SÓC DONA

SÓC DONA

Vaig córrer sola per creuar fronteres

enfonsar barricades i murs de pedra.

Vaig fer un pols contra el vent

sense l’alè del teu gest.

I aquell viatge fins les estrelles

asseguda al cim

amb les mans  ben obertes.

I encara em mires amb dubtes

i em veus de cristall

però cap tremolor em gira l’empenta.

Sóc dona. Sí.

I sóc olivera ferma i valenta.

Ni la tramuntana, ni el foc,

ni tempestes

m’ofeguen el somni,

ni em cremen el crit.

                                                          

Virgínia Palomo

1r premi de poesia “Crit de dona” 8 de març dia de la dona treballadora