18 de juny 2008

VOLDRIA ENDINSAR-ME

Voldria endinsar-me

en el teu esguard clar

i sentir el tacte

de les teves mans

llises, tendres, sense

senyals ni nafres.

Viure amb tu cada un

d’aquells moments en què

se t’aniran fent més fortes

i més dures. I sentir-te

cada cop més a prop meu.

Montserrat Abelló

Premi d'Honor de les LLetres Catalanes. 2008

2 comentaris:

Euge ha dit...

"A todo esto, en el fondo de su alma esperaba un acontecimiento. Como los náufragos, paseaba sobre la soledad de su vida unos ojos desesperados, oteando a lo lejos alguna vela blanca en las brumas del horizonte. No sabía cuál pudiera ser aquel azar, el viento que lo impulsaría hasta ella, a qué ribera la llevaría, si sería una chalupa o un barco de tres puentes, cargado de angustias o lleno de felicidades hasta las portas. Pero cada mañana, al despertar, lo esperaba para aquel día, y escuchaba todos los ruidos, se levantaba sobresaltada, se extrañaba que no viniera; después, a la puesta del sol, más triste cada vez, deseaba estar ya en el día siguiente"
"Madame Bovary" G.Flaubert
M'estimo molt aquest fragment i te'l regalo. Guarda'l, és un regal. Engego el teu motor amb una petita gota del meu oli literari. El setrill abocarà les paraules perquè alguna cosa comenci a rodar.

Lucas ha dit...

hola virginia soc lucas damian garrido i m´ha agradat molt el blog,

mira el meu