CORREGIU EL TEXT
Una vegada vaic anar a Birmania vigilant una espedició espanyola.
El viatge va anà molt be i, en arribà, un reietò local m’oferir hospitalitat de bona
llei. Haven-ti per alla pocs europeos, aquell senyor va tenir interés a fer evident
la brillantessa de la seva cort i hem retenia, feia que el meu repòs s’allargés
mes del què m’havia proposat. Perquè la meva presencia occidental no deslluís
la etiqueta del palau, el monarque em va doanr una capa tota brodada de
perles i pedres fines, amb la condiciò que nomès me la podía treure per dormir.
Les residencies reials d’aquells paissos son com una mena de parc tematic, on
bésties i persones viuen en comú, guardant determinadas diferencies. Hi han
gran cantitat d’ocells, elefents de jardí, tortugues sagrades i profanes, insectes
de temporada i altres animals tant raros que arriven a fer respecte.
La estada era una festa seguida. Catavem, ballavem i manjavem del matí al
vespre. El subirà, vestit de gala, em va fer seure al costat. Tenía una pantera
als peus i un lloro magnific a la espalla dreta. Va picar de mans i va començar
el programa. Els animals es posàren a cantar i els ballarins començàren a
saltar. El mon s’habia tornat boig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada