A propòsit de l'entrada d'un amic al Facebook, m'he sentit amb la necessitat d'escriure aquí. En aquests temps convulsos on tot sembla que s'enderroca, vull fer un gest d'esperança. El cervell té una funció principal que és oblidar i nosaltres lluitem contra aquesta realitat. Ara, davant de tanta incertesa i despropòsit, no ens queda res més que deixar que el cervell faci la seva feina ben feta.
No lluito més contra l'oblit.
El deixo fluir en el temps i que tot passi. Només em quedo aferrada a una idea i és viure plenament tot allò positiu que tinc a la meva vida.
2 comentaris:
"Només s'hi veu bé amb el cor; allò essencial és invisible als ulls"
No abandonis mai aquesta idea que tens...
Sóc persona de conviccions fermes!
Publica un comentari a l'entrada