ÈTICA 4t d'ESO

TEMA 1

QUÈ ÉS L’ÈTICA?

“ A un home intel•ligent tot li és permès”

Partint de la frase podríem dir que es tracta d’una idea falsa. Ser intel•ligent no vol dir estar exempt de complir les lleis.
Tenim dos tipus d’obligacions:
- La de les lleis. Legal
- La de la consciència. Moral.

La diferència més gran entre les dues és que la legal és objectiva i la moral és subjectiva.
La legalitat està formada pel conjunt de lleis o normes que marca una societat concreta.
La moralitat és el conjunt de normes que cadascú creu que han de marcar la seva consciència. N’hi ha moltes de morals i n’hi ha que formen part de diferents religions ( cristiana, musulmana, budista...) o teories filosòfiques ( hedonista, utilitarista, aristotèlica...)

L’ètica és la reflexió sobre com hem d’actuar i qüestiona els valors i punts de vista que defensen les diferents morals.

Què planteja l’ètica?
L’ètica planteja les preguntes bàsiques sobre la moral.
Qui estableix què és moral bo i dolent?
Qui posa les normes morals?
Si no compleixo les normes legals puc ser sancionat pel sistema penal però què passa si no compleixo les normes morals de la meva consciència?
Si per exemple, no compleixo les lleis divines, segons les religions puc ser castigat a l’altra vida però si no crec en cap Déu aquestes lleis no tenen cap sentit per mi. Només la meva consciència em dirà si faig bé o no.

Moltes persones que creuen en una religió orienten la seva vida segons la moral que predica aquesta religió. Altres, consideren que, malgrat que creuen en aquesta religió, la moral ha partir de la Raó Humana i mai dels preceptes religiosos. Per exemple, un cristià pot estar a favor de l’avortament encara que la religió cristiana no ho accepti.

Alguns textos:
"En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y
elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir,
conveniente para nosotros frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos
inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las
termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y
procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir
si prefieres, es a lo que llaman ética."F. Savater Ética para Amador Ed. Ariel. B. 1992
PREGUNTES PER PENSAR:
1.- Segons Savater, quines són les diferències entre els humans i els altres éssers?
2.- Què és l’êtica segons la seva opinió i per a què serveix?
MORAL / ÈTICA
Moral viene de la palabra latina mos, mores, que significa costumbre (s). Lo que llamamos moral tiene que ver, en primera instancia, con los hábitos o costumbres del ser humano. Esto no quiere decir que todas las costumbres o hábitos de los seres humanos sean morales en el sentido en que habitualmente empleamos hoy esta palabra. Si así fuera, la moral se identificaría con la antropologia o con la etologia, o sea con la descripción y análisis de los diferentes comportamientos o costumbres. Pero hay conductas o comportamientos amorales ( un hecho cotidiano por ejemplo no se puede clasificar como moral ), y conductas "inmorales" las que consideramos negativas porque van en contra de lo que entendemos por bien social, por ejemplo matar). No hay que olvidar las conductas extramorales que serían las que corresponden a las reacciones de los animales.
Durante mucho tiempo se ha pensado que todas lsa conductas o comportamientos de los animales son de ese tipo, extramorales, y que, por tanto, sólo los comportamientos de los seres humanos (y de ellos sólo algunos) tienen una dimensión propiamente moral.
Es precisamente en las costumbres o hábitos en que acaban cuajando las conductas o comportamientos del ser humano donde aflora el problema de la moralidad. Y, en ese sentido, seguramente la palabra griega éthos (de la que procede nuestra palabra ética), que inicialmente significo carácter o ánimo, expresa mejor lo que queremos decir cuando decimos que al conducta o comportamiento es moral (o inmoral).
En su origen, la delimitación de lo que es moral parece haber tenido que ver con el lugar en que habita el hombre, con la casa, con la morada, que es el espacio material de la costumbre en el caso específico de los seres humanos. Y en eco de este origen queda todavía en nuestra consideración de lo moral como algo que está íntimamente ligado a lo doméstico, a la privacidad, a las acciones y hábitos característicos de la vida privada del ser humano. Sólo que nuestra cultura greco-judeo-cristiana nos ha impuesto intensamente un matiz importante; a saber: en la medida en que se refieren a esa peculiar cualidad de los actos humanos por lo que decimos de ellos que son "buenos" o "virtuosos" moral y moralidad se presentan como nociones que se predican de la morada interior del ser humano, remitiendo, por tanto, a su fuero interno, a la parte espiritual de su estar en el mundo, a la conciencia.
Preguntes per pensar:
1.- Quina diferència creus que hi ha entre moral, immoral, amoral i extramoral. Posa un exemple de cada.
2.- La moral d’un ésser humà es crea a partir de les normes que la seva religió l’imposa? Raona la resposta.
3.- Digues si les afirmacions són morals, immorals, extramorals o amorals.
a.- Em pentino amb pinta de pues llargues.
b.- Ajudo la gent que ho necessita.
c.- El meu gos es pixa sempre que veu un arbre.
d.- M’agrada gastar-me els diners que em dona la mare per l’esmorzar en tabac.
e.- Menteixo per salvar-me quan les coses no em vénen de cara.
f.- No sóc racista.
g.- Tinc una moto que corre molt.
4.- Consideres que s’ha de tenir una moral comuna entre tots els humans?
5.- Qui decideix el que està bé del que està malament?
6.- On són els límits entre el bé i el mal, segons la teva opinió.
7.- Entens què vol dir actuar amb sentit comú?
8.- Si l’ètica és la teoria que recull tots els principis morals, creus que l’ètica ajuda a viure millor? Evita conflictes? Per què?
9.- Per què creus que hi ha gent que no s’esforça en procurar que les coses millorin?
10.- Si els humans sabéssim viure segons les lleis morals, creus que l’Anarquia seria possible? Caldria la policia?
11.- Seguir les normes vol dir entendre els principis bàsics de l’Ètica social?

