LES IDEES SÓN UN POU DE SECRETS

FULLES SUÏCIDES

2012-01-20T18:53:00.004+01:00

Neruda es preguntava en El libro de las Preguntas: ¿ Porqué se suicidan las hojas cuando se sienten amarillas?
Tot té una raó de ser. Els veritables motius, de vegades són tan evidents que no sabem veure més enllà. Sempre he pensat que res no passa perquè sí. Tot amaga una explicació. Vivim abocats en un món ple de preguntes sense respostes que ens convencin. Ens aferrem a la nostra vida i anem fent com si res. On queda l'empenta que ens ha de dur a la felicitat? Amaguem el cap sota l'ala i pensem que els problemes ja es resoldran sols. Per la gràcia divina potser? Tot té una raó de ser però fa mal furgar allà on no hi tenim cabuda. Fa por reaccionar tot sol i esperem que siguin els altres qui facin el primer pas. La por s'agencia de nosaltres i restem impàvids davant els dubtes. El dia que sentim que la nostra força pot moure muntanyes, despertarem d'aquest llarg somni d'incertesa.
Per què es suïciden les fulles?

CONVIVÈNCIA

2012-01-11T20:52:00.000+01:00

BON ENGANY NOU!!!!

2011-12-29T15:08:00.005+01:00

"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
JOAN BROSSA

I els seus poemes no passen de moda. Sempre són actualitat i sempre semblen una quimera. Un desig que només es queda en un desig. 13 anys després de la mort del poeta, res no ha canviat i a voltes, la situació sembla més complicada fins i tot.
Cal fer una revisió del passat i analitzar cap on anem i què volem com a país. Només és una idea.
Només això.

BON ENGANY NOU !!!!

James Joyce

2011-12-19T19:11:00.002+01:00

Final del monólogo de Molly Bloom

Dios mío después de aquel largo beso casi me quedo sin respiración si dijo que yo era una flor de la montaña sí que somos flores todas el cuerpo de mujer sí fue la única verdad que dijo en su vida y el sol brilla para ti hoy si por eso me gustaba por que vi que entendía o sentía lo que es una mujer y yo sabía que siempre le podía buscar las vueltas y le di todo el placer que pude invitándole hasta que me pidió que dijera sí yo no queda contestar al principio sólo miré a lo lejos el mar y al cielo pensaba en tantas cosas que él no sabía en Mulvey y Mr. Stanhope y en Hester y en padre y en el viejo capitán Groves y en los marineros jugando a antónpirulero y a las prendas y a mear alto como ellos lo llamaban... y los ventorrillos medios abiertos por la noche y las castañuelas y la noche que perdimos el barco en Algeciras y el sereno de un sitio para otro sereno con su farol y O aquel abismal torrente O y el mar el mar carmesí a veces como fuego y las puestas de sol gloriosas y las higueras en los jardines de la Alameda si y todas aquellas callejuelas extrañas y las casas de rosa y de azul y de amarillo y las rosaledas y los jazmines y los geranios y las chumberas y el Gibraltar de mi niñez cuando yo era una Flor de montaña sí cuando me ponía la rosa en el pelo como hacían las muchachas andaluzas o me pondré una roja sí y cómo me besaba junto a la muralla mora y yo pensaba bien lo mismo da él que otro y entonces le pedí con la mirada que me lo pidiera otra vez sí y entonces me preguntó sí queda sí decir sí mi flor de la montaña y al principio le estreché entre mis brazos sí le apreté contra mí para que sintiera mis pechos todo perfume sí y su corazón parecía desbocado y sí dije sí quiero Sí.

Ulises

James Joyce

ELLEN JONSON-SIRLEAF Premi Nobel de la Pau

2011-12-12T13:04:00.012+01:00

WE ARE NOT VICTIMS, WE ARE SURVIVORS

Tres dones comparteixen el premi Nobel de la Pau 2011. Leymah Gbowee, defensora dels drets de les dones a Libèria, Tawakkul Karman, una icona de les dones en el movimient de protesta social al Iemen i la presidenta de Libèria Ellen Jonson-Sirleaf.

Casualitats de la vida van provocar que en un moment donat el meu camí coincidís amb el de Ellen Jonson.
Em trobava a Oslo i en el precís moment que jo passava per davant de la porta principal del departament on es dóna el Nobel de la Pau, Ellen Jonson sortia feliç després de fer una conferència.

No podia creure que em trobés al seu davant. Un metre de distància d'una dona que estava fent història defensant una causa noble i envejable.

En els seus ulls vaig saber llegir l'esperança. La força i la decisió. Vaig sentir un calfred intens només d'imaginar tot el que s'hauria trobat al llarg de la seva vida.

Ellen Jonson-Sirleaf és la primera presidenta dona d’una república africana, la República de Libèria.
La vida de Liberia no ha estat exemple de democràcia ni de pau. El 1980 el cop d’estat de Samuel Doe va acabar amb el govern i la vida del president Tolbert. La corrupció i el deteriorament de l’economia augmentaren el descontentament popular i la lluita política desembocà en una cruenta guerra tribal en tres bàndols i diversos grups armats. El 1995, els set grups armats que lluitaven van arribar a un acord de pau. Es va formar un Consell de Govern i es prepararen eleccions. Eleccions que va guanyar Taylor per “majoria absoluta”, però no va poder acabar el seu mandat. Assetjat por guerrillers i, amb una ordre de recerca i captura, del Tribunal Especial de crims contra la humanitat, comesos durant la guerra de Sierra Leona, que ell havia apadrinat, va dimitir i s’exilià a Nigèria. Un Govern de transició, prepararà eleccions el 2005, en elles fou elegida Ellen Jonson.
La Presidenta Jonson-Sirleaf, s’enfronta a un gran repte des d'aleshores: reconstruir un país desvastat por catorze anys de guerra. Ellen Jonson té una sòlida formació i experiència en economia i en administració, ja que havia treballat com a funcionaria internacional i en la política del seu país. Fou Secretària d’ Estat i Ministra i va estar a l’exili durant anys treballant per una causa justa. Candidata a la presidència el 1997, fou enderrocada por Taylor i va estar a l’oposició i a l’exili. El 2005 es presentà novament i guanyà les eleccions.
La pau era molt més que fràgil quan va adquirir el càrrec i la feina era enorme. Havia de reconstruir un país
Taylor, l’expresident enderrocat i exiliat a Nigèria, encara podia fer molt mal a les noves il·lusions de Jonson.
Els objectius de la nova presidenta electa foren:
Consolidar la pau i la seguretat, reconstruir l’economia del país, les estructures administratives, educatives i sanitàries, fer tornar els refugiats, combatre la corrupció, acabar amb els monopolis de privilegis, investigar les causes dels conflictes i les divisions socials...

