8 d’oct. 2008

NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

J. Margarit


2 comentaris:

Sònia ha dit...

No està de més conservar les paraules en algun raconet per tibar-les algun dia de boira..
Tot i així, esperem no perdre mai la poesia!

M’ha agradat el poema..


Espero que tot bé, Virgínia!

Anònim ha dit...

Simplement... m'encanta!