10 de febr. 2011

L'AMANDA ES REINVENTA



El carrer està farcit d'històries silencioses que formen part del paisatge urbà. Històries de persones que viuen, estimen, pateixen i es rebel·len contra el seu destí. Mostres d'amor d'un dia i de desamor un altre.
Aturada en un semàfor, vaig topar-me amb la història de l'Amanda.
Pobra Amanda.
Llegeixo el fons de la fotografia i interpreto fent les meves càbales, les llàgrimes que la pobra Amanda es va haver d'eixugar un dia. Es veu que es van estimar molt ella i aquell que ja no és ningú perquè el seu nom ha desaparegut sota l'emprempta d'un esprai nerviós.

Ella que es moria pels seus ossets i que va voler cridar als quatre vents qui era aquell que tant la feia feliç... Ara, aquell pobre enamorat només és un gargot passat.

I us preguntareu... com ho sé tot això si ni l'he arribat a conèixer mai ni sé qui és en realitat?

Si analitzem bé el grafit, es dedueix que fou ella qui va ratllar el nom de l'amant. Ningú s'hauria esborrat a si mateix. Ningú assassina la seva pròpia imatge.
Podria ser que fos ell que hagués decidit trencar la relació i ella, desesperada un temps i rabiosa després, fent un acte de valentia i de revolta, li tornés la jugada nengant-li l'existència al seu costat del mur. És un passar pàgina. Un "No vull saber res de tu perquè no ets ningú".

El fa desaparèixer amb un impuls superb ple de rancúnia i alhora de reafirmació personal. Obre la porta a un nou demà sense aquell que en el passat havia estimat tant.

L'Amanda ha canviat. Ja no es lamenta. Ja sap que pot caminar sola encara que la balança pesi més d'una banda que de l'altra.

Pobra Amanda, com ha patit. Quan de temps deuria passar abans no es va decidir a fer el gran pas?

Ara, la felicito perquè ha demostrat ganes de tirar endavant. Encara té esperança i sap que tornarà a trobar l'amor de la seva vida.

Potser ha tornat a grafitar el seu nom i el d'un altre amant en un altre mur de la ciutat. Em mantindré alerta. Espero que li vagi tot molt bé i que mai més hagi d'utilitzar l'esprai de l'oblit...

Felicitats, Amanda i molta sort!!!

5 comentaris:

òscar ha dit...

L'Amanda fa tota la fila de ser de les que no s'arronsen per res.

I encara menys si toca esborrar passats que han deixat de tenir futur.

Virgínia ha dit...

És tornar a néixer amb un esperit molt i molt ferm!!!!

Clidice ha dit...

"Ningú s'hauria esborrat a si mateix." Un argument impecable :)

Joan ha dit...

Jo tinc curiositat per aquesta "y" que ha quedat penjada. "Amanda y ..." com una profecia que deixa les portes obertes.

Virgínia ha dit...

Joan aquesta Y ha passat a ser una conjunció entre el tot i el no res.