“Si no quieres
que un hombre se sienta políticamente desgraciado, no le enseñes dos aspectos
de una misma cuestión, para preocuparle; enséñale sólo uno. o, mejor aún, no le
des ninguno. Haz que olvide que existe una cosa llamada guerra. Si el Gobierno
es poco eficiente, excesivamente intelectual o aficionado a aumentar los
impuestos, mejor es que sea todo eso que no que la gente se preocupe por ello.
Tranquilidad, Montag. Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la
letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales de Estado,
o cuánto maíz produjo lowa el año pasado. Atibórralos de datos no combustibles,
lánzales encima tantos «hechos» que se sientan abrumados, pero totalmente al
día en cuanto a información. Entonces, tendrán la sensación de que piensan,
tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices, porque los
hechos de esta naturaleza no cambian. No les des ninguna materia delicada como
Filosofía o Sociología para que empiecen a atar cabos. Por ese camino se
encuentra la melancolía. Cualquier hombre que pueda desmontar un mural de
televisión y volver a armarlo luego, y, en la actualidad, la mayoría de los
hombres pueden hacerlo, es más feliz que cualquier otro que trata de medir,
calibrar y sopesar el Universo, que no puede ser medido ni sopesado sin que un
hombre se sienta bestial y solitario. Lo sé, lo he intentado ¡Al diablo con
ello! Así, pues, adelante con los clubs las fiestas, los acróbatas y los prestidigitadores,
los coches a reacción, las bicicletas helicópteros, el sexo y las drogas, más de todo lo que esté relacionado con
reflejos automáticos.(…) Prefiero un entretenimiento completo.”
M'encantaria saber què en pensa actualment de tot el que ens està passant.
FARENHEIT 451 és una novel·la altament recomanada. Ajuda a pensar i planteja qüestions que mai s'haurien d'oblidar.
3 comentaris:
(...) Si el drama és dolent, si la pel•lícula no diu res, si l'obra és buida, injecta'm teramina, una dosi forta. Creuré que responc a l'obra, quan de fet serà tan sols una reacció tàctil a les vibracions. Però és igual. Només busco un bon entreteniment.(...)
De fet, des que Beatty va aparèixer a la novel•la amb els seus arguments per destruir allò que,en el seu moment, havia estat el seu oxigen, no em vaig creure que pugués ser el Cap de Bombers. La seva astúcia el delata. Quina sort que, finalment, Beatty decidís sortir d'entre els bastidors per revelar la seva part obscura!
Sens dubte, R. Bradbury, un geni!
(Pd: diré que he perdut el llibre, el pagaré i així podré quedar-me'l per sempre)
T.
"(...)Si el drama és dolent, si la pel·lícula no diu res, si l'obra és buida, injecta'm teramina, una dosi forta. Creuré que responc a l'obra, quan de fet serà tan sols una reacció tàctil a les vibracions. Però és igual. Només busco un bon entreteniment.(...)"
De fet, des que Beatty va aparèixer a la novel·la, vaig quedar-me intrigada amb la seva capacitat de persuasió. Com podia ser, el Cap de Bombers, un personatge tan intel·ligentment encegat? La seva astúcia el delata. Quina sorpresa descubrir la part obscura de la seva ànima quan s'endú a Montag al seu apartament ple de llibres!
R.Bradbury... un geni.
La intel·ligència de vegades es camufla sota una postura poc encertada davant la vida. És la intel·ligència doncs el que mou muntanyes o el sentiment?
Publica un comentari a l'entrada