28 de gen. 2011

EL RESULTAT D'UNA DERROTA...



LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres, 1939

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Esperem que no es faci realitat....amb els anys i l'esforç que m'ha costat tenir feina fixa!

Elfreelang ha dit...

Perdona es que acabo d'arribar de treballar i la humitat m'ha enterbolit la vista i em pensava que tot això passava ara...és clar que potser no m'he equivocat tant...

VIRGÍNIA ha dit...

Esperem que no sigui així, però a part d'esperar... potser caldrà que fem alguna cosa més. Ja comencem a estar-ne fins allà on no sona de tanta hipocresia, demagògia i interessos creats!