Encara no ha trobat la manera d'abandonar aquest trist planeta. Potser a la tercera ho podrà aconseguir... Continuarà!
28 de set. 2008
CONILLET SUÏCIDA. Segona part.
Encara no ha trobat la manera d'abandonar aquest trist planeta. Potser a la tercera ho podrà aconseguir... Continuarà!
EL TEU SILENCI...
Silenci quan parles,
silenci quan escoltes,
silenci quan calles.
Paraules que no expressen,
lletres que no lliguen,
vocals que no sonen.
Quan no vols trobar-me,
quan no vols mirar-me,
quan no vols parlar-me.
Em glaço com l'aigua,
em fong com el gel,
m'enfonso en el dolor.
Jordi Ganzer Ripoll
17 de set. 2008
10 de set. 2008
TEMA 1
QUÈ ÉS L’ÈTICA?
“ A un home intel•ligent tot li és permès”
Partint de la frase podríem dir que es tracta d’una idea falsa. Ser intel•ligent no vol dir està exempt de complir les lleis.
Tenim dos tipus d’obligacions:
- La de les lleis. Legal
- La de la consciència. Moral.
La diferència més gran entre les dues és que la legal és objectiva i la moral és subjectiva.
La legalitat està formada pel conjunt de lleis o normes que marca una societat concreta.
La moralitat és el conjunt de normes que cadascú creu que han de marcar la seva consciència. N’hi ha moltes de morals i n’hi ha que formen part de diferents religions ( cristiana, musulmana, budista...) o teories filosòfiques ( hedonista, utilitarista, aristotèlica...)
L’ètica és la reflexió sobre com hem d’actuar i qüestiona els valors i punts de vista que defensen les diferents morals.
Què planteja l’ètica?
L’ètica planteja les preguntes bàsiques sobre la moral.
Qui estableix què és moral bo i dolent?
Qui posa les normes morals?
Si no compleixo les normes legals puc ser sancionat pel sistema penal però què passa si no compleixo les normes morals de la meva consciència?
Si per exemple, no compleixo les lleis divines, segons les religions puc ser castigat a l’altra vida però si no crec en cap Déu aquestes lleis no tenen cap sentit per mi. Només la meva consciència em dirà si faig bé o no.
Moltes persones que creuen en una religió orienten la seva vida segons la moral que predica aquesta religió. Altres, consideren que, malgrat que creuen en aquesta religió, la moral ha partir de la Raó Humana i mai dels preceptes religiosos. Per exemple, un cristià pot estar a favor de l’avortament encara que la religió cristiana no ho accepti.
Alguns textos:
"En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y
elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir,
conveniente para nosotros frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos
inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las
termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y
procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir
si prefieres, es a lo que llaman ética."F. Savater Ética para Amador Ed. Ariel. B. 1992
PREGUNTES PER PENSAR:
1.- Segons Savater, quines són les diferències entre els humans i els altres éssers?
2.- Què és l’êtica segons la seva opinió i per a què serveix?
MORAL / ÈTICA
Moral viene de la palabra latina mos, mores, que significa costumbre (s). Lo que llamamos moral tiene que ver, en primera instancia, con los hábitos o costumbres del ser humano. Esto no quiere decir que todas las costumbres o hábitos de los seres humanos sean morales en el sentido en que habitualmente empleamos hoy esta palabra. Si así fuera, la moral se identificaría con la antropologia o con la etologia, o sea con la descripción y análisis de los diferentes comportamientos o costumbres. Pero hay conductas o comportamientos amorales ( un hecho cotidiano por ejemplo no se puede clasificar como moral ), y conductas "inmorales" las que consideramos negativas porque van en contra de lo que entendemos por bien social, por ejemplo matar). No hay que olvidar las conductas extramorales que serían las que corresponden a las reacciones de los animales.