Amb la tasca realitzada al llarg d’aquests anys s’ha aconseguit augmentar el nivell d’escolarització a un 40%. La majoria nenes. Ha aconseguit que gran part del territori pugui accedir a l aigua i a l'electricitat, les carreteres s’estan renovant, s’ha reduït el deute extern i millorar la imatge tan desgastada que tenia el país.
En 5 anys Ellen Jonson ha aconseguit grans fites i suports de dins i fora del país.
Defensora dels drets de les dones continua la seva lluita incansable contra la injustia que durant tants i tants anys ha regnat a Libèria.

Quan va es va distanciar de mi, envoltada de periodistes, polítics i guarda-espatlles vaig entendre que es tractava d'un moment molt important per mi. Havia tingut el privilegi de sentir, encara que per pocs minuts, que la pau encara és possible.

THE PUMPS

2011-12-11T19:57:00.001+01:00

http://privat.bluezone.no/pal.svendsen/home.htm

Una idea

2011-12-02T20:56:00.002+01:00

Una idea...

Una gota de sinceritat
de vida apassionada,
d'ànima nua,
de compenetració única.

Una gota en el llac d'una mirada,
en un somriure ample,
en la carícia tranquil·la
en el somni despert.

Una gota de sentiment,
de tèbia escalfor,
d'una aroma que embruixa
cada racó de la pell.

Mil gotes en una
Una en el Tot,
i una sola paraula
a l’altra banda del fil...

LUIS EDUARDO AUTE

2011-11-17T18:59:00.004+01:00

Gràcies Marisa per recordar-me'l.
Res no passa perquè sí...

Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
vuelan las alas del agua
como gaviotas de escamas
y el mar no es el mar
sino el sueño que a caso te soñó
en Albanta.
Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
la luna tiene mil caras
y las estrellas son almas
y el sol no es el sol
sino blanco que fue primer color
en Albanta.

Que aquí, tu ya lo ves,
es Albanta al revés.

Yo sé que allí,
allí donde tú dices,
las ciencias no son exactas
porque es eterna la infancia
y el fin no es el fin
porque el tiempo jamás lleva reloj
en Albanta.
Yo sé que allí,
allí donde tu dices,
no existen hombres que mandan,
porque no existen fantasmas
y el rei es un rei
sin color ni patria ni bandera
en Albanta.

Que aquí, tú ya lo ves,
es Albanta al revés.

MELANCHOLIA - LARS VON TRIER

2011-11-05T01:26:00.006+01:00

Melancholia de Lars Von Trier. Una obra mestra que plasma l’apocalipsi personal i col·lectiu a partir de l’estat d’ànim d’uns personatges colpits per l’angoixa existencial.

Quasi tres hores hipnòtiques vestides d’un discurs desesperançat i pessimista amb unes imatges líriques magnífiques i amanides amb el preludi de Tristany i Isolda de Wagner.

Farcida de simbologia i onirisme tracta el tema de la fi del món d’una forma magistral.

Després de 180 minuts de tensa calma i un estat de tedi absolut, al final...una llàgrima de desesperança o potser de malenconia als meus ulls.

Un shock emocional. Feia temps que una pel·lícula no m'impactava tant.

Súper recomanable per aquells que busquin alguna cosa més que pur entreteniment.

NERUDA. 20 poemas de amor y una cancion desesperada"

2011-10-29T03:03:00.006+02:00

Un dels poemes que més m'agraden de Neruda. Amb només 19 anys va voler expressar l'essència de l'amor des d'un punt de vista malenconiós.

Amb una veu en primera persona amarada d'un desig desassossegat reflexiona des de la tristesa.

L'absència de l'estimada i el sentiment de pèrdua el neguitegen de tal forma que se sent absolutament perdut entre tanta solitud i insatisfacció. Amb una subtilesa exquisida, una senzillesa impactant i una musicalitat extraordinària, arriba a transmetre un sac d'emocions com mai no ho ha expressat ningú..

CRISI I LUXE

2011-10-26T20:44:00.009+02:00

A més crisi, més luxe. La hipocresia del consum?

En moments de recessió i contracció de mercats, no deixen de sorprendre'ns les creixents xifres de negoci publicades per les empreses de luxe. Aquest sector s'ha convertit en un baluard defensiu per a recessions; la seva indústria s'esforça a detectar nous segments de productes i serveis que ampliïn i reforcin la categoria.

Què hi ha darrere d'aquest fenomen? Com pot ser que en un dels moments de més dificultat dels mercats el luxe i l'alta gamma s'expandeixin i la publicitat en faci la icona del moment?

Els punts següents expliquen aquest fenomen:

-La globalització mundial. Han augmentat espectacularment les zones geogràfiques i els grups potencials de consumidors: la Xina, Rússia i l'Índia. Els nous rics necessiten reivindicar el seu sentit de pertinença a la nova classe i no hi ha res millor per a això que incorporar iconografies i estereotips que aportin reconeixement de classe al seu dia a dia. Per a molts, no serveix de res arribar a un estatus si no ho poden comunicar i compartir amb els altres.

