NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
J. Margarit
2 comentaris:
No està de més conservar les paraules en algun raconet per tibar-les algun dia de boira..
Tot i així, esperem no perdre mai la poesia!
M’ha agradat el poema..
Espero que tot bé, Virgínia!
Simplement... m'encanta!
Publica un comentari a l'entrada