta, res no ha canviat i a voltes, la situació sembla més complicada fins i tot.
Cal fer una revisió del passat i analitzar cap on anem i què volem com a país. Només és una idea.
Només això.
BON ENGANY NOU !!!!
19/12/2011
James Joyce
Final del monólogo de Molly Bloom
Dios mío después de aquel largo beso casi me quedo sin respiración si dijo que yo era una flor de la montaña sí que somos flores todas el cuerpo de mujer sí fue la única verdad que dijo en su vida y el sol brilla para ti hoy si por eso me gustaba por que vi que entendía o sentía lo que es una mujer y yo sabía que siempre le podía buscar las vueltas y le di todo el placer que pude invitándole hasta que me pidió que dijera sí yo no queda contestar al principio sólo miré a lo lejos el mar y al cielo pensaba en tantas cosas que él no sabía en Mulvey y Mr. Stanhope y en Hester y en padre y en el viejo capitán Groves y en los marineros jugando a antónpirulero y a las prendas y a mear alto como ellos lo llamaban... y los ventorrillos medios abiertos por la noche y las castañuelas y la noche que perdimos el barco en Algeciras y el sereno de un sitio para otro sereno con su farol y O aquel abismal torrente O y el mar el mar carmesí a veces como fuego y las puestas de sol gloriosas y las higueras en los jardines de la Alameda si y todas aquellas callejuelas extrañas y las casas de rosa y de azul y de amarillo y las rosaledas y los jazmines y los geranios y las chumberas y el Gibraltar de mi niñez cuando yo era una Flor de montaña sí cuando me ponía la rosa en el pelo como hacían las muchachas andaluzas o me pondré una roja sí y cómo me besaba junto a la muralla mora y yo pensaba bien lo mismo da él que otro y entonces le pedí con la mirada que me lo pidiera otra vez sí y entonces me preguntó sí queda sí decir sí mi flor de la montaña y al principio le estreché entre mis brazos sí le apreté contra mí para que sintiera mis pechos todo perfume sí y su corazón parecía desbocado y sí dije sí quiero Sí.
Ulises
James Joyce
12/12/2011
ELLEN JONSON-SIRLEAF Premi Nobel de la Pau
Tres dones comparteixen el premi Nobel de la Pau 2011. Leymah Gbowee, defensora dels drets de les dones a Libèria, Tawakkul Karman, una icona de les dones en el movimient de protesta social al Iemen i la presidenta de Libèria Ellen Jonson-Sirleaf.
Casualitats de la vida van provocar que en un moment donat el meu camí coincidís amb el de Ellen Jonson.
Em trobava a Oslo i en el precís moment que jo passava per davant de la porta principal del departament on es dóna el Nobel de la Pau, Ellen Jonson sortia feliç després de fer una conferència.
No podia creure que em trobés al seu davant. Un metre de distància d'una dona que estava fent història defensant una causa noble i envejable.
En els seus ulls vaig saber llegir l'esperança. La força i la decisió. Vaig sentir un calfred intens només d'imaginar tot el que s'hauria trobat al llarg de la seva vida.
Ellen Jonson-Sirleaf és la primera presidenta dona d’una república africana, la República de Libèria.
La vida de Liberia no ha estat exemple de democràcia ni de pau. El 1980 el cop d’estat de Samuel Doe va acabar amb el govern i la vida del president Tolbert. La corrupció i el deteriorament de l’economia augmentaren el descontentament popular i la lluita política desembocà en una cruenta guerra tribal en tres bàndols i diversos grups armats. El 1995, els set grups armats que lluitaven van arribar a un acord de pau. Es va formar un Consell de Govern i es prepararen eleccions. Eleccions que va guanyar Taylor per “majoria absoluta”, però no va poder acabar el seu mandat. Assetjat por guerrillers i, amb una ordre de recerca i captura, del Tribunal Especial de crims contra la humanitat, comesos durant la guerra de Sierra Leona, que ell havia apadrinat, va dimitir i s’exilià a Nigèria. Un Govern de transició, prepararà eleccions el 2005, en elles fou elegida Ellen Jonson.
