SALVADOR ESPRIU.
XLVI A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. (Dins La Pell de Brau, 1960) | II Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l’ombra viatgera d’un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. XXVI No lluito més. Et deixo el sepulcre vastíssim que fou terra dels pares, somni, sentit. Em moro, perquè no sé com viure. (Dins Cementiri de Sinera) |
Poema XLVI
1.- Fes un resum del contingut.
2.- Pensa el tema.
3.- Amb què relacionaries el contingut del poema?
Poemes II i XXVI
1.- Pensa els temes.
2.- Figures literàries.
3.- Relaciona el poema amb la realitat del poeta.
Busca tots els elements dels poemes que són símbols dins l’obra de Salvador Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada