18 de març 2012

RAY BRADBURY, un visionari...


“Si no quieres que un hombre se sienta políticamente desgraciado, no le enseñes dos aspectos de una misma cuestión, para preocuparle; enséñale sólo uno. o, mejor aún, no le des ninguno. Haz que olvide que existe una cosa llamada guerra. Si el Gobierno es poco eficiente, excesivamente intelectual o aficionado a aumentar los impuestos, mejor es que sea todo eso que no que la gente se preocupe por ello. Tranquilidad, Montag. Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales de Estado, o cuánto maíz produjo lowa el año pasado. Atibórralos de datos no combustibles, lánzales encima tantos «hechos» que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuanto a información. Entonces, tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices, porque los hechos de esta naturaleza no cambian. No les des ninguna materia delicada como Filosofía o Sociología para que empiecen a atar cabos. Por ese camino se encuentra la melancolía. Cualquier hombre que pueda desmontar un mural de televisión y volver a armarlo luego, y, en la actualidad, la mayoría de los hombres pueden hacerlo, es más feliz que cualquier otro que trata de medir, calibrar y sopesar el Universo, que no puede ser medido ni sopesado sin que un hombre se sienta bestial y solitario. Lo sé, lo he intentado ¡Al diablo con ello! Así, pues, adelante con los clubs las fiestas, los acróbatas y los prestidigitadores, los coches a reacción, las bicicletas helicópteros, el sexo y las drogas, más de todo lo que esté relacionado con reflejos automáticos.(…) Prefiero un entretenimiento completo.”

 BRADBURY potser va ser un visionari de la nostra època quan va escriure Farenheit. En un intent de salvar la cultura i la paraula escrita, va descriure amb una mordacitat exemplar la rabiosa censura d'un món futur. La ignorància ens farà feliços i no ens haurem de preocupar per res més que gaudir del nostre dia a dia abocats a la feina (si és que en tenim) i a l'oci. No caldria res més per evitar la malenconia i el desassossec que produeix el saber-ne massa.
Viure d'esquenes a la realitat evita preocupacions. 
M'encantaria saber què en pensa actualment de tot el que ens està passant.
FARENHEIT 451  és una novel·la altament recomanada. Ajuda a pensar i planteja qüestions que mai s'haurien d'oblidar. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

(...) Si el drama és dolent, si la pel•lícula no diu res, si l'obra és buida, injecta'm teramina, una dosi forta. Creuré que responc a l'obra, quan de fet serà tan sols una reacció tàctil a les vibracions. Però és igual. Només busco un bon entreteniment.(...)

De fet, des que Beatty va aparèixer a la novel•la amb els seus arguments per destruir allò que,en el seu moment, havia estat el seu oxigen, no em vaig creure que pugués ser el Cap de Bombers. La seva astúcia el delata. Quina sort que, finalment, Beatty decidís sortir d'entre els bastidors per revelar la seva part obscura!
Sens dubte, R. Bradbury, un geni!

(Pd: diré que he perdut el llibre, el pagaré i així podré quedar-me'l per sempre)

T.

tigris ha dit...

"(...)Si el drama és dolent, si la pel·lícula no diu res, si l'obra és buida, injecta'm teramina, una dosi forta. Creuré que responc a l'obra, quan de fet serà tan sols una reacció tàctil a les vibracions. Però és igual. Només busco un bon entreteniment.(...)"

De fet, des que Beatty va aparèixer a la novel·la, vaig quedar-me intrigada amb la seva capacitat de persuasió. Com podia ser, el Cap de Bombers, un personatge tan intel·ligentment encegat? La seva astúcia el delata. Quina sorpresa descubrir la part obscura de la seva ànima quan s'endú a Montag al seu apartament ple de llibres!

R.Bradbury... un geni.

Virgínia ha dit...

La intel·ligència de vegades es camufla sota una postura poc encertada davant la vida. És la intel·ligència doncs el que mou muntanyes o el sentiment?