La Presidenta Jonson-Sirleaf, s’enfronta a un gran repte des d'aleshores: reconstruir un país desvastat por catorze anys de guerra. Ellen Jonson té una sòlida formació i experiència en economia i en administració, ja que havia treballat com a funcionaria internacional i en la política del seu país. Fou Secretària d’ Estat i Ministra i va estar a l’exili durant anys treballant per una causa justa. Candidata a la presidència el 1997, fou enderrocada por Taylor i va estar a l’oposició i a l’exili. El 2005 es presentà novament i guanyà les eleccions.
La pau era molt més que fràgil quan va adquirir el càrrec i la feina era enorme. Havia de reconstruir un país
Taylor, l’expresident enderrocat i exiliat a Nigèria, encara podia fer molt mal a les noves il·lusions de Jonson.
Els objectius de la nova presidenta electa foren:
Consolidar la pau i la seguretat, reconstruir l’economia del país, les estructures administratives, educatives i sanitàries, fer tornar els refugiats, combatre la corrupció, acabar amb els monopolis de privilegis, investigar les causes dels conflictes i les divisions socials...
Amb la tasca realitzada al llarg d’aquests anys s’ha aconseguit augmentar el nivell d’escolarització a un 40%. La majoria nenes. Ha aconseguit que gran part del territori pugui accedir a l aigua i a l'electricitat, les carreteres s’estan renovant, s’ha reduït el deute extern i millorar la imatge tan desgastada que tenia el país.
En 5 anys Ellen Jonson ha aconseguit grans fites i suports de dins i fora del país.
Defensora dels drets de les dones continua la seva lluita incansable contra la injustia que durant tants i tants anys ha regnat a Libèria.
Quan va es va distanciar de mi, envoltada de periodistes, polítics i guarda-espatlles vaig entendre que es tractava d'un moment molt important per mi. Havia tingut el privilegi de sentir, encara que per pocs minuts, que la pau encara és possible.
11/12/2011
02/12/2011
Una idea
Una idea...
Una gota de sinceritat
de vida apassionada,
d'ànima nua,
de compenetració única.
Una gota en el llac d'una mirada,
en un somriure ample,
en la carícia tranquil·la
en el somni despert.
Una gota de sentiment,
de tèbia escalfor,
d'una aroma que embruixa
cada racó de la pell.
Mil gotes en una
Una en el Tot,
i una sola paraula
a l’altra banda del fil...
17/11/2011
LUIS EDUARDO AUTE
Gràcies Marisa per recordar-me'l.
Res no passa perquè sí...
Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
vuelan las alas del agua
como gaviotas de escamas
y el mar no es el mar
sino el sueño que a caso te soñó
en Albanta.
Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
la luna tiene mil caras
y las estrellas son almas
y el sol no es el sol
sino blanco que fue primer color
en Albanta.
Que aquí, tu ya lo ves,
es Albanta al revés.
Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
las ciencias no son exactas
porque es eterna la infancia
y el fin no es el fin
porque el tiempo jamás lleva reloj
en Albanta.
Yo sé que allí,
allí donde tu dices,
no existen hombres que mandan,
porque no existen fantasmas
y el rei es un rei
sin color ni patria ni bandera
en Albanta.
Que aquí, tú ya lo ves,
es Albanta al revés.
05/11/2011
MELANCHOLIA - LARS VON TRIER
Quasi tres hores hipnòtiques vestides d’un discurs desesperançat i pessimista amb unes imatges líriques magnífiques i amanides amb el preludi de Tristany i Isolda de Wagner.
Farcida de simbologia i onirisme tracta el tema de la fi del món d’una forma magistral.
Després de 180 minuts de tensa calma i un estat de tedi absolut, al final...una llàgrima de desesperança o potser de malenconia als meus ulls.
Un shock emocional. Feia temps que una pel·lícula no m'impactava tant.
Súper recomanable per aquells que busquin alguna cosa més que pur entreteniment.
29/10/2011
NERUDA. 20 poemas de amor y una cancion desesperada"
26/10/2011
CRISI I LUXE
A més crisi, més luxe. La hipocresia del consum?
