2 de jul. 2011

ERIK SATIE - GYMNOPÉDIES




Hi ha molts músics que m'apassionen però pocs amb la intensitat d'Erik Satie. Minimalista, irònic, avantguardista, transgressor, excèntric i amb un DO malenconiós que em perturba i em sedueix alhora.

"els crítics diuen de mi que sóc divertit, però no és veritat, no vull ser-ho, sóc trist..." Tot i així va conservar bones amistats amb personatges importants com Picasso i Debussy.

La seva música mostra un estil irònic i tràgic de la vida. Rebel amb la complexitat de la música del seu temps i innovador en l'ús de recursos harmònics i escales no habituals, marca una nova tendència per a la música francesa.

Satie considera que el so és vàlid per sí mateix, fuig de la implicació dramàtica, busca melodies pobres, la repetició mecànica, arribar quasi a un estat hipnòtic a través del so.
Home d'idees boges, diferents. Diuen de caràter irritable i insuportable. Potser fou un imcomprès que no va saber transmetre els seus sentiments amb les paraules, la pell i els ulls.
Indiscutiblement, la música fa ressò d'aquesta inquietud tan apassionada que ocultava i que poca gent va descobrir en el moment.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

Virgínia ves per on hi ha més coincidències!!!! ja fa temps em vaig enamorar de Satie!!!!