18 de des. 2010

EL MÓN DEL REVÉS...DONCS PAM I PIPA!


El crit de Munch va representar l'angoixa vital. Semblava que havia d'erosionar la realitat tan punyent i obrir una escletxa a una reflexió profunda sobre l'existència de l'ésser humà. Però ha resultat ser només una caricatura irònica que únicament forma part de la història de l'art. Tants crits i tantes manifestacions desbordades amb un resultat inútil vist el que és vist. Cap reacció, cap canvi substancial. El món roda en sentit contrari a l'òrbita natural. Ens manen aquells que sabem que no han de manar, però obeïm amb incredulitat i amarats d'una por gens raonada. És un poder saturnià que implacable ens desdibuixa les ganes de fer i lluitar per canviar les coses que no rutllen. I acceptem l'inacceptable. I permetem la injústia a ulls clucs. I ens evadim de la nostra penosa realitat amb distraccions banals que no ens porten en lloc. I posem el nostre esforç en sobreviure i en acumular colossals i ridícules muntanyes de decepcions. I la covardia ens devora les energies més positives. I vivim amb el desànim de bracet. I ho sabem, però no fem res malgrat tot. Qualsevol intent de millora acaba sent només un acudit terriblement trist que no provoca cap convulsió social, cap sacsejada efectiva. Munch és avui un crit opac que no volem escoltar perquè no se'ns permet escoltar.
I seguim avançant amb una mirada cínica i desencantada posada en el futur. Un demà gens engrescador i amb nul·les expectatives de millora, ignorant el desafiament i la força que ens defineix per natura.
Potser l'humor combatrà el resultat que ja intuïm. Potser sota una mirada burlesca i desenfadada aconseguirem fer un pas més ferm i decisiu. Qui sap si el poder de l'estrella del còmic de la televisió mundial, Homer Simpson, podrà despertar les consciències adormides i soporíferes que ni els polítics, ni els rebels, ni els poetes, ni els filòsofs del nostre temps han pogut desvetllar.

HOMER FOREVER AND EVER!!!!

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Interessant i lúcid post el teu i ben escrit a més...tant debò la ironia i l'humor ens salvin i puguin ser el revulsiu que ens faci rebel·lar contra els temps aquests que vivim amb el cap cot

VIRGÍNIA ha dit...

Sí, ens queden ben poques opcions... No creus?

Anònim ha dit...

Hola Virgínia,

Jo també segueixo el teu bloc, tot i que ara fa molt de temps que no el llegia. Veig que la percepció de les coses, tal i com van, estan vistes amb una certa negritud. Jo sovint, per caràcter, també les veig així... i no obstant... sento a dins de l'ànima que la vida té un sentit entre d'altres raons perquè no la puc viure com si no en tingués... La Història és, sovint, una escola d'escepticisme però també, segons com, pot ser una història d'esperança... l'art mateix, sense anar més lluny, potser ens pot teixir una mica de llum a través de la vibració de la bellesa...

Potser és que no tenim massa temps per pensar, per somniar i per desitjar mentre escoltem la música que hi ha darrera el silenci de cada cosa...

Malgrat tot, des de Pandora, sabem que sempre hi ha un bri d'esperança, sobretot en el nostre àmbit personal... potser ara que ve Nadal es tracta de fer una mica com sant Josep, silenciós i discret, que sense entendre gran cosa va optar per estimar sense reserves... Potser aquí estigui la clau, potser... a ser conscient que al final serem judicats per l'amor que haurem vessat i no pas pel que haurem acumulat!

Aquest text, Virgínia, és superb, molt ben escrit, interessant i profund... pura vida... gairebé un clàssic... i amb una punta de genialitat: posa humor en l'ansietat vital de Munch!

Ànims!

Tòfol

Joan ha dit...

Ja que el crit angoixant no funciona, afegim-hi una mica d'humor. Diria que, segons com, pot ser encara més cruel, per la burla que implica sobre nosaltres mateixos. Res no és prou seriòs, i tenim una societat per cridar desesperat ... o riure, com a últim refugi abans de la bogeria.

VIRGÍNIA ha dit...

Riure és la teràpia més sana i més rica quan tot va com va... penses que poden arribar a la bogeria? No hi hem arribat ja? Jo no ho tinc tant clar.