ESQUEMA PER FER UN COMENTARI DE TEXT

ESQUEMA PER FER UN COMENTARI DE TEXT

0.- Primer pas:
- Llegir el text diverses vegades fins que tinguem la seguretat que s’ha entès.

- Subratllar les paraules que desconeixem per després buscar-les al diccionari.

- Fer anotacions (amb llapis) que considerem importants.

- Començar a prendre notes (en brut) per després poder redactar el comentari.

1.- Introducció: Localització.
- Títol.
- Autor. Dades bàsiques.
- Obra. A la qual pertany.
- Període històric. Moviment literari de referència. Entroncament en la tradició.
2.- Tema: síntesi en una línia. No coincideix amb el resum. Es tracta d’explicar en poques paraules la idea que l’autor pretén comunicar. L’estructura cal que sigui molt senzilla, preferentment, un sintagma nominal, amb un substantiu abstracte seguit d’alguns complements. Coincidiria amb el títol que podríem posar al text.
3.- Estructura externa:

- Tipologia textual:

Si es tracta d’un text en prosa: Narració, descripció, diàleg, relat, conte, pròleg...

Si es tracta d’un poema cal analitzar:
A.- Mètrica. Ens hem de fixar en el nombre de síl•labes de cada vers. Es divideixen en dos grups: Art major(de 9 a 12 síl•labes) i Art menor(fins a 8 síl•labes).
Cal tenir en compte que en català es compta únicament fins la darrera síl•laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl•laba, i deixarem de comptar dues síl•labes si acaba en paraula esdrúixola.
ELS VERSOS CATALANS
VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl•labes i sense cesura
MONOSÍL•LAB (1 síl•laba) , BISÍL•LAB (2)I TRISÍL•LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs
TETRASÍL•LAB O QUADRISÍL•LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. Una polida
Galant, ardida, ... JAUME ROIG
PENTASÍL•LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer Passen bandolers,
Bandolers d´Espanya, JOSEP SEBASTIÀ PONS
HEXASÍL•LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular Joiós caçador, passa;
Busca més brava caça
I deixa´m quiet a mi... TEODOR LLORENTE
HEPTASÍL•LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers A l´Aragó hi ha una dama
Que és bonica com un sol;
Té la cabellera rossa... ANÒNIM
OCTOSÍL•LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença Les fulles seques fan sardana
D´ací d´allà saltironant… GUIMERÀ
VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl•labes amb o sense cesura.CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl•labes addicionals que no afecten al recompte.
ENNEASÍL•LAB( 9 ) Poc usat
DECASÍL•LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo italià) L´aurora tem de viure i es preserva
El llamp, el tro, la majestat revelen... CARNER
Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc, he vista una garsa... J. ROÍS DE CORELLA
AMB CESURA:6+4 (origen francès) Voleu oir la gesta del pros Bernat,
Comte de Ribargorça i de Pallars,... M. MILÀ I FONTANALS
AMB CESURA : 5+5 (origen castellà) Te vull sobre el pit com una corassa,
Te vull sobre el cor com místic segell... VERDAGUER
HENDECASÍL•LAB (11) Poc usat, surt al romancer
ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat
I pel llindar balder traspua el color groc... GUERAU DE LIOST

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl•laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl•lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)


B. - Rima. Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.
a.- Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Al costat de cada rima indica que la rima és femenina. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor i les lletres majúscules en els versos d'art major
En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Vallès no hi ha res”. A
b.- Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.
Si s'allunya i no et mira, a'
si t'és advers l'instant, b
de plorar què en trauries? a'
Si et sent, neci, riurà. b
c.- Sense rima. Malgrat que en l'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents:
M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa
La rima també pot ser:
a.- Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc.
b.- Rima femenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: noia, ànima, etc
c.- Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil•làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures)
d.- Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.

C.- Ritme. Es divideix en:
a.- ESTICOMÍTIES (coincidència del verb amb l’oració)
b.- ENCAVALLAMENTS ( no coincidència del vers amb l’oració)
4.- Estructura interna. Resum del text i parts: Plantejament/ nus/ desenllaç (justificar i argumentar). Tant si es tracta d’un poema o d’un text en prosa.

5.- Anàlisi:

Si es tracta d’un poema:

- Figures literàries

- Morfologia i sintaxi.

- Lèxic i semàntica.

Si es tracta d’un text en prosa:

- Punt de vista: Narrador: (extern i intern) - Omniscient.
- Testimoni.
- Protagonista.

- Personatges: - Protagonistes/ Secundaris

- Temps narratiu: Lògic./ Retrospecció.( flash back)/ Simultaneïtat./ Anticipació.

- Espai i època


Tant si es tracta d’un poema com d’un text en prosa:

- Figures literàries.

- Llengua: - Morfologia i sintaxi. Recompte de noms i adjectius. Verbs (tipus) / Hipotaxi i parataxi.

- Lèxic.Com es poden agrupar i classificar els mots els mots.

- Semàntica. Camps semàntics.

- Registre. ( culte, estàndard, col•loquial.)


6.- Conclusió: - Recapitulació de les valoracions fetes al llarg de l’anàlisi.

- Elaboració d’altres valoracions més globals:

- En quina mesura l’obra és creativa i original.

- Com reflecteix els trets d’estil més característics de l’autor

- En quina mesura és representativa d’un corrent estètic i/o d’una època històrico-social concreta.

- Quina influència i/o projecció ha tingut sobre altres autors i obres de la seva època o posteriors.

7.- Redactat:

a.- S’ha de redactar de forma objectiva evitant fórmules com:
“ L’autor ens diu...”,“ Veiem que...”,“ Trobem una figura literària...”

b.- Paràgrafs: Cada part la separem per paràgrafs diferents. Introduïm cada part amb un connector -diferent. Per exemple: Pel que fa a... Quant a... Referent a... Parlant de...

c.- Connectors: Per contribuir a una ordenació lògica de la informació, convé utilitzar

connectors entre les frases. A continuació trobareu una llista amb alguns dels més

rendibles, ordenats segons la posició en què solen aparèixer. Cal tenir present, amb

tot, que quan un text és molt breu i clar no té sentit farcir-lo de connectors.

En primer lloc, Abans que res, Primer de tot, Primerament, En relació amb,
En segon lloc, Segonament,
D'una banda, D'altra banda / De l'altra,
A més, Així mateix,
En aquest sentit, Per exemple, A tall d´exemple,
Pel que fa a, Quant a, Respecte a/de, Amb relació a,
És a dir, En altres paraules, En efecte,
És per això que, Per tot això, És per aquest motiu que, Per tant,
Finalment, En darrer terme,
En resum, Resumint,
En conclusió, Per concloure, En definitiva,

d. - Altres idees que no cal oblidar:

- Tenir cura de la presentació

- Expressar-se amb claredat i amb una cal•ligrafia que s’entengui

- Deixar marges i fer paràgrafs

- Usar oracions breus

- Evitar paraules malsonants ni repetir paraules ( useu sinònims)

- No parafrasejar, és a dir, repetir la mateixa idea amb diferents paraules

- Si es vol dir citar una part del text S’han de posar cometes i dir en quina línia es troba

- Repassar al final ortografia, redacció, continguts, etc.

- Seguir sempre l’ordre proposat marcant adequadament cadascuna de les parts.

.