12 de des. 2011

ELLEN JONSON-SIRLEAF Premi Nobel de la Pau

WE ARE NOT VICTIMS, WE ARE SURVIVORS



Tres dones comparteixen el premi Nobel de la Pau 2011. Leymah Gbowee, defensora dels drets de les dones a Libèria, Tawakkul Karman, una icona de les dones en el movimient de protesta social al Iemen i la presidenta de Libèria Ellen Jonson-Sirleaf.

Casualitats de la vida van provocar que en un moment donat el meu camí coincidís amb el de Ellen Jonson.
Em trobava a Oslo i en el precís moment que jo passava per davant de la porta principal del departament on es dóna el Nobel de la Pau, Ellen Jonson sortia feliç després de fer una conferència.

No podia creure que em trobés al seu davant. Un metre de distància d'una dona que estava fent història defensant una causa noble i envejable.

En els seus ulls vaig saber llegir l'esperança. La força i la decisió. Vaig sentir un calfred intens només d'imaginar tot el que s'hauria trobat al llarg de la seva vida.

Ellen Jonson-Sirleaf és la primera presidenta dona d’una república africana, la República de Libèria.
La vida de Liberia no ha estat exemple de democràcia ni de pau. El 1980 el cop d’estat de Samuel Doe va acabar amb el govern i la vida del president Tolbert. La corrupció i el deteriorament de l’economia augmentaren el descontentament popular i la lluita política desembocà en una cruenta guerra tribal en tres bàndols i diversos grups armats. El 1995, els set grups armats que lluitaven van arribar a un acord de pau. Es va formar un Consell de Govern i es prepararen eleccions. Eleccions que va guanyar Taylor per “majoria absoluta”, però no va poder acabar el seu mandat. Assetjat por guerrillers i, amb una ordre de recerca i captura, del Tribunal Especial de crims contra la humanitat, comesos durant la guerra de Sierra Leona, que ell havia apadrinat, va dimitir i s’exilià a Nigèria. Un Govern de transició, prepararà eleccions el 2005, en elles fou elegida Ellen Jonson.
La Presidenta Jonson-Sirleaf, s’enfronta a un gran repte des d'aleshores: reconstruir un país desvastat por catorze anys de guerra. Ellen Jonson té una sòlida formació i experiència en economia i en administració, ja que havia treballat com a funcionaria internacional i en la política del seu país. Fou Secretària d’ Estat i Ministra i va estar a l’exili durant anys treballant per una causa justa. Candidata a la presidència el 1997, fou enderrocada por Taylor i va estar a l’oposició i a l’exili. El 2005 es presentà novament i guanyà les eleccions.
La pau era molt més que fràgil quan va adquirir el càrrec i la feina era enorme. Havia de reconstruir un país
Taylor, l’expresident enderrocat i exiliat a Nigèria, encara podia fer molt mal a les noves il·lusions de Jonson.
Els objectius de la nova presidenta electa foren:
Consolidar la pau i la seguretat, reconstruir l’economia del país, les estructures administratives, educatives i sanitàries, fer tornar els refugiats, combatre la corrupció, acabar amb els monopolis de privilegis, investigar les causes dels conflictes i les divisions socials...

Amb la tasca realitzada al llarg d’aquests anys s’ha aconseguit augmentar el nivell d’escolarització a un 40%. La majoria nenes. Ha aconseguit que gran part del territori pugui accedir a l aigua i a l'electricitat, les carreteres s’estan renovant, s’ha reduït el deute extern i millorar la imatge tan desgastada que tenia el país.
En 5 anys Ellen Jonson ha aconseguit grans fites i suports de dins i fora del país.
Defensora dels drets de les dones continua la seva lluita incansable contra la injustia que durant tants i tants anys ha regnat a Libèria.

Quan va es va distanciar de mi, envoltada de periodistes, polítics i guarda-espatlles vaig entendre que es tractava d'un moment molt important per mi. Havia tingut el privilegi de sentir, encara que per pocs minuts, que la pau encara és possible.

1 comentari:

Euge ha dit...

El temps m'ha ensenyat que al teu costat moltes coses són possibles i, una vegada més, m'ho has tornat a demostrar. Casualitat? Jo no ho crec. Tot té una raó de ser. Potser necessitaves aquest moment, aquest instant, per redescobrir la teva pròpia pau, la que realment et mereixes.