Durante mucho tiempo se ha pensado que todas lsa conductas o comportamientos de los animales son de ese tipo, extramorales, y que, por tanto, sólo los comportamientos de los seres humanos (y de ellos sólo algunos) tienen una dimensión propiamente moral.
Es precisamente en las costumbres o hábitos en que acaban cuajando las conductas o comportamientos del ser humano donde aflora el problema de la moralidad. Y, en ese sentido, seguramente la palabra griega éthos (de la que procede nuestra palabra ética), que inicialmente significo carácter o ánimo, expresa mejor lo que queremos decir cuando decimos que al conducta o comportamiento es moral (o inmoral).
En su origen, la delimitación de lo que es moral parece haber tenido que ver con el lugar en que habita el hombre, con la casa, con la morada, que es el espacio material de la costumbre en el caso específico de los seres humanos. Y en eco de este origen queda todavía en nuestra consideración de lo moral como algo que está íntimamente ligado a lo doméstico, a la privacidad, a las acciones y hábitos característicos de la vida privada del ser humano. Sólo que nuestra cultura greco-judeo-cristiana nos ha impuesto intensamente un matiz importante; a saber: en la medida en que se refieren a esa peculiar cualidad de los actos humanos por lo que decimos de ellos que son "buenos" o "virtuosos" moral y moralidad se presentan como nociones que se predican de la morada interior del ser humano, remitiendo, por tanto, a su fuero interno, a la parte espiritual de su estar en el mundo, a la conciencia.
Preguntes per pensar:
1.- Quina diferència creus que hi ha entre moral, immoral, amoral i extramoral. Posa un exemple de cada.
2.- La moral d’un ésser humà es crea a partir de les normes que la seva religió l’imposa? Raona la resposta.
3.- Digues si les afirmacions són morals, immorals, extramorals o amorals.
a.- Em pentino amb pinta de pues llargues.
b.- Ajudo la gent que ho necessita.
c.- El meu gos es pixa sempre que veu un arbre.
d.- M’agrada gastar-me els diners que em dona la mare per l’esmorzar en tabac.
e.- Menteixo per salvar-me quan les coses no em vénen de cara.
f.- No sóc racista.
g.- Tinc una moto que corre molt.
4.- Consideres que s’ha de tenir una moral comuna entre tots els humans?
5.- Qui decideix el que està bé del que està malament?
6.- On són els límits entre el bé i el mal, segons la teva opinió.
7.- Entens què vol dir actuar amb sentit comú?
8.- Si l’ètica és la teoria que recull tots els principis morals, creus que l’ètica ajuda a viure millor? Evita conflictes? Per què?
9.- Per què creus que hi ha gent que no s’esforça en procurar que les coses millorin?
10.- Si els humans sabéssim viure segons les lleis morals, creus que l’Anarquia seria possible? Caldria la policia?
11.- Seguir les normes vol dir entendre els principis bàsics de l’Ètica social?
QUÈ ÉS L’ÈTICA?
“ A un home intel•ligent tot li és permès”
Partint de la frase podríem dir que es tracta d’una idea falsa. Ser intel•ligent no vol dir està exempt de complir les lleis.
Tenim dos tipus d’obligacions:
- La de les lleis. Legal
- La de la consciència. Moral.
La diferència més gran entre les dues és que la legal és objectiva i la moral és subjectiva.
La legalitat està formada pel conjunt de lleis o normes que marca una societat concreta.
La moralitat és el conjunt de normes que cadascú creu que han de marcar la seva consciència. N’hi ha moltes de morals i n’hi ha que formen part de diferents religions ( cristiana, musulmana, budista...) o teories filosòfiques ( hedonista, utilitarista, aristotèlica...)
L’ètica és la reflexió sobre com hem d’actuar i qüestiona els valors i punts de vista que defensen les diferents morals.
Què planteja l’ètica?
L’ètica planteja les preguntes bàsiques sobre la moral.
Qui estableix què és moral bo i dolent?
Qui posa les normes morals?
