15 de juny 2008

DALÍ

SALVADOR DALÍ (1904-1989)

“Cada mañana al despertarme, siento un placer supremo, el placer de ser Salvador Dalí “ .

“Yo no uso drogas - Yo soy una droga”

“La pintura es sólo una minúscula parte de mi genialidad ...”

“La inteligencia sin ambición es como un pájaro sin sus alas” .

“El primer hombre que comparó las mejillas de una muchacha con una rosa, era obviamente un poeta, el primer hombre que lo repitió, posiblemente era un idiota ..”

“La diferència entre un boig i jo és que jo no ho sóc i la diferència entre un surrealista i jo és que jo sí que ho sóc.”

Neix a Figueres. Li posen Salvador. Nom del seu germà mort als 7 anys i un any abans que ell naixés. Diu que li va posar Salvador per salvar la pintura dels academicistes. Era, el seu germà l’assaig d’ell mateix. El primer quadre als 6 anys. Als 10 descobreix els impressionistes.

L’Empordà és el paisatge més bonic del món i Catalunya el centre del món. L’estació de Perpinyà el centre. El nas del món. El cap de Creus, fins l’Estartit amb Cadaqués al centre serà el decorat de les seves pintures principals. Surten molt les roques, els fòssils, el mar...

Va ser un home estrany, extravagant, desmesurat i exagerat. Contradictori, excèntric, provocador i diferent. Molt egocèntric.

El seu pare era un notari molt liberal. Ell era un nen molt mimat que feia el que volia menys entrar a la cuina. Ho tenia prohibit. Sentia una gran passió pel menjar i per les olors que es desprenien de la cuina. Està molt lligat a la seva terra i a tot el que és català: Paisatge, gastronomia. Sent un atavisme català que es tradueix en el deliri per tot allò comestible. El pa, els ous, el formatge...

Era tan mimat que ho podia fer tot, inclús es pixava al llit fins els 8 anys per pur plaer.

A l’escola es donava cops contra la paret per cridar l’atenció. Volia ser el centre sempre.

Va agafar un gerro de casa i mirava a través del vidre per veure la realitat deformada de forma impressionista.

Les notes li anaven fatal però pintava bé. Va anar a una acadèmia i feia tot el contrari que li deien. Va pintar amb llapis i tinta xinesa i a base d’escopits una pintura que va impressionar el seu professor.

El seu pare va decidir que anés a Madrid a l’Escola de Belles Arts per formar-se. En aquell temps ja destacava per la forma de vestir:

Cabell llarg, patilles llargues, pantalons curts, barret, capa fins els peus...Pinzells lligats amb un cordill a la capa...

Freqüentava cercles avantguardistes. Allà va conèixer Lorca. Es van fer molt amics i Lorca se’n va enamorar. Ell el rebutjava... Deia que el pertorbava. Relació mística.

El van expulsar de l’acadèmia per promoure una revolta dels alumnes en contra d’un professor que ell considerava mediocre.

Va conèixer Buñuel i van fer una pel·lícula plegats: El perro andaluz... Porta a l’irracional.

Coneix Gala. S’enamora d’ella. Fa mil coses per cridar la seva atenció. Es pinta els pels de les aixelles de blau, es posa una caca de cabra al cap... Ella reia sempre que el veia. Era russa i era divorciada. Es van casar i no es van separar mai més.

Va fer una conferència i va dir que escopia sobre la foto de la seva mare. El pare s’enfada molt i trenquen relacions. Es va tallar el cabell al zero i va enterrar els pèls dins d’una closca d’eriçó. Volia dir que començava una etapa nova.

La imatge de “L’Angelus” de Millet és una imatge obsessiva que la utilitza sovint perquè és enigmàtica, torbadora, eròtica...

Una vegada va buidar un pa i va col·locar un petit buda a dins, ho va cobrir amb puces mortes i ho va tapar amb una fusteta que deia: “confitura de cavall”

Va substituir el seien d’una cadira per una planxa de xocolata, va tallar una pota i una altra la va introduir en una gerra de cervesa. Li va dir: “Cadira atmosfèrica”

La piscina de Port Lligat tenia el fons ple d’eriçons. Li agradava espantar la gent. El que no sabien és que a sobre dels eriçons hi havia un vidre.

En un sopar va servir la sopa amb una esponja.

A l’any 40 va a Amèrica. Vol triomfar allà. Mana al capità del vaixell que li faci una barra de pa de 15 metres li fan de 2’5. Quan arriba a Nova York reparteix engrunes als periodistes com si fossin gallines. Aquests li feien preguntes... Per què havia pintat la Gala amb una costella de carn crua a l’espatlla. Contesta que no és crua i que per què no pot pintar les dues coses juntes que li agraden (si li agrada la carn crua i la Gala).

Triomfa. Anava per Nova York amb una campaneta cridant el seu nom. Anava al drustore amb una barra de pa i sucava els ous.