-Una iconografia reconeguda per tothom. Els mitjans de comunicació han llançat durant anys missatges i icones estètiques d'aquests productes. El món és global i digital; a través dels mitjans de comunicació s'ha difós sense cap tipus de barreres la iconografia del luxe i el missatge de qualificar de triomfador a qui la posseeix. Per a aquelles classes que més enllà del poder econòmic no tenien accés a aquests productes (la Xina, Rússia, etc.) són, a més d'una icona social, una icona de normalització política.

-Polarització dels extrems en el repartiment de la riquesa. Menys rics en percentatge de població, però molt més rics. Certament cada vegada hi ha menys rics i costa més arribar a ser-ho; és un dels símptomes de la normalització o de l'estancament del creixement econòmic (especialment en èpoques de recessió). L'entrada en els mercats de consum de països emergents amb grans volums de població ha aportat noves i àmplies bases demogràfiques al mercat del luxe; estan entrant nous rics de la Xina, Rússia, l'Índia...

-Una indústria occidental no atacada per països emergents. La indústria de producció de béns de consum i equipaments a Occident està seriosament amenaçada per la deslocalització de la seva producció en països emergents. Se salven d'aquesta amenaça general els productes de luxe, que encara que afectats per nombroses còpies asiàtiques, els seus marges i la seva qualitat artesanal continuen sent barrera d'entrada. Curiosament, els països emergents grans productors de béns de consum econòmics, són al mateix temps els que més luxe estan consumint.

-La gran difusió produïda per les còpies. Una de les millors defenses dels productes de luxe sempre ha estat l'escassesa d'unitats en els mercats, podríem dir que existia una correlació entre luxe i escassesa. Avui, a causa de l'entrada de les còpies de qualitat a baix cost, aquest concepte ha desaparegut; la difusió de còpies ha potenciat el luxe. La possessió d'una d'aquestes còpies és la primera baula per arribar a adquirir algun dia un producte de luxe, de la mateixa manera que ha elevat el coneixement del públic general sobre l'estètica i les tipologies de productes.

-La mediocritat de les nostres vides. Un dels aspectes que més sorprenen al Japó és la gran difusió i popularitat dels productes de luxe; a primera vista, es podria pensar que és a causa del diferencial del nivell de vida i del canvi de moneda amb l'economia japonesa, però una anàlisi més profunda fa que aquesta afirmació no resisteixi. Al Japó tot és homogeni i asèptic, els seus ciutadans viuen de forma previsible. Curiosament és en el país de l'homogeneïtzació on els objectes de luxe (amb preus de luxe) han aconseguit popularitzar-se. Potser és una espurna de llum en les seves vides.

-L'excel·lència d'allò ben fet. Una extrapolació a l'estandardització de la producció. Alguns objectes de luxe s'han elevat a categoria d'art o de suprema artesania. El concepte de luxe ha ampliat les seves fronteres, aportant una visió més intel·lectualitzada del luxe cap a la tradició, el culte i allò ben fet. L'augment de la indústria del luxe en èpoques de recessió és un clar símptoma d'una certa doble moral social, de la insolidaritat dels uns amb els altres, de la falta de valors morals i de la supremacia dels valors materials. Ja ho deia el protagonista de Wall Street, Gordon Gekko: “Jo no vull generar riquesa, vull posseir-la”.

L'ECONÔMIC CATALUNYA.

2011-10-16T23:42:00.001+02:00

SEBASTIEN MONTAZ ROSSET

2011-10-13T20:50:00.003+02:00

Summer feelings from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

Kilian's Quest Slow motion 1000 frames / second from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

La bellesa, l'esport, la natura, la força de la felicitat que ens inspiren aquells que estimem... un còctel que Sebastien Montaz sap barrejar molt bé provocant aquest efecte tan sublim.

CHOPIN I RILKE

2011-10-07T21:27:00.002+02:00

APAGA AQUESTS ULLS MEUS...

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

JANIS JOPLIN

2011-10-07T19:29:00.002+02:00

Feia molt de temps que no m'acostava als meus L.Ps i avui amb un acte d'enyorança m'he posat a endreçar els records d'adolescent. Ha estat una experiència balsàmica retrobar-me amb la Janis... Com et trobo a faltar, de vegades! Veu i esperit rebel, feminista i bandera de la contracultura, icona hippie d'una generació que es pensava que canviaria el món. Però la vida s'ha mogut poc. Només nosaltres hem canviat. Aquell somni que semblava que es podia fer realitat va ser només un miratge. La Janis va morir jove abraçada a l'heroïna i amb ella la seva potència encegadora.

Ara, només em queda un somriure mig esbiaixat i uns records magnífics de joventut.

Gràcies Janis per fer-me reviure tantes i tantes coses avui que ja he deixat els 40 enrere.

I WANT YOU - TOM WAITS

2011-09-29T19:10:00.007+02:00

I want you, you, you

All I want is you, you, you

All I want is you

Give you the stars above, Sun on brightest day

Give you all my love, if you would only say

I want is you, you, you

All I want is you

Quan la vida passa tan de pressa cal fer una pausa i recordar què és el que ens mou i ens fa vibrar...

MONTSERRAT O JENNIFER!!!!!

2011-09-16T22:16:00.003+02:00

Amb quina us quedeu?

Dues realitats ben diferents d'un mateix país...

CATALUNYA

2011-09-12T19:50:00.008+02:00

La sentència del Tribunal Suprem invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya. Reconegut i defensat pel Parlament Europeu durant l’any 2009, qui el va posar com a exemple a seguir per a la resta de països de la Unió Europea, ara perilla.
Volem alertar de les nefastes conseqüències que l’aplicació d’aquesta sentència pot comportar: la segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social. També la limitació de les oportunitats de les persones no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya, ja que el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva plena inclusió social.Defemsem allò que hem aconseguit amb tanta fermesa i no defallim. Lluitem com hem fet sempre!!!
Tal i com diu el Màrius Serra, VISCA EL SUBMARINISME!!!!!

CATALÀ A L'ATAC (palíndrom del mestre)

Jo també m'hi he afegit!!!!