Si no compleixo les normes legals puc ser sancionat pel sistema penal però què passa si no compleixo les normes morals de la meva consciència?
Si per exemple, no compleixo les lleis divines, segons les religions puc ser castigat a l’altra vida però si no crec en cap Déu aquestes lleis no tenen cap sentit per mi. Només la meva consciència em dirà si faig bé o no.
Moltes persones que creuen en una religió orienten la seva vida segons la moral que predica aquesta religió. Altres, consideren que, malgrat que creuen en aquesta religió, la moral ha partir de la Raó Humana i mai dels preceptes religiosos. Per exemple, un cristià pot estar a favor de l’avortament encara que la religió cristiana no ho accepti.
Alguns textos:
"En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y
elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir,
conveniente para nosotros frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos
inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las
termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y
procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir
si prefieres, es a lo que llaman ética."F. Savater Ética para Amador Ed. Ariel. B. 1992
PREGUNTES PER PENSAR:
1.- Segons Savater, quines són les diferències entre els humans i els altres éssers?
2.- Què és l’êtica segons la seva opinió i per a què serveix?
MORAL / ÈTICA
Moral viene de la palabra latina mos, mores, que significa costumbre (s). Lo que llamamos moral tiene que ver, en primera instancia, con los hábitos o costumbres del ser humano. Esto no quiere decir que todas las costumbres o hábitos de los seres humanos sean morales en el sentido en que habitualmente empleamos hoy esta palabra. Si así fuera, la moral se identificaría con la antropologia o con la etologia, o sea con la descripción y análisis de los diferentes comportamientos o costumbres. Pero hay conductas o comportamientos amorales ( un hecho cotidiano por ejemplo no se puede clasificar como moral ), y conductas "inmorales" las que consideramos negativas porque van en contra de lo que entendemos por bien social, por ejemplo matar). No hay que olvidar las conductas extramorales que serían las que corresponden a las reacciones de los animales.
Durante mucho tiempo se ha pensado que todas lsa conductas o comportamientos de los animales son de ese tipo, extramorales, y que, por tanto, sólo los comportamientos de los seres humanos (y de ellos sólo algunos) tienen una dimensión propiamente moral.
Es precisamente en las costumbres o hábitos en que acaban cuajando las conductas o comportamientos del ser humano donde aflora el problema de la moralidad. Y, en ese sentido, seguramente la palabra griega éthos (de la que procede nuestra palabra ética), que inicialmente significo carácter o ánimo, expresa mejor lo que queremos decir cuando decimos que al conducta o comportamiento es moral (o inmoral).
En su origen, la delimitación de lo que es moral parece haber tenido que ver con el lugar en que habita el hombre, con la casa, con la morada, que es el espacio material de la costumbre en el caso específico de los seres humanos. Y en eco de este origen queda todavía en nuestra consideración de lo moral como algo que está íntimamente ligado a lo doméstico, a la privacidad, a las acciones y hábitos característicos de la vida privada del ser humano. Sólo que nuestra cultura greco-judeo-cristiana nos ha impuesto intensamente un matiz importante; a saber: en la medida en que se refieren a esa peculiar cualidad de los actos humanos por lo que decimos de ellos que son "buenos" o "virtuosos" moral y moralidad se presentan como nociones que se predican de la morada interior del ser humano, remitiendo, por tanto, a su fuero interno, a la parte espiritual de su estar en el mundo, a la conciencia.
Preguntes per pensar:
1.- Quina diferència creus que hi ha entre moral, immoral, amoral i extramoral. Posa un exemple de cada.
2.- La moral d’un ésser humà es crea a partir de les normes que la seva religió l’imposa? Raona la resposta.