TEMA 2
PRINCIPALS TEORIES ÈTIQUES

Coneguem ara què deien els grans pensadors del món que són qui ha establert les bases ètiques de la nostra cultura.
Intel•lectualisme moral. Sòcrates
Conèixer què és el bé implica fer-lo. Si s'actua malament, és per ignorància. És una teoria que dóna molta importància al coneixement. El fundador d'aquesta teoria fou el filòsof grec Sòcrates (s.V a.c) que va concebre la moral com un saber.
Eudemonisme. Aristòtil
(eu=bo + daimon=esperit. Tenir un bon daimon=felicitat) Considera la felicitat com el màxim bé de la vida humana. Totes les accions han de tenir com a finalitat la felicitat. Només qui és feliç actuarà bé. Aristòtil (s. IV a.c) fou el seu màxim representant i va mantenir que la felicitat només es podia aconseguir si es parteix de:
- Viure utilitzant la Raó
- Cercant la Veritat.
Hedonisme o epicureisme. Epicur
(hedoné=plaer) El seu fundador fou Epicur i defensava que la felicitat resideix en l'obtenció de plaer i absència de dolor. El que proporciona plaer és bo. S'ha de fer el que ens allunyi del dolor i ens provoqui satisfacció. Ara bé, no tots els plaers són considerats bons. S'ha de fer un càlcul de plaers guiat per la Raó i triar els més equilibrats. El màxim plaer serà l'espiritual.
Estoïcisme. Zenó
Escola fundada per Zenó de Cítion que es fonamenta en la indiferència envers els plaers i austeritat en els propis desitjos. Resignació davant el destí inexorable. S'ha de cercar la tranquil•litat de l'ànima o ataràxia, que només serà possible si es té coneixement de la raó o destí universal que ho regeix tot.
Jusnaturalisme ètic o filisofia cristiana. Sant Tomàs d ‘Aquino
Defensa l'existència d'una llei natural imposada per Déu. Tomàs d'Aquino (s. XIII) fou un dels seus defensors més importants. Aquesta llei moral depèn d'una llei eterna o divina i per tant és objectiva. L'home pot triar si vol seguir-la o no.
Formalisme. Kant
Kant (s. XVIII) va ser el primer filòsof a reivindicar la necessitat d'una ètica formal, que tingués un caràcter universal. Parteix de la Raó Pràctica: ús de la raó per determinar què és bo i què no ho és. Segons aquest filòsof, la llei moral prové de la pròpia raó (bona voluntat) que s'expressa mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats). Exemple hem de..., s’ha de..., hauríem de...
Utilitarisme. Bentham i Sturat Mill
(s.XVIII) Es tracta de buscar la felicitat social. S’ha d’assolir la major felicitat per al major nombre de persones. Una acció moral serà millor i més desitjable en la mesura que pugui beneficiar a un nombre de persones més elevat. Aquesta corrent ha exercit una gran influència en l’època contemporània, sobre les anomenades “economies del benestar”.
Existencialisme. Kierkegaard i J.P.Sartre
( s. XX) basada en l’individualisme i la pèrdua dels grans ideals. Segons l’existencialisme l’ésser humà està sol. Malgrat aquesta solitud, l’ésser humà ha de viure, prendre decisions i seguir existint. La persona autèntica és aquella que és capaç d’acceptar aquesta crua realitat. L’ésser humà és responsable dels seus actes.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Preguntes per pensar:
1.- Mitjançant un esquema molt visual marca el punt més important de cada teoria i filòsof. Agafa un full, posa’l apaïsat i procura que sigui ben entenedor.
2.- Quines teories es contradiuen i quines es complementen?
3.- Quina consideres més encertada? Per què?
4.- Quina creus que és menys encertada? Per què?
5.- Quina consideres, malgrat que l’hagis triat com preferida teva, que és impossible d’aconseguir?
4.- PER PENSAR MÉS: JOC DE ROL DELS FILÒSOFS Consisteix en representar diferents filòsofs en un debat, el tema del qual és defensar les diferents teories ètiques anteriors. Dividim la classe en grups. Cada grup ha de buscar exemples pràctics que ajudin a defensar la seva postura.


