Sempre que l'estrès em supera em vénen ganes de menjar-me una "merdereta com aquesta". No sé què hi diria el Freud. Ja s'acaba el curs. Ara, me'n menjaria 80 i sense parar. Porquejar i porquejar amb les mans, per inflar-me de greix fins les orelles. Un anti-estrès altament recomanable quan no es pot agafar el Jet privat i anar-se'n a les Bahames i estirar-se sota un cocoter xarrupant una pinya colada ben fresqueta!
2 comentaris:
Siempre me he preguntado pq descalificamos algo que nos gusta. Los fastfood son una "merdereta" si los comes de asiduidad, en caso contrario, son fantásticos. Más si le pones tomate, mahonesa y ketchup al bocata. Pero todo a la vez, eh!!!!
Confesso que sóc dels qui menja qualsevol porqueria quan està estressat (quina excusa més bona per atipar-se d'oreos...), però preferiria poder optar per la versió avió i tocar el dos!
Publica un comentari a l'entrada