Feia molt de temps que no m'acostava als meus L.Ps i avui amb un acte d'enyorança m'he posat a endreçar els records d'adolescent. Ha estat una experiència balsàmica retrobar-me amb la Janis... Com et trobo a faltar, de vegades! Veu i esperit rebel, feminista i bandera de la contracultura, icona hippie d'una generació que es pensava que canviaria el món. Però la vida s'ha mogut poc. Només nosaltres hem canviat. Aquell somni que semblava que es podia fer realitat va ser només un miratge. La Janis va morir jove abraçada a l'heroïna i amb ella la seva potència encegadora.
Ara, només em queda un somriure mig esbiaixat i uns records magnífics de joventut.
Gràcies Janis per fer-me reviure tantes i tantes coses avui que ja he deixat els 40 enrere.
2 comentaris:
Genial la Janis, gràcies per recordar-me-la!
La nostra generació també està fent moviments per canviar el món, però el món és molt, però molt tossut...
Tan tossut que ja carrega!
Publica un comentari a l'entrada