En moments de recessió i contracció de mercats, no deixen de sorprendre'ns les creixents xifres de negoci publicades per les empreses de luxe. Aquest sector s'ha convertit en un baluard defensiu per a recessions; la seva indústria s'esforça a detectar nous segments de productes i serveis que ampliïn i reforcin la categoria.
Què hi ha darrere d'aquest fenomen? Com pot ser que en un dels moments de més dificultat dels mercats el luxe i l'alta gamma s'expandeixin i la publicitat en faci la icona del moment?
Els punts següents expliquen aquest fenomen:
-La globalització mundial. Han augmentat espectacularment les zones geogràfiques i els grups potencials de consumidors: la Xina, Rússia i l'Índia. Els nous rics necessiten reivindicar el seu sentit de pertinença a la nova classe i no hi ha res millor per a això que incorporar iconografies i estereotips que aportin reconeixement de classe al seu dia a dia. Per a molts, no serveix de res arribar a un estatus si no ho poden comunicar i compartir amb els altres.
-Una iconografia reconeguda per tothom. Els mitjans de comunicació han llançat durant anys missatges i icones estètiques d'aquests productes. El món és global i digital; a través dels mitjans de comunicació s'ha difós sense cap tipus de barreres la iconografia del luxe i el missatge de qualificar de triomfador a qui la posseeix. Per a aquelles classes que més enllà del poder econòmic no tenien accés a aquests productes (la Xina, Rússia, etc.) són, a més d'una icona social, una icona de normalització política.
-Polarització dels extrems en el repartiment de la riquesa. Menys rics en percentatge de població, però molt més rics. Certament cada vegada hi ha menys rics i costa més arribar a ser-ho; és un dels símptomes de la normalització o de l'estancament del creixement econòmic (especialment en èpoques de recessió). L'entrada en els mercats de consum de països emergents amb grans volums de població ha aportat noves i àmplies bases demogràfiques al mercat del luxe; estan entrant nous rics de la Xina, Rússia, l'Índia...
-Una indústria occidental no atacada per països emergents. La indústria de producció de béns de consum i equipaments a Occident està seriosament amenaçada per la deslocalització de la seva producció en països emergents. Se salven d'aquesta amenaça general els productes de luxe, que encara que afectats per nombroses còpies asiàtiques, els seus marges i la seva qualitat artesanal continuen sent barrera d'entrada. Curiosament, els països emergents grans productors de béns de consum econòmics, són al mateix temps els que més luxe estan consumint.
-La gran difusió produïda per les còpies. Una de les millors defenses dels productes de luxe sempre ha estat l'escassesa d'unitats en els mercats, podríem dir que existia una correlació entre luxe i escassesa. Avui, a causa de l'entrada de les còpies de qualitat a baix cost, aquest concepte ha desaparegut; la difusió de còpies ha potenciat el luxe. La possessió d'una d'aquestes còpies és la primera baula per arribar a adquirir algun dia un producte de luxe, de la mateixa manera que ha elevat el coneixement del públic general sobre l'estètica i les tipologies de productes.
-La mediocritat de les nostres vides. Un dels aspectes que més sorprenen al Japó és la gran difusió i popularitat dels productes de luxe; a primera vista, es podria pensar que és a causa del diferencial del nivell de vida i del canvi de moneda amb l'economia japonesa, però una anàlisi més profunda fa que aquesta afirmació no resisteixi. Al Japó tot és homogeni i asèptic, els seus ciutadans viuen de forma previsible. Curiosament és en el país de l'homogeneïtzació on els objectes de luxe (amb preus de luxe) han aconseguit popularitzar-se. Potser és una espurna de llum en les seves vides.
-L'excel·lència d'allò ben fet. Una extrapolació a l'estandardització de la producció. Alguns objectes de luxe s'han elevat a categoria d'art o de suprema artesania. El concepte de luxe ha ampliat les seves fronteres, aportant una visió més intel·lectualitzada del luxe cap a la tradició, el culte i allò ben fet. L'augment de la indústria del luxe en èpoques de recessió és un clar símptoma d'una certa doble moral social, de la insolidaritat dels uns amb els altres, de la falta de valors morals i de la supremacia dels valors materials. Ja ho deia el protagonista de Wall Street, Gordon Gekko: “Jo no vull generar riquesa, vull posseir-la”.
