 |
| SENTS LA MEVA FORÇA? |
Ni una mirada ni una paraula poden substituir l'impacte d'una imatge com aquesta.
El Martí és petit però té l'absoluta certesa que el seu pare necessita del seu alè.
S'hi agafa fort. Potser per salvar-lo de les injustícies i problemes que aclaparen la vida adulta. Qui sap!
Ell, tan petit, coneixedor d'aquest desassossec, li recorda amb l'escalfor dels seus dits que la vida és massa bonica per menystenir-la i viure-la amb rapidesa. Amb la contundència que dóna el sentir-se estimat, regala al seu pare, l'Albert, aquesta prova de fidelitat i d'amor.
Dos dits li calen a l'Albert per demostrar que és allà, que la quotidianitat no l'ha engolit en cap pou de desesperança. Sense prémer fort. Amb suavitat i molta tendresa. Només subjectant amb cautela per a què el Martí no caigui al buit.
I el Martí ho sap. I es deixa fer.
Quid pro quo.
Donar és rebre i rebre és donar. Compenetració en absoluta harmonia...
En el dia del teu aniversari... felicitats, Albert!!!
Ell, tan petit, coneixedor d'aquest desassossec, li recorda amb l'escalfor dels seus dits que la vida és massa bonica per menystenir-la i viure-la amb rapidesa. Amb la contundència que dóna el sentir-se estimat, regala al seu pare, l'Albert, aquesta prova de fidelitat i d'amor.
Dos dits li calen a l'Albert per demostrar que és allà, que la quotidianitat no l'ha engolit en cap pou de desesperança. Sense prémer fort. Amb suavitat i molta tendresa. Només subjectant amb cautela per a què el Martí no caigui al buit.
I el Martí ho sap. I es deixa fer.
Quid pro quo.
Donar és rebre i rebre és donar. Compenetració en absoluta harmonia...
En el dia del teu aniversari... felicitats, Albert!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada