A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
2 comentaris:
Malauradament Sepharad és lluny dels ponts del diàleg....et torno la visita Virginia i ostres!! m'ha fet il.lusió que m'hagis enllaçat al teu bloc...moltes gràcies...
És la recerca de la llibertat d'expressió, de la llibertat col·lectiva i individual. Amb aquest blog voluntàriament o involuntària, ja n'estàs fent una.
En una petita invasió nostàlgica, he vingut a fer una visiteta al teu blog. Reconec que mica en mica va creixent, me n'alegro molt!
Et deixo l'enllaç del meu blog, que fa dos anys que el tinc, però que ara em veig amb més forces per fer-lo continuar!
http://elracodelurri.blogspot.com/
Records!
Publica un comentari a l'entrada