Un dels poemes que més m'agraden de Neruda. Amb només 19 anys va voler expressar l'essència de l'amor des d'un punt de vista malenconiós.
Amb una veu en primera persona amarada d'un desig desassossegat reflexiona des de la tristesa.
L'absència de l'estimada i el sentiment de pèrdua el neguitegen de tal forma que se sent absolutament perdut entre tanta solitud i insatisfacció. Amb una subtilesa exquisida, una senzillesa impactant i una musicalitat extraordinària, arriba a transmetre un sac d'emocions com mai no ho ha expressat ningú..
2 comentaris:
Un dels meus poemes preferits! trist, melancòlic, profund...."es tan corto el amor y tan largo el olvido "
Quina frase tan fonda i tan ben pensada.
Publica un comentari a l'entrada