2011-09-07T18:06:00.005+02:00

Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.
SUBRATLLEM:

Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.
EN CONSEQÜÈNCIA:

Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Barcelona, 16 de febrer de 2011

ADHESIONS
Adheriu-vos al manifest de Somescola.cat: feu-ho com a entitat, centre educatiu o bé a títol personal. Tots sumem!
Llistat d' entitats adherides
Adhereix-t'hi !!!!

VACANCES

2011-08-22T13:38:00.007+02:00

ESTIU, CALOR...

2011-08-22T13:08:00.004+02:00

ESTIU
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.

Miquel Martí i Pol

75 ANYS DE L'ASSASSINAT DE LORCA

2011-08-18T10:18:00.002+02:00

Soneto

Yo sé que mi perfil será tranquilo
en el musgo de un norte sin reflejo.
Mercurio de vigilia, casto espejo
donde se quiebra el pulso de mi estilo.

Que si la yedra y el frescor del hilo
fue la norma del cuerpo que yo dejo,
mi perfil en la arena será un viejo
silencio sin rubor de cocodrilo.

Y aunque nunca tendrá sabor de llama
mi lengua de palomas ateridas
sino desierto gusto de retama,

libre signo de normas oprimidas
seré en el cuerpo de la yerta rama
y en el sinfín de dalias doloridas.

* * * * *

UN RECORD INOBLIDABLE

2011-08-08T13:11:00.001+02:00

Encara sota els efectes. Em costarà temps oblidar aquell moment.

L'ETNA EN ERUPCIÓ

2011-08-02T00:30:00.004+02:00

Unes vacances extraordinàries. El dia 30 de juliol a les 10 del matí jo era allà, al costat del volcà Etna veient com començava a vomitar pedres de lava. S'estava esverant poc a poc. Cada 10 segons bramava inquiet i expulsava pedres a gran alçada. Columnes de fum i esporàdics centelleigs visibles des del costat del cràter em tenien absolutament captivada. Els fragments de lava expulsats a desenes de metres queien a les proximitats d'on jo em trobava.
A la nit, i des de la finestra de l'hotel, vaig veure com la cosa es va anar animant i va començar fer-se evident un núvol de gas i cendra, augmentat gradualment en intensitat i més ràpidament que al matí, per formar raigs continus de lava. La resplendor vermella de la font de lava decorava el paisatge d'un nou color rogent molt espectacular. A les 8 de la tarda la font de foc ja arribava a 500 metres d'alçada. La llengua de lava llepava la vall de Bove fent una via de més de 3 quilòmetres.

Al dia següent, vaig viatjar fins l'illa d'Stromboli. Al diari La Sicilia s'explicava que allà hi havien hagut 4 terratrèmols de baixa intensitat la nit anterior. No em va fer por. Sentia que el volcà no era perillós malgrat tot. Vaig gaudir amb les bufades del gegant. Una nit des d'un vaixell esperant que cada 15 minuts expulsés lava rogenca per després baixar per la muntanya fins el mar. Un espectacle fantàstic, únic i irrepetible.

ERIK SATIE - GYMNOPÉDIES

2011-07-02T11:15:00.003+02:00

Hi ha molts músics que m'apassionen però pocs amb la intensitat d'Erik Satie. Minimalista, irònic, avantguardista, transgressor, excèntric i amb un DO malenconiós que em perturba i em sedueix alhora.

"els crítics diuen de mi que sóc divertit, però no és veritat, no vull ser-ho, sóc trist..." Tot i així va conservar bones amistats amb personatges importants com Picasso i Debussy.

La seva música mostra un estil irònic i tràgic de la vida. Rebel amb la complexitat de la música del seu temps i innovador en l'ús de recursos harmònics i escales no habituals, marca una nova tendència per a la música francesa.

Satie considera que el so és vàlid per sí mateix, fuig de la implicació dramàtica, busca melodies pobres, la repetició mecànica, arribar quasi a un estat hipnòtic a través del so.
Home d'idees boges, diferents. Diuen de caràter irritable i insuportable. Potser fou un imcomprès que no va saber transmetre els seus sentiments amb les paraules, la pell i els ulls.
Indiscutiblement, la música fa ressò d'aquesta inquietud tan apassionada que ocultava i que poca gent va descobrir en el moment.

2011-06-28T18:07:00.000+02:00

El poeta pide a su amor que le escriba

Amor de mis entrañas, viva muerte,
en vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.

El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.

Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.

Llena, pues, de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.

Federico García Lorca (1898-1936)

L'EFECTE DEL CINE A CAIXA FORUM

2011-06-21T21:08:00.003+02:00

L'exposició "L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" reflexiona sobre la influència i l'impacte del cine a l'hora de construir la nostra cultura visual.

Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament pel Facebook o que veiem a YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.

"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió al voltant d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI, i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.

La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les que experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.

M'ho vaig passar pipa fent la mona darrere la cortina de llum. Aquestes imatges en són una prova!!!!

PARADÍS PERDUT

2011-06-18T02:23:00.001+02:00

En un sofà trist de la cambra hi dormia una guitarra vella i cansada. D’una partitura empolsinada i esgrogueïda que hi havia al damunt de les cordes trencades, s’hi distingien només borralls del que havia estat un pentagrama.
Va obrir el finestral per fer un boca a boca a la casa i una brisa fresca va fer volar el full fins els seus peus. El va recollir del terra deslluït i, empesa per la curiositat, es va adonar que al darrere hi havia unes paraules escrites.

Planeta Trist, Planeta Blau. Una melodia per fer-te els dies una mica més feliços. Amb afecte. Senyora K.

Va reconèixer aquella rúbrica perquè en el passat havia estat la seva mentora. Havia oblidat aquells dies entranyables de converses, música i passejos agradables.
Va prendre la guitarra i amb l’avantbraç en va retirar la pols que delatava el pas incansable del temps. Una onada de records li despentinaren la recta vida ordenada. Sense saber com, els seus ulls vius van viatjar fins aquell paradís oblidat i per primera vegada en molt anys, va plorar...