L'ECONÔMIC CATALUNYA.
16/10/2011
13/10/2011
SEBASTIEN MONTAZ ROSSET
Summer feelings from sebastien montaz-rosset on Vimeo.
Kilian's Quest Slow motion 1000 frames / second from sebastien montaz-rosset on Vimeo.
La bellesa, l'esport, la natura, la força de la felicitat que ens inspiren aquells que estimem... un còctel que Sebastien Montaz sap barrejar molt bé provocant aquest efecte tan sublim.
07/10/2011
CHOPIN I RILKE
APAGA AQUESTS ULLS MEUS...
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
JANIS JOPLIN
29/09/2011
I WANT YOU - TOM WAITS
16/09/2011
12/09/2011
CATALUNYA
La sentència del Tribunal Suprem invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya. Reconegut i defensat pel Parlament Europeu durant l’any 2009, qui el va posar com a exemple a seguir per a la resta de països de la Unió Europea, ara perilla.Volem alertar de les nefastes conseqüències que l’aplicació d’aquesta sentència pot comportar: la segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social. També la limitació de les oportunitats de les persones no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya, ja que el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva plena inclusió social.Defemsem allò que hem aconseguit amb tanta fermesa i no defallim. Lluitem com hem fet sempre!!!
Tal i com diu el Màrius Serra, VISCA EL SUBMARINISME!!!!!
07/09/2011
Jo també m'hi he afegit!!!!
Somescola.cat
El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.
AFIRMEM:
Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.
SUBRATLLEM:
Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.
EN CONSEQÜÈNCIA:
Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Barcelona, 16 de febrer de 2011
ADHESIONS
Adheriu-vos al manifest de Somescola.cat: feu-ho com a entitat, centre educatiu o bé a títol personal. Tots sumem!
Llistat d' entitats adherides
Adhereix-t'hi !!!!
22/08/2011
ESTIU, CALOR...
ESTIU
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol
18/08/2011
75 ANYS DE L'ASSASSINAT DE LORCA
Soneto
Yo sé que mi perfil será tranquilo
en el musgo de un norte sin reflejo.
Mercurio de vigilia, casto espejo
donde se quiebra el pulso de mi estilo.
Que si la yedra y el frescor del hilo
fue la norma del cuerpo que yo dejo,
mi perfil en la arena será un viejo
silencio sin rubor de cocodrilo.
Y aunque nunca tendrá sabor de llama
mi lengua de palomas ateridas
sino desierto gusto de retama,
libre signo de normas oprimidas
seré en el cuerpo de la yerta rama
y en el sinfín de dalias doloridas.
* * * * *
08/08/2011
02/08/2011
L'ETNA EN ERUPCIÓ
Unes vacances extraordinàries. El dia 30 de juliol a les 10 del matí jo era allà, al costat del volcà Etna veient com començava a vomitar pedres de lava. S'estava esverant poc a poc. Cada 10 segons bramava inquiet i expulsava pedres a gran alçada. Columnes de fum i esporàdics centelleigs visibles des del costat del cràter em tenien absolutament captivada. Els fragments de lava expulsats a desenes de metres queien a les proximitats d'on jo em trobava.
A la nit, i des de la finestra de l'hotel, vaig veure com la cosa es va anar animant i va començar fer-se evident un núvol de gas i cendra, augmentat gradualment en intensitat i més ràpidament que al matí, per formar raigs continus de lava. La resplendor vermella de la font de lava decorava el paisatge d'un nou color rogent molt espectacular. A les 8 de la tarda la font de foc ja arribava a 500 metres d'alçada. La llengua de lava llepava la vall de Bove fent una via de més de 3 quilòmetres.
Al dia següent, vaig viatjar fins l'illa d'Stromboli. Al diari La Sicilia s'explicava que allà hi havien hagut 4 terratrèmols de baixa intensitat la nit anterior. No em va fer por. Sentia que el volcà no era perillós malgrat tot. Vaig gaudir amb les bufades del gegant. Una nit des d'un vaixell esperant que cada 15 minuts expulsés lava rogenca per després baixar per la muntanya fins el mar. Un espectacle fantàstic, únic i irrepetible.