TEMA 4
ELS VALORS
Els humans no sabem viure sense valorar. Mostrem el nostre sistema de valors sempre quan prenem una decisió, inclòs, quan no la prenem. Tots tenim un sistema, conjunt o constel•lació de valors que hem adquirit rebent influències i reflexionant; un conjunt que ens equipa per anar per la vida: és el nostre great team (bon equip). Però sovint passa que el conjunt o equipatge de valors que predomina en el nostre entorn no és el que voldríem que dominés.
Del conjunt de valors:
a. Marca els tres que, segons tu dominen o s’imposen: els que constitueixen el great team del nostre entorn.
b. Marca els tres valors que creus que deurien dominar o brillar més.
c. Introdueix un aclariment o petita explicació a la teva tria dels valors que haurien de dominar.
Conjunt de valors:
Creatividat,
com una lllum... Individualisme,
anar al meu aire Solidaritat,
creant vincles Tolerància,
un respecteu actiu
Marquisme,
seguir pautes marcades Honradesa,
paraules i fets Autoestima,
seguretat en un mateix Esperit combatiu,
lluitar per superar obstacles
Influència,
capacitat de manipular Civisme,
unes pautes mínimes... Igualtat,
respectant les diferències Amistat,
afinitat interpersonal

TEMA 4

QUINS SÓN ELS MEUS VALORS?

Elabora un quadre amb accions de la teva vida quotidiana. En l’apartat valor col•loca el nombre que creguis convenient de la llista que se’t dóna. Si creus que en falta algun, afegeix-lo.
Quan acabis, abans de mirar els resultats, tria els cinc valors que siguin més importants per tu. A continuació assenyala quantes vegades surt cada valor i fixa’t si els que apareixen més vegades es corresponen amb els cinc que has triat.

VALORS
1. Salut, 2. Bona presència, 3.Comoditat, 4. Plaer, 5. Utilitat, 6. Riquesa, 7. Cura pròpia, 8. Ordre, 9. Autonomia, 10. Complir el deure, 11. Amor, 12. Amistat, 13. Saviesa, 14. Creativitat, 15. Progrés personal, 16. Obediència, 17. Solidaritat, 18. Cooperació, 19. Pau, 20. Tolerància, 21.Generositat, 22. Fe, 23. Bona imatge, 24. Diversió, 25. Respecte, 26. Tranquil•litat, 27. Justícia, 28. Saviesa, 29. Responsabilitat, 30. Esforç, 31. Coneixement, 32. Benefici, 33. Benestar.