3.- Digues si les afirmacions són morals, immorals, extramorals o amorals.
a.- Em pentino amb pinta de pues llargues.
b.- Ajudo la gent que ho necessita.
c.- El meu gos es pixa sempre que veu un arbre.
d.- M’agrada gastar-me els diners que em dona la mare per l’esmorzar en tabac.
e.- Menteixo per salvar-me quan les coses no em vénen de cara.
f.- No sóc racista.
g.- Tinc una moto que corre molt.
4.- Consideres que s’ha de tenir una moral comuna entre tots els humans?
5.- Qui decideix el que està bé del que està malament?
6.- On són els límits entre el bé i el mal, segons la teva opinió.
7.- Entens què vol dir actuar amb sentit comú?
8.- Si l’ètica és la teoria que recull tots els principis morals, creus que l’ètica ajuda a viure millor? Evita conflictes? Per què?
9.- Per què creus que hi ha gent que no s’esforça en procurar que les coses millorin?
10.- Si els humans sabéssim viure segons les lleis morals, creus que l’Anarquia seria possible? Caldria la policia?
11.- Seguir les normes vol dir entendre els principis bàsics de l’Ètica social?
ESQUEMA PER FER UN COMENTARI DE TEXT
ESQUEMA PER FER UN COMENTARI DE TEXT
0.- Primer pas:
- Llegir el text diverses vegades fins que tinguem la seguretat que s’ha entès.
- Subratllar les paraules que desconeixem per després buscar-les al diccionari.
- Fer anotacions (amb llapis) que considerem importants.
- Començar a prendre notes (en brut) per després poder redactar el comentari.
1.- Introducció: Localització.
- Títol.
- Autor. Dades bàsiques.
- Obra. A la qual pertany.
- Període històric. Moviment literari de referència. Entroncament en la tradició.
2.- Tema: síntesi en una línia. No coincideix amb el resum. Es tracta d’explicar en poques paraules la idea que l’autor pretén comunicar. L’estructura cal que sigui molt senzilla, preferentment, un sintagma nominal, amb un substantiu abstracte seguit d’alguns complements. Coincidiria amb el títol que podríem posar al text.
3.- Estructura externa:
- Tipologia textual:
Si es tracta d’un text en prosa: Narració, descripció, diàleg, relat, conte, pròleg...
Si es tracta d’un poema cal analitzar:
A.- Mètrica. Ens hem de fixar en el nombre de síl•labes de cada vers. Es divideixen en dos grups: Art major(de 9 a 12 síl•labes) i Art menor(fins a 8 síl•labes).
Cal tenir en compte que en català es compta únicament fins la darrera síl•laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl•laba, i deixarem de comptar dues síl•labes si acaba en paraula esdrúixola.
ELS VERSOS CATALANS
VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl•labes i sense cesura
MONOSÍL•LAB (1 síl•laba) , BISÍL•LAB (2)I TRISÍL•LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs
TETRASÍL•LAB O QUADRISÍL•LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. Una polida
Galant, ardida, ... JAUME ROIG
PENTASÍL•LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer Passen bandolers,
Bandolers d´Espanya, JOSEP SEBASTIÀ PONS
HEXASÍL•LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular Joiós caçador, passa;
Busca més brava caça
I deixa´m quiet a mi... TEODOR LLORENTE
HEPTASÍL•LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers A l´Aragó hi ha una dama
Que és bonica com un sol;
Té la cabellera rossa... ANÒNIM
OCTOSÍL•LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença Les fulles seques fan sardana
D´ací d´allà saltironant… GUIMERÀ
VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl•labes amb o sense cesura.CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl•labes addicionals que no afecten al recompte.
