2 de jul. 2011
ERIK SATIE - GYMNOPÉDIES
Hi ha molts músics que m'apassionen però pocs amb la intensitat d'Erik Satie. Minimalista, irònic, avantguardista, transgressor, excèntric i amb un DO malenconiós que em perturba i em sedueix alhora.
"els crítics diuen de mi que sóc divertit, però no és veritat, no vull ser-ho, sóc trist..." Tot i així va conservar bones amistats amb personatges importants com Picasso i Debussy.
La seva música mostra un estil irònic i tràgic de la vida. Rebel amb la complexitat de la música del seu temps i innovador en l'ús de recursos harmònics i escales no habituals, marca una nova tendència per a la música francesa.
Satie considera que el so és vàlid per sí mateix, fuig de la implicació dramàtica, busca melodies pobres, la repetició mecànica, arribar quasi a un estat hipnòtic a través del so.
Home d'idees boges, diferents. Diuen de caràter irritable i insuportable. Potser fou un imcomprès que no va saber transmetre els seus sentiments amb les paraules, la pell i els ulls.
Indiscutiblement, la música fa ressò d'aquesta inquietud tan apassionada que ocultava i que poca gent va descobrir en el moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Virgínia ves per on hi ha més coincidències!!!! ja fa temps em vaig enamorar de Satie!!!!
Publica un comentari a l'entrada