en el teu esguard clar
i sentir el tacte
de les teves mans
llises, tendres, sense
senyals ni nafres.
Viure amb tu cada un
d’aquells moments en què
se t’aniran fent més fortes
i més dures. I sentir-te
cada cop més a prop meu.
Montserrat Abelló
Premi d'Honor de les LLetres Catalanes. 2008
2 comentaris:
"A todo esto, en el fondo de su alma esperaba un acontecimiento. Como los náufragos, paseaba sobre la soledad de su vida unos ojos desesperados, oteando a lo lejos alguna vela blanca en las brumas del horizonte. No sabía cuál pudiera ser aquel azar, el viento que lo impulsaría hasta ella, a qué ribera la llevaría, si sería una chalupa o un barco de tres puentes, cargado de angustias o lleno de felicidades hasta las portas. Pero cada mañana, al despertar, lo esperaba para aquel día, y escuchaba todos los ruidos, se levantaba sobresaltada, se extrañaba que no viniera; después, a la puesta del sol, más triste cada vez, deseaba estar ya en el día siguiente"
"Madame Bovary" G.Flaubert
M'estimo molt aquest fragment i te'l regalo. Guarda'l, és un regal. Engego el teu motor amb una petita gota del meu oli literari. El setrill abocarà les paraules perquè alguna cosa comenci a rodar.
hola virginia soc lucas damian garrido i m´ha agradat molt el blog,
mira el meu
Publica un comentari a l'entrada