HURTS. STAY

2011-06-17T18:56:00.002+02:00

Aparquem la filosofia i els discursos intel·lectuals per començar el cap de setmana amb un puntet de tonteria sensiblera. M'encanta, de tant en tant, perdre'm per laberints d'històries tòpiques i típiques que posen la pell de gallina. Aquesta cançó trista, agosarada i amb un regust amarg em recorda que l'amor també pot ser costerut, de vegades...

I AQUÍ QUÈ PASSA?

2011-06-15T22:56:00.002+02:00

Tinc tantes aportacions interessants a fer... sembla mentida que ningú no s'adoni d'això. No em veuen, no m'escolten. No em deixen ser. En aquest món de grans no hi tenim cabuda els petits.

2011-06-08T20:23:00.002+02:00

Un momentet de relax!!!!

SPANISH REVOLUTION II

2011-05-25T23:42:00.003+02:00

Amb ànims, amb il·lusió per canviar les coses. Que no pari!!!!

SPANISH REVOLUTION

2011-05-22T16:38:00.006+02:00

Vivim una crisi de valors terrible perquè la nostra societat ha substituït aquests valors per interessos econòmics. Ha arribat el moment del canvi. Ja n'hi ha prou. Aquesta crisi només és el preludi d'un canvi social inevitable. Existeix molta gent que està convençuda que hi ha altres formes de desenvolupament. Busquem-les!!!

Em sento feliç perquè avui he estat testimoni d'un pas endavant. Els ciutadans estan molt cansats de tantes desigualtats i tantes injustícies socials i econòmiques.

Que la paraula FUTUR esdevingui una realitat i no només un concepte escrit en un paper.

ACAMPADABCN DIUMENGE 22DE MAIG DE 2011

JOIES I DAGUES A MONTSERRAT

2011-03-19T23:53:00.006+01:00

Pujo a Montserrat.

Els nois de l'Escolania de Montserrat han llegit JOIES I DAGUES.
Comentem el llibre sense pressa, gaudint d'una conversa agradable i molt interessant. Quasi dues hores de tertúlia sobre tot allò que més els ha interesssat: els secrets més inesperats de l'argument, els girs, els personatges que no són allò que semblen, l'acció trepidant.
Els ha agradat moltíssim. Em sento satisfeta i molt afalagada.
És només un intercanvi. Jo els he regalat les meves paraules i ells m'han obsequiat amb una Salve a la Basílica des d'un lloc privilegiat.
Ens ho hem passat molt bé.
Hem parlat molt de l'aventura tan fantàstica que és llegir.
Fins i tot, m'explicava un monjo, que llegien d'amagat sota els llençols en plena nit. Impensable aquí baix a la vida terrena! " No tenim tele i gaudim moltíssim de la lectura" em deia un noiet.
Quina llàstima que la caixa tonta hagi fet perdre a moltes persones aquesta emoció tan envejable que es dibuixava en el rostre d'aquell infant.

Haurem d'esperar la gran tempesta solar, que segons alguns entesos està programada per l'any vinent. Asseguren que si no es posa remei, es carregarà els aparells elèctrics. Potser serà la manera de fitxar nous adeptes al món del llibre. Qui sap!

PRIVILEGI

2011-03-19T23:01:00.003+01:00

Veus blanques, netes i transparents. La bellesa del so més angelical. Un parèntesi en el temps per vibrar d'emoció. Veus sublims que arrosseguen els sentits de qui escolta. Veus àuries i refulgents tocades per una musa juganera.

Obro els ulls i recordo on sóc: asseguda al cor com si formés part d'aquesta meravella. Un privilegi. Sola, davant la immensitat d'aquest regal.

Entre la potència de l'orgue i l'esclat sonor infantil, entre l'aroma d'encens i la llum refulgent de la basílica, m'abandono i em deixo seduir per l'apoteosi final.
Mai oblidaré aquest moment.

L'èxtasi d'una laica

SI PARLO DELS TEUS ULLS...

2011-03-04T17:54:00.004+01:00

Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

PA NEGRE. FANTÀSTICA!!!!

2011-02-19T22:50:00.005+01:00

Havia començat a assaborir la llibertat del bosc quan anys enrere la mare m'enviava al mas, ben bé tres hores de caminada entre anar i tornar, a buscar queviures. Hi anava sol, ella m'havia ensenyat el camí, hi havíem anat moltes vegades junts, i jo tenia els meus indrets preferits, les envistes que m'agradaven i els trossos de camí que feia de pressa, corrent i tot, perquè no m'agradaven o em feien por. Va arribar un moment que deixava anar les cames i em posava a imaginar coses: les formes dels arbres, els secrets de les formigues o dels grills, les petjades del camí, el destí dels ocells... Vaig aprendre a escoltar el silenci i a apreciar la seva solemnitat. ¿Em toparia amb algun lladre? ¿Ja no quedaven bandolers com en Joan de Serrallonga o pòtols rodamons com el Fadrí de Sau? Si em topés amb algun bandit, ¿com reaccionaria, li plantaria cara o fugiria corrent i cridant auxili a qui em pogués sentir? ¿I si em perdés pel bosc i no tornés a casa...? Vaig començar a imaginar què hi havia darrere d'aquelles muntanyes, més enllà d'aquells cingles. Moltes nits veia en somnis paisatges fantàstics, amagats a l'altre costat de l'horitzó, més enllà d'on arribaven els meus ulls. Un país d'una verdor vivíssima, boscos foscos i densos, arbres altíssims..., una terra que enyorava sense haver-la vist mai, un lloc ideal que no m'ha fugit mai del cap, que se'm presenta sempre que em cal un consol, un paisatge amic on reposar quan estic cansat, uns prats tendres com llençols nets i perfumats que m'acullen sense cap reserva... Un bosc resplendent, màgic, propi, salvatge i acollidor a la vegada, únic. Perdre's al fons del bosc era el camí de la llibertat.

