EXISTENCIALISME

Existencialisme

Doctrina filosòfica que posa èmfasi en l’existir humà més que en l’ésser

Sartre: (1905-1980) El vitalisme de Nietzsche obre el camí cap a l’existencialisme. Sartre en serà el màxim representant.

Considera que no estem predeterminats abans de néixer, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí per lliure voluntat; nosaltres mateixos som responsables del que fem.

L’ésser humà està dotat de consciència i viu enfrontat a l’angoixa del no-res. La religió és per tant, un intent equivocat de cobrir aquest buit. L’autèntica existència consisteix en acceptar plenament el desafiament del destí en la solitud, ja que ningú pot viure les passions i els sentiments dels altres. Per tant la moral universal és impossible.

L’home ha de viure la vida lliurement i construir la seva pròpia ètica personal i intransferible. L’existencialisme és un humanisme ateu. Cal dir que si Déu no existeix, no vol dir que tot estigui permès. Més aviat posa de manifest que som totalment responsables dels nostres fets. La llibertat i la responsabilitat personal són els valors principals de la vida.

La societat moderna influencia tant a les persones que els converteix en éssers idèntics sense personalitat, éssers en sèrie. La qual cosa ens fa perdre la identitat. La humanitat ha de creure i confiar en els seus propis poders creatius més que no pas en l’autoritat social i religiosa.

El més important és ser coherent amb un mateix. Hem de ser sincers i actuar segons les nostres idees. Si no ho fem així la vida perd sentit i es converteix en una mentida, en un absurd que acaba amb la mort.

ACTIVITATS:

1.- Fes un resum del text.

2.- Quina és la idea fonamental que se n’extreu?

3.- Amb quin autor de la literatura catalana podries relacionar aquesta idea?