Li van fer una festa de comiat dita “Ball oníric”. Les dones es van despullar i només duien una gàbia d’ocell al cap, o van simular que eren mutilades, ferides. Duien imperdibles enganxats per tota la pell. Van fer aparèixer un bou mort amb el ventre obert amb unes muletes i amb gramòfons a dins. La Gala duia una nina sobre el cap amb el ventre decorat per formigues i en el cervell una llagosta fosforescent.

Li encantava anar als bordell a mirar les dones. Mai participava activament. Admira les lesbianes. Lenin i Hitler també.

De Hitler admirava l’esquena. El considerava un masoquista integral. L’imaginava amb 4 testicles i 6 prepucis. Això i la seva devoció pels excrements van fer que els surrealistes el fessin fora del grup.

Història de l’escafandre. Va fer una actuació i s’ofega. El públic pensava que formava part de l’escena i van aplaudir molt sense saber que quasi es mor.

Va conèixer Freud i van intercanviar moltes opinions.

Va treballar per Chanel, va fer vestits de ballet, va treballar amb Walt Disney...

Després de la bomba atòmica comença una fase que el condiciona molt. Va pintar sobre la segona guerra mundial.

El 74 va fer el museu Dalí.

Va morir pobre. No tenia diners encara que sí possessions.

SIMBOLOGIA:

Formatges tous:

Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularment anomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es va quedar sol (mentre Gala anava al cinema amb uns amics), ja que sentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser que durant el sopar havien degustat un excel·lent formatge de Camenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobre allò que l'inspirava la imatge del formatge tot desfent-se.

Abans d'anar a dormir, com era el seu costum, va anar a donar una última ullada a l'estudi per veure com estava l'obra en la qual últimament treballava. El quadre que en aquells moments estava pintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligat il·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer pla s'hi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles. Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial, però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatge sorprenent.

Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixaria dos rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un dels quals penjaria de la branca d'olivera. Tot i el mal de cap va preparar la paleta i va començar a pintar... Dues hores després quan va arribar Gala del cinema, un dels seus quadres més coneguts ja estava del tot acabat. Dalí conta que Gala va exclamar sorpresa: Oh! estimat, qualsevol que observi aquesta obra ja no la podrà oblidar mai més.

ALLÒ TOU I ALLÒ DUR.

Els elements tous: simbolitzen allò bàsic que no dura sempre, la putrefacció el pas del temps, la transformació. Igual que el temps, els rellotges i els formatges. Valor efímer.

Els elements durs: simbolitzen la perdurabilitat, allò que mai desapareix. Les roques de l’Empordà per exemple o el coneixement.

Aplicar-la a tot un seguit d’objectes quotidians, instruments musicals, elements alimentaris.... per fer ressaltar el seu caràcter passatger, efímer i la seva petitesa en comparació amb el caràcter etern i de persistència que atorga al paisatge de fons (el mar, les roques, els penya-segats del Cap de Creus, la plana de l'Empordà, les runes o els vestigis arquitectònics...).

Els excrements simbolitzen la riquesa posterior, ja que l’obra esdevindrà or.

Les crosses: Voluntat de mantenir-se dret sense tocar el terra més del necessari.

Els elefants amb potes d’aranya: la levitació. Els caps de lleó: el sexe.

Li encanta el menjar: els ous, el formatge, el pa...

Imatge del pa que funciona de tinter. La tinta es barreja amb la molla. Molt bonic per Dalí.

Obsessió per les formigues, les llagostes li fan por i fàstic, els eriçons.

El sexe i les malalties venèries li preocupaven molt. Sentia pànic al sexe femení, per la qual cosa patirà una impotència de la qual no s’amaga. S’entregà a l’onanisme com substitut. D’aquí la proliferació de formes flàccides i crosses.

En El gran masturbador estan presents totes les seves pors. El quadre juga amb l’ambigüitat de les imatges, res és el que sembla. Pot considerar-se l’antecedent del seu mètode paranoic crític.

La figura principal és l’autoretrat del pintor, amb els trets més característics de Dalí: la cara groga, un enorme nas i el rostre allargat com una ameba. Enganxats a la figura hi ha nombrosos elements simbòlics que tenen diferents significats. El saltamartí, animal que l’aterra des de petit, amb el ventre ple de formigues que simbolitzen la mort. Un ham com lligadura a la seva família i el cap de lleó com desig sexual. Emergent de l’autoretrat sorgeix la figura d’una dona que aproxima el seu rostre a uns genitals, representa la masturbació como la forma més pura de relació sexual per Dalí.

Gala, la seva mussa i companya, apareix representada en la parella del fons del quadre que s’abracen. La figura aïllada és la solitud i les pestanyes llargues simbolitzen l’esperança de veure acomplerts els seus somnis.

.

En El espectro del sex-appeal mostra les seves fòbies cap a la sexualitat. És una visió terrible del sexe femení. És un paisatge del cap de Creus. És la imatge monumental d’una dona sense cap, ni mans ni peus, amb dues crosses. La figura és contemplada por un nen, que és el propi Dalí, a qui el sexe se ie apareix com un objecte misteriós i repugnant.

.