L'AMANDA ES REINVENTA

2011-02-10T19:00:00.004+01:00

El carrer està farcit d'històries silencioses que formen part del paisatge urbà. Històries de persones que viuen, estimen, pateixen i es rebel·len contra el seu destí. Mostres d'amor d'un dia i de desamor un altre.
Aturada en un semàfor, vaig topar-me amb la història de l'Amanda.
Pobra Amanda.
Llegeixo el fons de la fotografia i interpreto fent les meves càbales, les llàgrimes que la pobra Amanda es va haver d'eixugar un dia. Es veu que es van estimar molt ella i aquell que ja no és ningú perquè el seu nom ha desaparegut sota l'emprempta d'un esprai nerviós.

Ella que es moria pels seus ossets i que va voler cridar als quatre vents qui era aquell que tant la feia feliç... Ara, aquell pobre enamorat només és un gargot passat.

I us preguntareu... com ho sé tot això si ni l'he arribat a conèixer mai ni sé qui és en realitat?

Si analitzem bé el grafit, es dedueix que fou ella qui va ratllar el nom de l'amant. Ningú s'hauria esborrat a si mateix. Ningú assassina la seva pròpia imatge.
Podria ser que fos ell que hagués decidit trencar la relació i ella, desesperada un temps i rabiosa després, fent un acte de valentia i de revolta, li tornés la jugada nengant-li l'existència al seu costat del mur. És un passar pàgina. Un "No vull saber res de tu perquè no ets ningú".

El fa desaparèixer amb un impuls superb ple de rancúnia i alhora de reafirmació personal. Obre la porta a un nou demà sense aquell que en el passat havia estimat tant.

L'Amanda ha canviat. Ja no es lamenta. Ja sap que pot caminar sola encara que la balança pesi més d'una banda que de l'altra.

Pobra Amanda, com ha patit. Quan de temps deuria passar abans no es va decidir a fer el gran pas?

Ara, la felicito perquè ha demostrat ganes de tirar endavant. Encara té esperança i sap que tornarà a trobar l'amor de la seva vida.

Potser ha tornat a grafitar el seu nom i el d'un altre amant en un altre mur de la ciutat. Em mantindré alerta. Espero que li vagi tot molt bé i que mai més hagi d'utilitzar l'esprai de l'oblit...

Felicitats, Amanda i molta sort!!!

2011-02-09T21:04:00.003+01:00

LES TOVALLES BRUTES
Em feia mal tota l’ossada. Replegada sota la taula amb les cames enrampades damunt del braser glaçat i el nas aixafat contra la mare, imaginava com seria poder sortir del nostre cau i córrer contra el vent. Manava el silenci només trencat per la música dels batecs del seu cor i com uns tambors embogits m’anunciaven mals auguris que no comprenia.
- Per què ens hem tapat amb aquestes tovalles tan brutes?
- Perquè no en tenim de netes – em xiuxiuà a l’orella –. En temps de guerra ens hem de conformar.
- La gent passejava tranquil·la pel carrer aquest matí. Els he sentit.
- No te’n pots fiar mai.
- Crec que tot ha acabat. Fa temps que les bombes no cauen.
- Ja els conec jo, ho fan perquè sortim.
- Tinc gana! No puc suportar-ho més!
- Calla. Si vols viure no pots menjar.
- Si no menjo em moriré!
- La gana no et matarà. Les bombes, sí. Hem de ser prudents i tenir paciència.
- Per què parles així? Tens por, mare?
- Tanta que ja no em surt la veu.
- La por et matarà.
- La guerra em matarà.
- Ja no hi ha guerra. No ets tu. M’ets estranya. No et reconec els ulls.
- Ningú no és com abans. Les bombes ens han canviat. Calla, que vénen!
- Sempre dius que vénen i sempre no és ningú. No puc més. Surto d’aquí. Me’n vaig a fora. Necessito respirar. Fa massa temps que som presoneres de la nostra angúnia. Fora la gent riu. No pot pas ser que hi hagi guerra. Tot ha acabat mare, anem!
- Si surts em quedaré sola. Primer el pare, després el tiet i ara tu...
- Ja estàs sola mare. Vius atrapada dins unes muralles de por que no em deixen ni tocar-te.
- No surtis. Et mataran, ens mataran. Què no ho veus que ens estan esperant ?

Vaig haver de fer un gran esforç per caminar. La llum del sol em va cremar les pupil·les quan vaig obrir la porta. De sobte, una terrible fiblada em va fe caure enrere. Em vaig prémer el pit amb les mans i vaig descobrir com un fil de sang s’escampava per la roba dibuixant les mateixes taques que lluïen les tovalles del nostre cau.

2011-02-09T20:43:00.001+01:00

Uns moments per deixar-se anar...

EL RESULTAT D'UNA DERROTA...

2011-01-28T18:35:00.001+01:00

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres, 1939

TOT ÉS POSSIBLE

2011-01-15T15:28:00.000+01:00

Sweet Dreams from Kirsten Lepore on Vimeo.

UNA HISTÒRIA D'AMOR

2011-01-14T20:40:00.001+01:00

Bottle from Kirsten Lepore on Vimeo.

EL MÓN DEL REVÉS...DONCS PAM I PIPA!

