Melancholia de Lars Von Trier. Una obra mestra que plasma l’apocalipsi personal i col·lectiu a partir de l’estat d’ànim d’uns personatges colpits per l’angoixa existencial.
Quasi tres hores hipnòtiques vestides d’un discurs desesperançat i pessimista amb unes imatges líriques magnífiques i amanides amb el preludi de Tristany i Isolda de Wagner.
Farcida de simbologia i onirisme tracta el tema de la fi del món d’una forma magistral.
Després de 180 minuts de tensa calma i un estat de tedi absolut, al final...una llàgrima de desesperança o potser de malenconia als meus ulls.
Un shock emocional. Feia temps que una pel·lícula no m'impactava tant.
Súper recomanable per aquells que busquin alguna cosa més que pur entreteniment.
0 comentaris:
Publica un comentari