Com sempre,
com abans, com demà...
restaré al teu costat.
Des de l'alçada dels teulats del nostre racó més preuat.
T'espero.
per albirar el relleu de les muntanyes del nostre
sentir.
De costat, amb el vent a la butxaca.
Amb un llapis que dibuixa el contorn d'un nou dia.
Amb els peus penjant, com sempre,
al teu costat.
La quietud ens empara, recull el silenci de tot allò que ens sabem sense paraules.
Com sempre,
com abans, com demà.
Sota els núvols i amb els ulls clavats en la nostra esperança.
1 comentari:
m'encanta
Publica un comentari a l'entrada