6 d’oct. 2010

EDWARD HOPPER




Sols davant l'abisme d'un immens món farcit de totxos. Una nit trista potser, un moment de malenconia enganxosa. Quatre persones que només tenen els seus records individuals i que en silenci deixen passar les hores. Moment d'introspecció en la gran ciutat. Reflexió nocturna només acompanyada dels misteris personals. Un viatge sense tornada, un adéu compartit i qui sap si algun instant bonic arraconat en els pelcs de la pell.

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

uauuau molt bé molt bon relat al voltant del potser més conegut quadre d'Hopper...com ja deus saber m'encanta Hopper...

Josep ha dit...

Es nota que som a la tardor?

Anònim ha dit...

Una bellíssima traducció en mots del quadre de Hopper... sempre que contemplo aquest pintor nord-americà no puc evitar el desassossec de la solitud eixorca, aquella que no volem...

Tòfol

Urri ha dit...

Ui, Virgi! Jo també l'havia posat al meu bloc: http://urri.wordpress.com/2009/06/16/la-soledat-de-hopper/