20 de gen. 2012

FULLES SUÏCIDES


Neruda es preguntava en El libro de las Preguntas: ¿ Porqué se suicidan las hojas cuando se sienten amarillas?
Tot té una raó de ser. Els veritables motius, de vegades són tan evidents que no sabem veure més enllà. Sempre he pensat que res no passa perquè sí. Tot amaga una explicació. Vivim abocats en un món ple de preguntes sense respostes que ens convencin. Ens aferrem a la nostra vida i anem fent com si res. On queda l'empenta que ens ha de dur a la felicitat? Amaguem el cap sota l'ala i pensem que els problemes ja es resoldran sols. Per la gràcia divina potser? Tot té una raó de ser però fa mal furgar allà on no hi tenim cabuda. Fa por reaccionar tot sol i esperem que siguin els altres qui facin el primer pas. La por s'agencia de nosaltres i restem impàvids davant els dubtes. El dia que sentim que la nostra força pot moure muntanyes, despertarem d'aquest llarg somni d'incertesa.
Per què es suïciden les fulles?

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ostres, quanta raó que tens! És com si tots estiguessim vivint de pura inèrcia, sense preguntar-nos res, sense tenir cap objectiu concret.

Elfreelang ha dit...

La pregunta poètica preciosa de Neruda i el teu escrit m'han causat una forta impressió...que bé que ho has escrit i quanta raó! és ben bé això encara estem ben adormits i no som conscients que la nostra força és immensa si la fem servir col·lectivament ....