16 de juny 2010

TESTAMENT


Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

ROSA LEVERONI

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Un poema preciós, delicat i trist però també ferm, segur i confiat...ánims...una abraçada! deixa que brolli la tristor...més tard la mar tornarà a ser serena

Anònim ha dit...

que trist... te una vida tormentada.