ACCIÓ FINALITAT VALOR QUE ES REALITZA
Em dutxo Mantenir-me net 1, 2, 7, 33
Esmorzo M’alimento bé 1, 4, 7, 32, 33


TEMA 5

DILEMA ÈTIC: IGUALTAT / DISCRIMINACIÓ
1.- Sou els directors d'un important restaurant de la Costa Brava i esteu buscant un cambrer per a tot l'any. Heu posat un anunci al diari i heu rebut diferents ofertes. Necessiteu el cambrer amb urgència i haureu de triar, de les ofertes rebudes, la que més us interessa.
Notícia "Es necessita cambrer per a restaurant a la costa brava . Feina garantida per a tot l'any amb possibilitat de renovació. Es demana que tingui entre 25 i 30 anys, bona presència i experiència. Envieu foto i referències a XXXXXX. "
Respostes enviades: Tot seguit us exposem els trets més característics de les ofertes rebudes.
1. Johim. Noi de 26 anys. Natural de Casablanca ( Marroc ). 3 anys treballant en un bar d'Almeria, parla francès.
2. Nora. Noia de 25 anys. Natural de Mallorca. 15 dies treballant en un xiringuito de la platja.Té bons coneixements d'Anglès i Alemany.
3. Roc. Senyor casat de 33 anys. Natural de Puigcerdà. 7 anys treballant en un restaurant - hotel de Puigcerdà.
4. Dick. Noi de 27 anys. Natural de Senegal. Molt atractiu. Poca experiència però molt servicial i honest.
PREGUNTES.
1.- A qui donareu la feina? Per què?
2.- Quines característiques heu tingut en compte al fer la vostra tria? Edat, Experiència, Procedència, Sexe....
Reflexionareu de manera individual i per escrit, exposareu les vostres raons personals. Després ho posarem en comú per veure quin grau de coincidència s’estableix entre tots els alumnes de la classe.

2.-Has de resoldre les diferents situacions que se’t presenten a continuació tenint en compte el següent:
Sou un grup d'assistents socials que treballeu per a un centre social de la vostra ciutat. Cada dia venen diverses persones per demanar-vos consells sobre assumptes personals molt urgents. Teniu la responsabilitat de fer tot el possible per tal de resoldre els seus problemes. Heu de decidir quina seria la millor de les dues respostes possibles i indiqueu quina seria la resposta que donaria un sofista i quina un socràtic. Si cap de les dues respostes us convenç expliqueu quin seria el vostre consell.
1. Júlia D. (16 anys)"- Fa dos mesos que el meu pare està a l'atur. Ahir vaig saber que a casa tenen problemes econòmics. Jo voldria ajudar la meva família i he pensat en deixar els estudis i buscar feina. Però a casa no volen que deixi d'estudiar perquè diuen que si tinc estudis podré treballar en una feina on guanyi més diners. La veritat és que no sé que fer."
Resposta A : " - No t'has de preocupar. Potser el teu pare trobarà feina aviat. Has de mirar pel teu futur. La teva situació no és tan greu. Tot depèn de com t'ho miris.
Resposta B : " - És millor que no deixis els estudis. Podries mirar d'ajudar a la teva família estalviant i buscant alguna feina unes hores al dia. "
Penseu un tercer consell:
________________________________________
2. David J. (43 anys)."- No sé que puc fer ! La policia acabar de detenir per tercera vegada el meu fill Gabi i en aquests moments està a comissaria. La primera vegada no va ser una cosa massa seriosa, només un petit robatori en una botiga. Però aquesta vegada ha forçat un magatzem i ha robat un televisor. Té només disset anys i és el nostre únic fill. Les seves accions ens preocupen molt i necessitem que ens diguin que podem fer ."
Resposta A: "- Haurien de parlar amb el seu fill i fer-li adonar de que no està bé el que fa. També el podrien portar a un psicòleg per tal de saber que és el que el condueix a cometre aquests robatoris."
Resposta B: " - No cal preocupar-se. Segurament el seu fill canviarà amb el temps i no ho tornarà a fer."
Penseu un tercer consell:
TEMA 6

Et proposem a continuació que reflexionis sobre un seguit d’actituds social que podrien ser reals.
Llegeix-les atentament i després d’escriure una opinió de cadascuna, posarem en comú el resultat.