ENNEASÍL•LAB( 9 ) Poc usat
DECASÍL•LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo italià) L´aurora tem de viure i es preserva
El llamp, el tro, la majestat revelen... CARNER
Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc, he vista una garsa... J. ROÍS DE CORELLA
AMB CESURA:6+4 (origen francès) Voleu oir la gesta del pros Bernat,
Comte de Ribargorça i de Pallars,... M. MILÀ I FONTANALS
AMB CESURA : 5+5 (origen castellà) Te vull sobre el pit com una corassa,
Te vull sobre el cor com místic segell... VERDAGUER
HENDECASÍL•LAB (11) Poc usat, surt al romancer
ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat
I pel llindar balder traspua el color groc... GUERAU DE LIOST
FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl•laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl•lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
B. - Rima. Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.
a.- Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Al costat de cada rima indica que la rima és femenina. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor i les lletres majúscules en els versos d'art major
En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Vallès no hi ha res”. A
b.- Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.
Si s'allunya i no et mira, a'
si t'és advers l'instant, b
de plorar què en trauries? a'
Si et sent, neci, riurà. b
c.- Sense rima. Malgrat que en l'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents:
M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa
La rima també pot ser:
a.- Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc.
b.- Rima femenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: noia, ànima, etc
c.- Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil•làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures)
d.- Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.
C.- Ritme. Es divideix en:
a.- ESTICOMÍTIES (coincidència del verb amb l’oració)
b.- ENCAVALLAMENTS ( no coincidència del vers amb l’oració)
4.- Estructura interna. Resum del text i parts: Plantejament/ nus/ desenllaç (justificar i argumentar). Tant si es tracta d’un poema o d’un text en prosa.
5.- Anàlisi:
Si es tracta d’un poema:
- Figures literàries
- Morfologia i sintaxi.
- Lèxic i semàntica.
Si es tracta d’un text en prosa:
- Punt de vista: Narrador: (extern i intern) - Omniscient.
- Testimoni.
- Protagonista.
- Personatges: - Protagonistes/ Secundaris
- Temps narratiu: Lògic./ Retrospecció.( flash back)/ Simultaneïtat./ Anticipació.
- Espai i època
Tant si es tracta d’un poema com d’un text en prosa:
- Figures literàries.
- Llengua: - Morfologia i sintaxi. Recompte de noms i adjectius. Verbs (tipus) / Hipotaxi i parataxi.
- Lèxic.Com es poden agrupar i classificar els mots els mots.
- Semàntica. Camps semàntics.
- Registre. ( culte, estàndard, col•loquial.)
6.- Conclusió: - Recapitulació de les valoracions fetes al llarg de l’anàlisi.
- Elaboració d’altres valoracions més globals:
- En quina mesura l’obra és creativa i original.
- Com reflecteix els trets d’estil més característics de l’autor
- En quina mesura és representativa d’un corrent estètic i/o d’una època històrico-social concreta.
- Quina influència i/o projecció ha tingut sobre altres autors i obres de la seva època o posteriors.
7.- Redactat:
a.- S’ha de redactar de forma objectiva evitant fórmules com:
“ L’autor ens diu...”,“ Veiem que...”,“ Trobem una figura literària...”
b.- Paràgrafs: Cada part la separem per paràgrafs diferents. Introduïm cada part amb un connector -diferent. Per exemple: Pel que fa a... Quant a... Referent a... Parlant de...
c.- Connectors: Per contribuir a una ordenació lògica de la informació, convé utilitzar
connectors entre les frases. A continuació trobareu una llista amb alguns dels més
rendibles, ordenats segons la posició en què solen aparèixer. Cal tenir present, amb
tot, que quan un text és molt breu i clar no té sentit farcir-lo de connectors.
En primer lloc, Abans que res, Primer de tot, Primerament, En relació amb,
En segon lloc, Segonament,
D'una banda, D'altra banda / De l'altra,
A més, Així mateix,
En aquest sentit, Per exemple, A tall d´exemple,
Pel que fa a, Quant a, Respecte a/de, Amb relació a,
És a dir, En altres paraules, En efecte,
És per això que, Per tot això, És per aquest motiu que, Per tant,
Finalment, En darrer terme,
En resum, Resumint,
En conclusió, Per concloure, En definitiva,
d. - Altres idees que no cal oblidar:
- Tenir cura de la presentació
- Expressar-se amb claredat i amb una cal•ligrafia que s’entengui
- Deixar marges i fer paràgrafs
- Usar oracions breus
- Evitar paraules malsonants ni repetir paraules ( useu sinònims)
- No parafrasejar, és a dir, repetir la mateixa idea amb diferents paraules
- Si es vol dir citar una part del text S’han de posar cometes i dir en quina línia es troba
- Repassar al final ortografia, redacció, continguts, etc.
