7 de nov. 2009

WORLD BUILDER- EL CREADOR DE MÓNS



Fa por pensar que potser un dia el món no serà com el coneixem... Seria possible una cosa similar?

Ens entusiasma pensar en com seran les coses més endavant. Vivim massa projectats en el futur i pendents del que vam fer ahir. Potser comença a ser hora de fixar-nos en el present. Cal valorar el que tenim ara. Potser demà ja no hi serà...

10 comentaris:

Déjà vie ha dit...

tens tota la raó dl mon, pro es ben cert allo q dieun q no saps el q tens fins q ho perds.

Sergi ha dit...

M'ha semblat un vídeo genial. Ja m'esperava un final així del curt, la noia va amb una mena de camisa de dormir estranya. Però l'he trobat espectacular, tècnicament molt bo.

Jo em declaro culpable de pensar massa en el que m'ha passat i el que m'ha de venir. Però què passa si el que tenim ara no ho volem per a res, i desitgem uns altres temps?

Clidice ha dit...

quan era petita m'imaginava que ara ja només menjaríem en pastilles i viatjaríem en cohets a l'espai només per anar a comprar el pa. Angoixar-se pel futur, més enllà de posar seny per no fer barbaritats, és la feina més ociosa que ha existit mai.

Jo aposto per viure el present i fer les coses que no me'l malmetin. Així estic segura que difícilment malmetré el futur.

Elfreelang ha dit...

Ës cert que malbaratem instants, mirem massa el neguit del demà i ens ancorem en records del passat quan sempre en definitiva estem vivim en el moment present....seria genial potser crear ex nihilo un món com el del vídeo....al capdavall què ens pensem què és la realitat?

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Anònim ha dit...

Viure és ara. El passat és viscut i el futur, incertesa. Per què capficar-nos en tot el que ja hem viscut o en allò que ni tan sols sabem si passarà?

VIRGÍNIA ha dit...

Cada moment té les seves coses bones. Si no desitgem el que tenim ara em de pensar que és una oportunitat per canviar coses que no fem bé o és una oportunitat per obrir nous horitzons...

VIRGÍNIA ha dit...

la realitat, Elvira, és un instant permanent com deia Foix. Queda en la nostra memòria i forma part del nostre bagatge personal.

Jordi Cirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Urri ha dit...

Si, però el que fem en el present és el resultat del que vam fer ahir pensant en demà