24 de gen. 2009



'La persistència de la memòria', un dels olis més coneguts i venerats de Salvador Dalí, es pot admirar des d'aquest divendres i fins al 18 de març al Teatre Museu Dalí de Figueres gràcies al préstec temporal del Museu of Modern Art (MoMA) de Nova York.

L'obra, pintada l'any 1931 entre Cadaqués i París, és coneguda popularment com 'Els rellotges tous' i està considerada una de les peces clau del moviment surrealista. És la primera vegada que s'exposa a Catalunya i Espanya.

Dalí pinta el quadre amb només 27 anys i, tot i les seves reduïdes dimensions, 24x33 centímetres, aconsegueix crear una de les pintures més representatives del seu estil surrealista. 'Es tracta d'un quadre que possiblement es va començar a Cadaqués, amb un fons de roques i un arbre sec típics de la zona de Portlligat', ha assenyalat el director del Teatre-Museu Dalí.

'Impossible d'oblidar'

Ja a París, ho explica el propi Dalí en la seva vida secreta, i després d'un sopar amb Gala i uns amics on mengen formatge Camembert, el pintor es queda a casa amb mal de cap i no va al cinema amb ells. Reflexionant sobre els misteris de les coses dures i toves, Dalí té una visió i es posa a treballar frenèticament tota la nit introduint dins el quadre els tres rellotges mig fosos i d'altres elements. Quan va arribar la Gala, va quedar sobtada i va afirmar que es tracta d'un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un breu instant. 'La persistència de la memòria' és un obra que permet 'múltiples interpretacions i totes vàlides'.

'La persistència de la memòria' és en l'actualitat una de les obres més conegudes i estimades del Museum of Modern Art de Nova York. 'És per aquesta raó que se cedeix en préstec tan sols en comptades ocasions', ha recalcat en un escrit el director del MoMA, Glenn Lowry, que no ha pogut ésser present a la capital de l'Alt Empordà.

1 comentari:

Lucas ha dit...

Virginia, soc Lucas, felicitats per el teu llibre,veig que al teu blog no comenta ni el Artur rios, per que no en te pero bé sempre fa ilusió veure que algu et dexi un comentari i llegir-lo alegre (encara que si es aixi millor no llegirlo.)


adeu