2010-12-18T13:40:00.011+01:00

El crit de Munch va representar l'angoixa vital. Semblava que havia d'erosionar la realitat tan punyent i obrir una escletxa a una reflexió profunda sobre l'existència de l'ésser humà. Però ha resultat ser només una caricatura irònica que únicament forma part de la història de l'art. Tants crits i tantes manifestacions desbordades amb un resultat inútil vist el que és vist. Cap reacció, cap canvi substancial. El món roda en sentit contrari a l'òrbita natural. Ens manen aquells que sabem que no han de manar, però obeïm amb incredulitat i amarats d'una por gens raonada. És un poder saturnià que implacable ens desdibuixa les ganes de fer i lluitar per canviar les coses que no rutllen. I acceptem l'inacceptable. I permetem la injústia a ulls clucs. I ens evadim de la nostra penosa realitat amb distraccions banals que no ens porten en lloc. I posem el nostre esforç en sobreviure i en acumular colossals i ridícules muntanyes de decepcions. I la covardia ens devora les energies més positives. I vivim amb el desànim de bracet. I ho sabem, però no fem res malgrat tot. Qualsevol intent de millora acaba sent només un acudit terriblement trist que no provoca cap convulsió social, cap sacsejada efectiva. Munch és avui un crit opac que no volem escoltar perquè no se'ns permet escoltar.
I seguim avançant amb una mirada cínica i desencantada posada en el futur. Un demà gens engrescador i amb nul·les expectatives de millora, ignorant el desafiament i la força que ens defineix per natura.
Potser l'humor combatrà el resultat que ja intuïm. Potser sota una mirada burlesca i desenfadada aconseguirem fer un pas més ferm i decisiu. Qui sap si el poder de l'estrella del còmic de la televisió mundial, Homer Simpson, podrà despertar les consciències adormides i soporíferes que ni els polítics, ni els rebels, ni els poetes, ni els filòsofs del nostre temps han pogut desvetllar.

HOMER FOREVER AND EVER!!!!

John Steinbeck. La perla.

2010-12-18T13:26:00.003+01:00

" Toda clase de gente empezó a interesarse por Kino —gente con cosas que vender y gente con favores que pedir—. Kino había encontrado la Perla del Mundo. La esencia de la perla se combinó con la esencia de los hombres y de la reacción precipitó un curioso residuo oscuro. Todo el mundo se sintió íntimamente ligado a la perla de Kino, y ésta entró a formar parte de los sueños, las especulaciones, los proyectos, los planes, los frutos, los deseos, las necesidades, las pasiones y los vicios de todos y de cada uno, y sólo una persona quedó al margen: Kino, con lo cual se convirtió en el enemigo común. "

BENJAMIN BIOLAY I BANJO BANDSTAND: 2 vídeos fantàstics

2010-12-16T21:03:00.009+01:00

M'encanten els dos.
Cadascun em provoca una palpitació diferent encara que els dos estils conflueixin en el mateix racó de l'ànima. Autèntics, únics i absolutament recomanables.

BANJO BANDSTAND

In These Arms from banjo bandstand on Vimeo.

Oktapodi (2007) - Oscar 2009 Animated Short Film

2010-12-10T20:20:00.000+01:00

35mm

2010-12-10T19:11:00.001+01:00

35mm from Pascal Monaco on Vimeo.

MIGUEL HERNÁNDEZ

2010-12-09T23:39:00.003+01:00

EL NIÑO YUNTERO

Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.

Nace, como la herramienta,
a los golpes destinado,
de una tierra descontenta
y un insatisfecho arado.

Entre estiércol puro y vivo
de vacas, trae a la vida
un alma color de olivo
vieja ya y encallecida.

Empieza a vivir, y empieza
a morir de punta a punta
levantando la corteza
de su madre con la yunta.

Empieza a sentir, y siente
la vida como una guerra
y a dar fatigosamente
en los huesos de la tierra.

Contar sus años no sabe,
y ya sabe que el sudor
es una corona grave
de sal para el labrador.

Trabaja, y mientras trabaja
masculinamente serio,
se unge de lluvia y se alhaja
de carne de cementerio.

A fuerza de golpes, fuerte,
y a fuerza de sol, bruñido,
con una ambición de muerte
despedaza un pan reñido.

Cada nuevo día es
más raíz, menos criatura,
que escucha bajo sus pies
la voz de la sepultura.

Y como raíz se hunde
en la tierra lentamente
para que la tierra inunde
de paz y panes su frente.

Me duele este niño hambriento
como una grandiosa espina,
y su vivir ceniciento
resuelve mi alma de encina.

Lo veo arar los rastrojos,
y devorar un mendrugo,
y declarar con los ojos
que por qué es carne de yugo.

Me da su arado en el pecho,
y su vida en la garganta,
y sufro viendo el barbecho
tan grande bajo su planta.

¿Quién salvará a este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿De dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?

Que salga del corazón
de los hombres jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros.

Miguel Hernández, 1937

Elfriede Jelinek Las amantes (fragment)

2010-12-06T12:47:00.003+01:00

" Así, en el transcurso de los años, se creó un círculo natural: nacer y empezar y casarse y salir y tener a la hija, la ama de casa o vendedora, generalmente ama de casa, la hija empieza, madre estira las patas, hija se casa, sale, se lanza del estribo, ella da a luz a la siguiente hija, la tienda de subsistencias populares es el centro del círculo natural de la naturaleza, en sus frutas y verduras se reflejan las estaciones del año, se refleja la vida humana en sus múltiples formas de expresión, en su único escaparate se reflejan las caras atentas de las vendedoras reunidas aquí para esperar el matrimonio y la vida. Pero el matrimonio siempre llega solo, sin la vida. Terrible, esta agonía lenta. Los hombres y las mujeres agonizan juntos, el hombre siquiera tiene un poco de diversión, vigila a su esposa como mastín desde fuera, la vigila en su agonía. La mujer vigila desde dentro al hombre, a las turistas en verano, a su hija y el dinero para el gasto, no dedicado a la borrachera. Y el hombre vigila desde fuera a su esposa, a los turistas, a la hija y el dinero para el gasto para apartar algo para emborracharse. Y así agonizan mutuamente. La hija ya no puede esperar poder agonizar también, y los padres hacen sus compras para la muerte de la hija: sábanas y toallas y trapos y un refrigerador usado, se conservará muerta pero fresca. "

TIRED PONY . GET ON THE ROAD

2010-12-02T21:02:00.001+01:00

BANKSY. EL GRAFIT COM A EINA REBEL·LADORA I REVELADORA

2010-12-02T20:46:00.005+01:00

Banksy sempre molt atent a tot allò que s'amaga darrere dels murs, en aquesta ocasió ens obre una finestra imaginària i molt crítica i ens monstra allò que sabem però que de sovint no volem veure.

