15 de juny 2011

I AQUÍ QUÈ PASSA?



Tinc tantes aportacions interessants a fer... sembla mentida que ningú no s'adoni d'això. No em veuen, no m'escolten. No em deixen ser. En aquest món de grans no hi tenim cabuda els petits.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Però els petits un dia seran grans i el futur serà seu.

òscar ha dit...

La confitura d’aquest pot petit és tan bona que, d’aquí uns anys quan ja sigui adulta, donarà veu i visibilitat als petits que l’envoltin

Elfreelang ha dit...

Com m'agrada la foto! i les paraules de la nena! creixerà i es farà gran!

Anònim ha dit...

El secret està en el saber de com fer-te veure.... Els grans que ens saben trobar, els fascina conèixer el nostre món. Potser per alguns un altre planeta. Un planeta oníric anomenat Mart.

Clidice ha dit...

Arribarà un dia en què enyorarà aquesta invisibilitat, de ben segur! :)

Virgínia ha dit...

Ser invisible no vol dir no existir, sentir, desitjar...
Gràcies, Clidice!