- Seguir sempre l’ordre proposat marcant adequadament cadascuna de les parts.
.
0.- Primer pas:
- Llegir el text diverses vegades fins que tinguem la seguretat que s’ha entès.
- Subratllar les paraules que desconeixem per després buscar-les al diccionari.
- Fer anotacions (amb llapis) que considerem importants.
- Començar a prendre notes (en brut) per després poder redactar el comentari.
1.- Introducció: Localització.
- Títol.
- Autor. Dades bàsiques.
- Obra. A la qual pertany.
- Període històric. Moviment literari de referència. Entroncament en la tradició.
2.- Tema: síntesi en una línia. No coincideix amb el resum. Es tracta d’explicar en poques paraules la idea que l’autor pretén comunicar. L’estructura cal que sigui molt senzilla, preferentment, un sintagma nominal, amb un substantiu abstracte seguit d’alguns complements. Coincidiria amb el títol que podríem posar al text.
3.- Estructura externa:
- Tipologia textual:
Si es tracta d’un text en prosa: Narració, descripció, diàleg, relat, conte, pròleg...
Si es tracta d’un poema cal analitzar:
A.- Mètrica. Ens hem de fixar en el nombre de síl•labes de cada vers. Es divideixen en dos grups: Art major(de 9 a 12 síl•labes) i Art menor(fins a 8 síl•labes).
Cal tenir en compte que en català es compta únicament fins la darrera síl•laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl•laba, i deixarem de comptar dues síl•labes si acaba en paraula esdrúixola.
ELS VERSOS CATALANS
VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl•labes i sense cesura
MONOSÍL•LAB (1 síl•laba) , BISÍL•LAB (2)I TRISÍL•LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs
TETRASÍL•LAB O QUADRISÍL•LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. Una polida
Galant, ardida, ... JAUME ROIG
PENTASÍL•LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer Passen bandolers,
Bandolers d´Espanya, JOSEP SEBASTIÀ PONS
HEXASÍL•LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular Joiós caçador, passa;
Busca més brava caça
I deixa´m quiet a mi... TEODOR LLORENTE
HEPTASÍL•LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers A l´Aragó hi ha una dama
Que és bonica com un sol;
Té la cabellera rossa... ANÒNIM
OCTOSÍL•LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença Les fulles seques fan sardana
D´ací d´allà saltironant… GUIMERÀ
VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl•labes amb o sense cesura.CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl•labes addicionals que no afecten al recompte.
ENNEASÍL•LAB( 9 ) Poc usat
DECASÍL•LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo italià) L´aurora tem de viure i es preserva
El llamp, el tro, la majestat revelen... CARNER
Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc, he vista una garsa... J. ROÍS DE CORELLA
AMB CESURA:6+4 (origen francès) Voleu oir la gesta del pros Bernat,
Comte de Ribargorça i de Pallars,... M. MILÀ I FONTANALS
AMB CESURA : 5+5 (origen castellà) Te vull sobre el pit com una corassa,
Te vull sobre el cor com místic segell... VERDAGUER
HENDECASÍL•LAB (11) Poc usat, surt al romancer
ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat
I pel llindar balder traspua el color groc... GUERAU DE LIOST
FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl•laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl•lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
B. - Rima. Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.
a.- Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Al costat de cada rima indica que la rima és femenina. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor i les lletres majúscules en els versos d'art major
En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Vallès no hi ha res”. A
b.- Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.
