EL MODERNISME

EL MODERNISME

1.-Durant els últims anys del segle XIX i principis del XX, Catalunya va viure molts canvis. En què es van notar aquests canvis?

2.- Quin partit és el que dominava la vida política i quan va néixer? Quan temps va dominar?

3.- Saps qui era el president de la Lliga? Va ser president de la Diputació i president de la Mancomunitat.

4.- Saps què són els sindicats? Per què creus que es van formar els sindicats socialistes i anarquistes? Com manifestaven la seva actitud de rebuig cap a la situació política i social?

5.- A finals del segle XIX, els intel·lectual consideren que Catalunya està endarrerida respecte Europa, com ho fan per superar aquesta crisi?

6.- Com es podria definir el Modernisme?

7.- Períodes del Modernisme i revistes.

8.- Què són les festes modernistes de Sitges?

9.- Quina és la característica principal que existeix entre l’artista modernista i la societat?

10.- Cita autors importants del període.

POESIA MODERNISTA

11.- Esquema de tendències més importants que van entrar a Catalunya. Definició breu de cadascuna.

12.- Joan Maragall:

- En quines publicacions escrivia?

- Quines idees i de quin filòsof va introduir a Catalunya? Saps què és el súper-home?

- Quins escriptors va traduir?

- Blocs de la seva poesia.

13.- Teoria de la paraula viva. Saps què és?

PIRENENQUES

Tot està immoble dalt del Pirineu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arreu, arreu.
És la freda carícia d'eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per l'ampla soledat,
lliscant per les quietes serralades
amb un somrís eixut tot esblaimat.

14.- Busca figures literàries. Resum del text. Tema principal. Parts. Conclusió.

PROSA MODERNISTA

1.- El Modernisme va modernitzar la prosa catalana coma gènere en dos aspectes. Quins són?

2.- Quin és el gènere preferit? Per què?

3.- Com consideren l’artista? Amb qui està enfrontat?

4.- Què és la prosa poètica?

LA NOVEL·LA

5.- Característiques:

6.- Saps què és el determinisme?

VÍCTOR CATALÀ

7.- Qui és en realitat? Per què es va canviar el nom?

8.- Quina és l’obra més important? De què va?

PRUDÈNCI BERTRANA

9.- Obra principal. De què va?

JOSEP POUS I PAGÈS

10.- Obra principal. De què va?

11.- Què reflecteix l’obra?

12.-Solitud [fragment] Fes-ne un comentari de text.

Tapà els ous i anà a l'altra cambra per desmudar-se: després, de passada, tancà els finestrons de la sala i cap a la cuina a encendre foc i el quinqué. Tenia el sopar fet i només li calia escalfar-lo. Tornà a baixar per tancar la porta del pati. Un grill cantava a fora amb un ric-ric seguit i penetrant. El sentir-lo, sense saber per quina oculta relació, li féu venir a la dona ganes de menjar cargols.

—Demà en couré —pensà amb una salivera; i, encaixat al piu de la cadena, va tombar-se. A l'acte féu un ai! I un bot. Poruga com era, a cop sobte li havia semblat veure bellugar quelcom en l'ombra del corral. Es fixà bé.(...)

Pujà l'escala, més encara a la meitat, el recel l'obligà a girar-se una altra vegada. Oh, Déu! Aleshores ja no fou ai! ni bot, sinó esgarip ofegat i correguda desenfrenada escales amunt. El quelcom aquell eixint de l'ombra es precipitava darrera d'ella! Ni esma tingué d'ajustar la porta de la cuina. Dret al dintell hi havia un home. Ella, sangglaçada, s'estantolà en la taula.

—No tingueu por... —havia fet un balbeteig rogallós; i a la claror escassa del quinqué, veié en el tou fosc una mirota blanca.

Si haguessin punxat la Mila, no li hauria sortit una gota de sang. Mes com l'home avancés lentament dues passes, a ella se li escapà un gran crit:

—Què voleu?

Ell s'aturà.

No tingueu por... Hu, hu, hu!... —I es ficà la mà dins la trinxa de les calces, i rautà com una bestiola.

—Què voleu?, vos dic! —repetí ella, més espantada.

Ell encanyonà, vacil.là, s'estremí tot...

Sentí distintament el bramul de la fera burlada, i de seguida son glapit furiós que se li abocava al darrera. Perseguida per ell i denunciada pel mateix embat de sa fugida, passà com un llamp per la cambra del campanar, s'engolí per l'escaleta de la capella, esbiaixà aquesta i bo i enmig de les tenebres arribà i tot fins a la portella de reaaltar; però de cop, al traspassar-la, quelcom s'entrevassà a son pas i la dona, llençant un ahuc penetrant, rodolà d'un capgirell sobre les lloses...

Veié una gran lluminària i cregué que la vida li mancava; mes, abans de perdre del tot la coneixença, encara sentí caure-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i alenada roent de la fera.

VÍCTOR CATALÀ SOLITUD