COMENTARI DE TEXT, MODEL

COMENTARI DE TEXT

Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava alguna cosa i havia de dir que no. (p. 15)

El fragment pertany a “La Plaça del Diamant” novel·la escrita per Mercè Rodoreda i publicada l’any 1962 en plena dictadura franquista. La fi de la guerra civil va suposar un silenci forçat que va provocar que no es reactivés l’activitat literària fins a la dècada dels cinquanta. Mercè Rodoreda representa una de les figures més emblemàtiques d’aquest nou període de creació.

El tema és la preocupació de la Natàlia per les proposta que li fa la seva amiga Julieta de sortir a ballar.

Es tracta d’una narració i es divideix en dues parts; la primera que abasta des de la primera línia fins la quarta, on la protagonista expressa la seva intenció de no acceptar l’oferta de la seva amiga de sortir a la nit. Argumenta que s'hi negarà pel cansament que arrossega de tant treballar a la pastisseria. A la segona part; que s’estira fins l’última línia, la noia canvia de parer i anuncia que va acabar sortint perquè li sabia greu dir que no.

Pel que fa a l’anàlisi, cal dir que, la narradora n'és la protagonista. Expressa en primera persona els fets que li volten pel cap. Explicita com se sentia físicament en aquell instant, mentre treballava i manté quina serà l’actitud que prendrà davant la proposició de la seva amiga Julieta. Al final però, mostra la seva debilitat personal ja que no es manté ferma als pensaments inicials de no sortir, només pel greu de dir no a la seva amiga. Això fa que es mostri com un personatge rodó; complex i contradictori. Apareix el nom de la Julieta, personatge que és pla i secundari. Només se'n fan unes poques pinzellades.

Els fets esdevenen lògics. No es pot parlar d’un salt narratiu en el temps.

L’espai no s’explicita. No se sap on passa l’acció perquè no se’n dóna cap detall descriptiu. Només se sap que treballa en una pastisseria però se'n concreta res més. El temps és incert, tampoc se sap quan passa. Tot el text però, al ser un pensament s’esdevé en un instant. Es podria parlar d'un pensament breu.

Referent a les figures literàries cal destacar l’ús repetitiu de la conjunció “i” provocant l’efecte de la polisíndeton. Es tracta d’una enumeració de pensaments, ràpids, potser gens premeditats i pensats. Es podria parlar fins i tot de monòleg interior.

La llengua és senzilla, directa i utilitza un registre estàndard. Les frases són coordinades i subordinades per tant es tracta d’una redacció hipotàctica. Predominen les imatges, pràcticament no hi ha adjectius. Està escrit en passat “ tenia, feien, patia...”Part del lèxic fa referència al camp semàntic de la pastisseria “cordills daurats, dolços, agafadors”

A tall de conclusió el text representa una petita mostra de l’actitud de la protagonista davant d’un fet quotidià i els sentiments contradictoris que manté.

Mercè Rodoreda pretén remarcar el caràcter dèbil, sensible i dual de la protagonista-narradora del text a partir d’un recurs molt evident com és el monòleg interior, tècnica molt en voga durant la primera meitat del segle xx i iniciada per Marcel Proust, Virginia Woolf i James Joyce.