Si s'allunya i no et mira, a'
si t'és advers l'instant, b
de plorar què en trauries? a'
Si et sent, neci, riurà. b
c.- Sense rima. Malgrat que en l'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents:
M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa
La rima també pot ser:
a.- Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc.
b.- Rima femenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: noia, ànima, etc
c.- Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil•làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures)
d.- Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.
C.- Ritme. Es divideix en:
a.- ESTICOMÍTIES (coincidència del verb amb l’oració)
b.- ENCAVALLAMENTS ( no coincidència del vers amb l’oració)
4.- Estructura interna. Resum del text i parts: Plantejament/ nus/ desenllaç (justificar i argumentar). Tant si es tracta d’un poema o d’un text en prosa.
5.- Anàlisi:
Si es tracta d’un poema:
- Figures literàries
- Morfologia i sintaxi.
- Lèxic i semàntica.
Si es tracta d’un text en prosa:
- Punt de vista: Narrador: (extern i intern) - Omniscient.
- Testimoni.
- Protagonista.
- Personatges: - Protagonistes/ Secundaris
- Temps narratiu: Lògic./ Retrospecció.( flash back)/ Simultaneïtat./ Anticipació.
- Espai i època
Tant si es tracta d’un poema com d’un text en prosa:
- Figures literàries.
- Llengua: - Morfologia i sintaxi. Recompte de noms i adjectius. Verbs (tipus) / Hipotaxi i parataxi.
- Lèxic.Com es poden agrupar i classificar els mots els mots.
- Semàntica. Camps semàntics.
- Registre. ( culte, estàndard, col•loquial.)
6.- Conclusió: - Recapitulació de les valoracions fetes al llarg de l’anàlisi.
- Elaboració d’altres valoracions més globals:
- En quina mesura l’obra és creativa i original.
- Com reflecteix els trets d’estil més característics de l’autor
- En quina mesura és representativa d’un corrent estètic i/o d’una època històrico-social concreta.
- Quina influència i/o projecció ha tingut sobre altres autors i obres de la seva època o posteriors.
7.- Redactat:
a.- S’ha de redactar de forma objectiva evitant fórmules com:
“ L’autor ens diu...”,“ Veiem que...”,“ Trobem una figura literària...”
b.- Paràgrafs: Cada part la separem per paràgrafs diferents. Introduïm cada part amb un connector -diferent. Per exemple: Pel que fa a... Quant a... Referent a... Parlant de...
c.- Connectors: Per contribuir a una ordenació lògica de la informació, convé utilitzar
connectors entre les frases. A continuació trobareu una llista amb alguns dels més
rendibles, ordenats segons la posició en què solen aparèixer. Cal tenir present, amb
tot, que quan un text és molt breu i clar no té sentit farcir-lo de connectors.
En primer lloc, Abans que res, Primer de tot, Primerament, En relació amb,
En segon lloc, Segonament,
D'una banda, D'altra banda / De l'altra,
A més, Així mateix,
En aquest sentit, Per exemple, A tall d´exemple,
Pel que fa a, Quant a, Respecte a/de, Amb relació a,
És a dir, En altres paraules, En efecte,
És per això que, Per tot això, És per aquest motiu que, Per tant,
Finalment, En darrer terme,
En resum, Resumint,
En conclusió, Per concloure, En definitiva,
d. - Altres idees que no cal oblidar:
- Tenir cura de la presentació
- Expressar-se amb claredat i amb una cal•ligrafia que s’entengui
- Deixar marges i fer paràgrafs
- Usar oracions breus
- Evitar paraules malsonants ni repetir paraules ( useu sinònims)
- No parafrasejar, és a dir, repetir la mateixa idea amb diferents paraules
- Si es vol dir citar una part del text S’han de posar cometes i dir en quina línia es troba
- Repassar al final ortografia, redacció, continguts, etc.
- Seguir sempre l’ordre proposat marcant adequadament cadascuna de les parts.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)