1.- Quines de les següents persones:

 Actua desinteressadament.


 Actua per interès personal.


 Actua pel benestar de tots.
1. El Pere accepta un treball que li dóna més diners per mantenir la seva família de 5 membres i que consisteix a fabricar un producte que perjudica la salut de les persones.
2. La Laura és un usuari del metro i cada dia s'hi esquitlla sense pagar. No té prou diners.
3. La Glòria dóna part de la seva riquesa a una causa justa.
4. El Joan s'enriqueix aprofitant-se dels treballadors. Malgrat que als seus fills no els manca res.
5. L’Enric copia als exàmens, vol aprovar i no vol decebre els seus pares.
6. L’Olga va fent, sense amoïnar-se per res.
7. La Laia ha acabat la carrera de medicina i s'apunta a Metges sense fronteres.
8. L’Ivan és usuari de la roba de “Carites” i després la revèn a d’altres pobres. És l’única forma que té de sobreviure.
9. L’Eduard és fumador però no fuma en llocs on hi ha d’altres persones.
10. El Quillo posa la música del cotxe a tota piula perquè és molt tímid i només així pot lligar amb les noies.
Preguntes per pensar:
1.-Moralment quines són acceptables?
2.- Es poden justificar o acceptar certes actituds contràries a la moral comuna per bé propi ?
TEMA 7

1r dilema: CREAR UNA NOVA CIVILITZACIÓ.
L'efecte hivernacle ha produït un escalfament global del planeta fins a tal punt que la vida sobre la terra és insuportable. Per aquest motiu, s'ha decidit crear una nova civilització en un altre planeta, però la nau interestel•lar, que ha de portar els colonitzadors de l'espai, només té cabuda per a 15 persones.
Per tal de triar a les persones, que aniran en aquesta nau, s'ha constituït un Tribunal Suprem de les Nacions Unides i vosaltres en formeu part.
Heu de decidir a quines persones enviareu a l'espai.
CONSIDERACIONS
Heu de tenir en compte que:
- No podeu triar familiars ni amics.
- El viatge pot durar molt de temps.
- Vosaltres no podeu formar part de l’expedició, perquè se suposa que sou molt grans i en aquest moment teniu 50 anys .
- Les persones, que trieu, hauran de crear una nova civilització.
- Quines qualitats morals penseu que han de tenir aquestes persones per aconseguir l’èxit esperat?
- Podeu incloure en l’equip persones de fama que considereu que s’ajusten a l’ideal que necessitem.
- Justifiqueu per què els heu triat.
1.- Treball individual. Buscar persones.
2.- Posada en comú en petit grup.
3.- Triar l’equip. L’apuntarem a la pissarra. Entre tots decidirem qui volem que ens representi.

2n dilema: QUÈ S'HAURIA DE FER?
En Dídac havia quedat per sortir amb una amiga, la Meri. Però, quan en Dídac anava cap el lloc on havien quedat es va trobar a la seva colla d' amics, que li van proposar d'anar a fer un partit de futbol. Com que encara era aviat, en Dídac va pensar que ja tindria temps d'arribar a la cita i va decidir anar a jugar amb els seus amics una estona.
Engrescat pel partit en Dídac es va oblidar de mirar l'hora, i quan ho va fer va veure que feia més de mitja hora tard. Aleshores, va decidir no anar-hi.
1.- Com valores l'acció d'en Dídac? És moral?
2.- Havia d'haver anat a la cita encara que fos tard? L'estaria esperant la Meri?
3.- Què és el que havia d'haver fet en Dídac des de bon principi?



3r dilema: ACTUAR O NO?


La Maite és voluntària de la Creu Roja. Ha acabat la seva feina i és a punt de marxar amb el seu promès que està fent el servei militar i fa tres mesos que no el veu. Només té un dia per estar amb ell perquè ha de tornar a Màlaga a la nit. De sobte, no gaire lluny d'allà, se senten uns crits d'auxili. Un nen ha caigut al riu que hi ha al costat de la carretera i no sap nedar.
1.- Què farà la Maite? Deixarà de veure el seu promès per salvar el nen? Quina serà la seva decisió? Per què?
2.- Què faríeu vosaltres?
3.- Què s’hauria de fer si parlem de moral?

