19 de març 2011

PRIVILEGI



Veus blanques, netes i transparents. La bellesa del so més angelical. Un parèntesi en el temps per vibrar d'emoció. Veus sublims que arrosseguen els sentits de qui escolta. Veus àuries i refulgents tocades per una musa juganera.

Obro els ulls i recordo on sóc: asseguda al cor com si formés part d'aquesta meravella. Un privilegi. Sola, davant la immensitat d'aquest regal.

Entre la potència de l'orgue i l'esclat sonor infantil, entre l'aroma d'encens i la llum refulgent de la basílica, m'abandono i em deixo seduir per l'apoteosi final.
Mai oblidaré aquest moment.

L'èxtasi d'una laica