19 de febr. 2011

PA NEGRE. FANTÀSTICA!!!!








Havia començat a assaborir la llibertat del bosc quan anys enrere la mare m'enviava al mas, ben bé tres hores de caminada entre anar i tornar, a buscar queviures. Hi anava sol, ella m'havia ensenyat el camí, hi havíem anat moltes vegades junts, i jo tenia els meus indrets preferits, les envistes que m'agradaven i els trossos de camí que feia de pressa, corrent i tot, perquè no m'agradaven o em feien por. Va arribar un moment que deixava anar les cames i em posava a imaginar coses: les formes dels arbres, els secrets de les formigues o dels grills, les petjades del camí, el destí dels ocells... Vaig aprendre a escoltar el silenci i a apreciar la seva solemnitat. ¿Em toparia amb algun lladre? ¿Ja no quedaven bandolers com en Joan de Serrallonga o pòtols rodamons com el Fadrí de Sau? Si em topés amb algun bandit, ¿com reaccionaria, li plantaria cara o fugiria corrent i cridant auxili a qui em pogués sentir? ¿I si em perdés pel bosc i no tornés a casa...? Vaig començar a imaginar què hi havia darrere d'aquelles muntanyes, més enllà d'aquells cingles. Moltes nits veia en somnis paisatges fantàstics, amagats a l'altre costat de l'horitzó, més enllà d'on arribaven els meus ulls. Un país d'una verdor vivíssima, boscos foscos i densos, arbres altíssims..., una terra que enyorava sense haver-la vist mai, un lloc ideal que no m'ha fugit mai del cap, que se'm presenta sempre que em cal un consol, un paisatge amic on reposar quan estic cansat, uns prats tendres com llençols nets i perfumats que m'acullen sense cap reserva... Un bosc resplendent, màgic, propi, salvatge i acollidor a la vegada, únic. Perdre's al fons del bosc era el camí de la llibertat.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Novel.la de qualitat, cinema de qualitat! fantàstics sí!

Mikolynn ha dit...

Em falta veure la peli, però els dos llibres ("pa negre" i el "retrat d'un assassí d'ocells) són fantàstics!
Potsr es perquè em vaig "criar" llegint "L'ocell de foc", però en Teixidor, sempre m'ha agradat molt!