Sàuron, dels Senyor del Anells; Darth Vader, de la Guerra de les Galàxies; Frízer, de Bola de Drac, Lord Voldemort, de Harry Potter, Magneto, de X-Men i tants d'altres tirans ficticis deuen ser els herois de Vidal- Quadras.
Sembla impossible que a aquestes alçades de la suposada democràcia encara hi hagi algú capaç de fer les declaracions que va fer aquest personatge que ocupa un càrrec tan important com Vice-president de la Unió europea.
Em fa pensar que darrere d'aquesta aparent benevolència política europea existeix un tumor ocult farcit de tirania, despotisme, totalitarisme, interès econòmic i demagògia. Sàtrapes, dèspotes disfressats de demòcrates que oculten la veritable pell sota aquesta aparença de xaiets indefensos que , suposadament, defensen els nostres interessos.
Somriures maquiavèlics i pèrfids que innocentment hem cregut i hem votat a les urnes.
No tots ens hem empobrit amb aquesta crisi, n'hi ha que encara són més rics, més rics que mai!!! I qui són aquests? És ben fàcil... només els has d'atiar una mica i de seguida es destapen.
Quan la gent del carrer pensa i actua els sàtirs remuguen i amenacen amb les armes. La por l'única arma per apaivagar l'ànsia de llibertat del poble. I com diu Vidal- Quadras: I JA ESTÀ. Tot solucionat...
Com pot ser que encara hi hagi persones del carrer que aplaudeixin aquest comportament quan també són víctimes d'aquest despropòsit? No ho entenc. Potser és que estem vivint en un còmic, en una pel·lícula de ficció, en una novel·la d'herois que volen combatre el mal amb la seva astúcia.
No sé si visc en la realitat o en la ficció. Que algú m'ho aclareixi perquè no en tinc ni idea.
3 comentaris:
fa falta cultura, molta cultura , hem d'ensenyar a aprendre a discernir, a pensar i a filosofar, a tenir criteri propi....anem enrere com els crancs .....sembla que molts no aprenen dels errors ni saben història ....entre tanta estultícia anem arreglades....però confio que entre tanta boira trobarem la llum i la sortida....
vidal quadras és ja personatge més que persona.
el clown de la classe, l'ocurrent que cada dia la diu més gruixuda esperant que els seus li riguin les gràcies.
i ara ningú li riu les gràcies. ni els seus que el volen tenir cada cop més lluny.
No m'estranya que la gent estigui fins els nassos de tot...
Publica un comentari a l'entrada