4t dilema: L’ALCOHOL I LA CONDUCCIÓ TEMERÀRIA.

En Robert ha anat a una festa. Quan arriba l’hora de marxar se n’adona que el seu amic, que l’ha de dur amb la moto, està begut. Ha de tornar a casa com sigui perquè és tard i els seus pares podrien enfadar-se molt.
1.- Anirà en Robert amb el seu amic ?
2.- Si hi va per què creus que ho fa? Què deu haver pensat?
3.- Quina seria l'acció més correcta?
5è dilema: SALVAR UNA VIDA?
L'avió està a punt d'enlairar-se. Un passatger acaba de sentir una forta punxada al pit. El comandant de l'avió diu pels altaveus: - Si hi ha algun metge entre els passatgers es prega la seva presència. És urgent ! El passatger de la fila X és metge, però el van retirar del seu ofici per negligència, ara bé, ningú ho sap. Si hi hagués un inspector a l’avió podrien tancar-lo a la presó.
1.- Què farà aquest passatger?
2.- Moralment si actua ajudant, actua bé malgrat que s’està saltant una llei?
3.- Què faries en la seva situació?
6è dilema: APROFITAR L’OCASIÓ.
És dissabte i has quedat amb els teus amics per sortir. Ells volen anar a una festa però tu no tens diners. Però saps que tots en tenen de sobres i a tu et fa vergonya ser menys. Vas pel carrer pensant en què podries fer per poder anar a la festa, quan mirant al terra veus un moneder.
Dins del moneder hi ha diners, els necessaris per poder anar a la festa i molts més. En el moneder hi ha el carnet d'identitat del propietari. Es tracta d’una senyora de 70 anys que és amiga de la teva àvia i saps que no va sobrada de diners.
1.- Què faries? Seria moral la teva acció?
Telenotícies.com 20/03/2007
Joves, egoistes, hedonistes, consumistes i poc compromesos

Els joves d'avui dia són egoistes, hedonistes, consumistes, poc compromesos, poc disposats a millorar les injustícies del món i viuen de gust amb els pares. Són les conclusions d'una enquesta feta per una consultora sueca a 22.000 joves de tot el món d'entre 16 i 29 anys. Això sí, no tot és dolent, segons l'enquesta, els joves espanyols són dels més emprenedors.

"Els joves d'avui dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i falten al respecte als seus mestres." La frase no és de cap pare actual; la va dir el filòsof grec Sòcrates fa 2.500 anys i podria servir de titular de l'enquesta "Joventut global", que s'ha presentat a Barcelona.

L'enquesta, feta a 22.000 nois i noies de 17 països de tot el món, revela que els joves donen cada vegada més importància als diners, que els agrada gastar, que sobretot volen passar-s'ho bé i que, tot i que reconeixen que el món va malament, no estan disposats a actuar per corregir la situació. Segons l'enquesta, els joves no confien ni en els polítics, ni en els mitjans de comunicació ni en les multinacionals.

No volen marxar de casa ni estan disposats a pagar les pensions del futur. L'enquesta l'ha fet una consultora sueca que acaba d'obrir seu a Barcelona i que ja fa molts anys que estudia el perfil del jove europeu.

A la part positiva, hi ha el fet que els joves valoren sobretot l'honestedat, la tolerància i la responsabilitat, i que tenen un alt esperit emprenedor. Més alt, per cert, a Espanya, amb un 82% de joves que diuen que tenen esperit emprenedor, que al conjunt d'Europa, on en tenen només el 58%. A l'hora de concretar i d'estar disposats a muntar la seva pròpia empresa són els xinesos, la meitat, els campions del món, seguits dels russos, amb un 41%. Molt per sota queden els espanyols, amb només un de cada quatre disposat a crear la seva empresa. A la cua del món, els japonesos, amb només un 11%.

Encara bo que, tornant a les cites clàssiques i segons va dir l'alemany Goethe, "La joventut és un defecte que es corregeix molt aviat".

ACTIVITATS

1.- Busca valors que siguin molt apreciats pels teus pares i educadors i, en canvi, tinguin poca importància per tu i viceversa. Explica perquè es produeix aquesta diferència.

2.- què opines del text? T’hi sents identificat? En què?