EL MODERNISME II

EL MODERNISME (III) TEATRE

1.- Quines tècniques escèniques es van introduir a Catalunya?

2.- Quins models teatrals? Definició.

3.- Què és el Teatre d’idees? Quin autor destaca? Què en saps d’ell?

4.- Autors catalans seguidors del teatre d’idees.

5.- Qui és Maeterlinck, quin tipus de teatre conreava i quina és l’obra que el representa?

6.- Autors catalans seguidors del teatre simbolista.

7.- Joan Puig i Ferreter. Obra: Aigües encantades, de què va? Quin tipus de teatre seguia?

8.- Santiago Rusiñol. Trets més rellevants de la seva personalitat. Obra més important: L’auca del senyor Esteve, de què va?

9.- Ibsen - Un enemic del poble (un metge viu al costat d'un balneari i descobreix que aquestes aigües són dolentes pel poble. L'alcalde vol conservar el negoci i li diu que amagui la investigació però el metge s'hi nega, no vol amagar la veritat. Els modernistes s'identifiquen amb el metge). Quins punts en comú té amb Aigües encantades de Puig i Ferreter?

10.- A Aigües encantades, el conflicte de Cecília amb la seva família és un exponent de l’aparició del feminisme en els primers anys del segle XX. Vegem:

CECÍLIA: Sí... veieu...? La mare ja tremola veient-vos enfadat. En lloc d’inspirar amor, feu por... aquesta és l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no em donarà la raó a mi... no pot. L’heu dominada, l’heu reduïda a res... Una dona no és res amb homes com vosaltres... Ens mateu l’ànima, sinó ja no ens voleu, som dolentes...

JULIANA: Filla, no ens diguis aquestes coses... No ens vinguis a donar lliçons... nosaltres...

CECÍLIA: Vosaltres, tant el pare com vós, me creieu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la raó la dic. No compreneu que la dona pugui arribar un dia a ser alguna cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres amb la vostra submissió a pares i marits...

MOSSÈN: Calli, Cecília, les seves idees són dolentes.

CECÍLIA: No n’hi ha, d’idees dolentes!

AMAT: Calla! No repliquis al senyor Rector... Amb mi i la teva mare passi... però què saps tu, al costat de Mossèn Gregori?

MOSSÈN (amb ironia): No... la vostra filla sap molt... però molt de dolent.

JULIANA: No et fa vergonya això? On ho has après?

AMAT: I de què coneixes aquest home? Parla. És que potser ha estat el teu...?

JULIANA: No... Pere! Calla!

AMAT: Per què corries darrere d’ell com una gossa?

JULIANA: Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!

CECÍLIA: Deixeu-me parlar!

MOSSÈN: No, com més parleu, més us exciteu tots junts. Els uns i els altres us heu de respectar...

CECÍLIA: Què més vull jo...? el respecte... i trobo la violència... Se’m tanca amb clau com una boja... o una fera... Eh! això no és un pare!

AMAT: Encara n’he fet poc!

MOSSÈN: Calleu!

JULIANA: 1 quina culpa hi tinc jo amb això? I tampoc m’estimes... Jo li he dit: no ho facis...

CECÍLIA: Vós, no sou ningú, no sou res... com totes les dones...! Treballeu en el vostre racó i prou...! Sofriu, ploreu per les penes de tots i no podeu canviar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els monstres...!

MOSSÈN: Prou, Cecília, no digui això que no té sentit.

AMAT: A qui diu monstre?

MOSSÈN: A ningú. La dona, Cecília, la mare, l’esposa, és feta per l’amor...

CECÍLIA: Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per tot i

només troba autoritat, passió brutal, domini...

11.- Analitza el paper de la Cecília i digues quina relació té amb l’artista modernista.

12.- Fes-ne un comentari de text.

13.- Llegeix el text de Santiago Rusiñol i fes-ne un comentari de text:

Fragment inicial de L'Auca del senyor Esteve.

DEL MODO NATURAL QUE L'ESTEVET VA ARRIBAR EN AQUESTA VALL DE NÚMEROS

"El jorn que va nàixer l'Estevet, el seu pare, el senyor Ramon, després d'esperar anys i anys aquella criatura tardana, per les contingències del comerç, no va poguer estar perenne al costat de la seva esposa.

Les compradores batxilleres, semblava que s'havien avingut, per no deixar-lo complir com a pare, i allí a «La Puntual», la botiga de vetes-i-fils de més crèdit i de més giro de quatre carrers de llarg a llarg, que ara una cana de trenzilla, que ara una ruixa, que ara quatre pams de floc, entre compra i tafaneria, el van tenir entretingut allà a darrera del taulell, mentres la pobra muller, allí sobre, a l'entresol, complia la missió materna de donar fruit an En Ramon, amb la llevadora a l'alcova, i dugues veïnes a la sala.

A fora de l'alcova, plovia: una pluja fina, una polsina d'humitat que anava enfangant el carrer, l'acera i «La Puntual». Al davant, al quartel d'artilleria, no hi havia ni aquell sentinella, ni aquells oficials que es gronxen en els balancins de la porta. Els dos rengles de finestres simètriques i en formació a cap a cap de la fatxada, estaven disciplinadament tancades; la faixa de groc de quartel que decora aquests edificis regalimava cara avall de les parets; les mules, els soldats i els canons semblaven tancats en una piscina, i fins la flaire de cuina, de quadra i d'home, que surt d'aquests establiments de pólvora, era una flaire aigualida.

La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixement, però el senyor Ramon no tenia temps, i ni es podia dar el luxo d'estar trist."

SANTIAGO RUSIÑOL