CHEMA MADOZ . NO ÉS EL QUE SEMBLA...

2010-11-19T21:15:00.006+01:00

Chema Madoz (Madrid,1958). Nous món dins objectes coneguts. Noves dimensions quotidianes nascudes de la metàfora. La percepció no és allò que sembla. L'absurd, la ironia i la paradoxa superen la realitat.

SIGUR RÓS Viorar Vel Til Loftarasa

2010-11-17T20:37:00.002+01:00

Sigur Rós és un grup de música post-rock amb elements melòdics, clàssics i minimalistes provinent d'Islàndia. El grup és conegut per la seva acústica etèria i el falsetto gairebé impecable del seu cantant Jónsi.

Les imatges parlen per sí soles, de vegades no cal la traducció...

MOBY - Dream About Me

2010-11-17T20:09:00.002+01:00

Ens poden robar moltes cose però la capacitat de pensar i somiar...

Babe
Oh, dream about me
Lie... on the phone to me
Tell me no truth
If it is bad
There's enough in my life
To make me so sad

Just dream about
Color fills our lives
Just dream about
Someone else tonight

Babe
Oh, dream about me
On the phone
Talking quietly
I wanna be yours
Oh, won't you be mine
Against red skies
For all time

So dream about... us
When we're old
Just dream about
How I will let go

Hand...

Hand...

And babe
Oh, dream about me
Lie, on the phone to me
Tell me no truth
If it is bad
There's enough in my life
To make me so sad

Just dream about
Color fills our lives

Just dream about
Someone else tonight

Just dream about
Color fills our song

Just dream about
How I will let go

AGUSTÍ CENTELLES

2010-11-14T19:00:00.000+01:00

"No volarás. No puedes volar, cuerpo que vagas
por estas galerías donde el aire es mi nudo.
Por más que te debatas en ascender, naufragas.
No clamarás. El campo sigue desierto y mudo".

(Del poema "Vuelo". En Últimos poemas, de Miguel Hernández)

TOM WAITS SEA OF LOVE

2010-10-28T20:02:00.003+02:00

Si vols trobar-me, si vols acostar-te a mi, si vols compartir els meus somnis em trobaràs en algun racó de món escoltant Tom Waits. Potser seré passejant sota la pluja, potser mirant el mar un dia d'hivern, potser corrent pels carrers de la ciutat, potser escrivint un poema que em recordi que estic viva i que encara puc sentir el vent a la cara. Qui sap si abrigada per la pell de la nit o la claror d'una matinada qualsevol...

Come with me my love to the sea
The sea of love
I want to tell you
How much I love you
I'm drowning in a sea of love

Do you remember the night we met?
That's the night I knew you were my pet
I want to tell you
How much I love you
I'm drowning in a sea of love

Come with me to the sea

Do you remember the night we met?
That's the night I just knew you were my pet
I want to tell you
How much I love you
I'm down in a sea of love

Come with me to the sea

Do you remember the night we met?
That's the night I just knew you were my pet
I want to tell you
How much I love you
I'm down in a sea of love

Come with me to the sea

Do you remember the night we met?
That's the night I just knew you were my pet
I want to tell you
How much I love you
I'm down here in a sea of love

Come with me to the sea

Come with me my love to the sea
The sea of love
I want to tell you
How much I love you
I'm down here in a sea of love

Come with me to the sea

EDWARD HOPPER

2010-10-06T20:47:00.002+02:00

Sols davant l'abisme d'un immens món farcit de totxos. Una nit trista potser, un moment de malenconia enganxosa. Quatre persones que només tenen els seus records individuals i que en silenci deixen passar les hores. Moment d'introspecció en la gran ciutat. Reflexió nocturna només acompanyada dels misteris personals. Un viatge sense tornada, un adéu compartit i qui sap si algun instant bonic arraconat en els pelcs de la pell.

TRUMAN CAPOTE

2010-10-06T19:44:00.007+02:00

MISTRE JONES
Durante varios meses del invierno de 1945 viví en una pensión de Brooklyn.
No era un lugar sucio, sino una casa agradablemente amueblada, de vieja piedra arenisca, mantenida con limpieza de hospital por sus dueñas, dos hermanas solteras.
Mister Jones vivía en la habitación contigua a la mía. Mi cuarto era el más pequeño de la casa y el suyo el mas amplio y soleado, lo cual estaba muy bien, porque Mister Jones, jamás salía de él . Todo lo que necesitaba , era atendido por las maduras patronas. Y además , no le faltaban visitas.
Yo nunca entablé conversación con Mister Jones , lo cual ahora lamento. Era un hombre guapo, de unos cuarenta, esbelto, de pelo negro, y rostro distinguido; cara pálida y descarnada, pómulos salientes, y un lunar en la mejilla izquierda, un pequeño defecto carmesí en forma de estrella. Llevaba gafas con montura dorada y cristales oscuros como boca de lobo; era ciego , y también inválido; según las hermanas, el uso de las piernas le fue arrebatado por un accidente de la infancia, y no podía desplazarse.
Siempre iba vestido como si estuviera a punto de salir para una oficina en Wall Street. Sin embargo, como digo, nunca abandonaba sus dominios. Simplemente se sentaba en su alegre habitación , y recibía visitas y más visitas.
Mister Jones tenía teléfono. Era el único inquilino con línea particular. Sonaba constantemente, a menudo después de medianoche, y a horas muy tempranas, como las seis de la mañana.
Me mudé a Manhattan. Y algunos meses despues volví a la pensión para recoger una caja de libros que dejé allí guardados. Mientras las patronas me ofrecían té y pastas en su salón de cortinas de encaje, pregunté por Mister Jones.
Carraspeando, una de ellas dijo:
-Eso está en manos de la policía
La otra explicó
-Hemos dado parte como persona desaparecida...
-Qué raro... que un hombre totalmente ciego, un inválido paralítico...
Diez años pasan
Ahora es una tarde de Diciembre, con un frío de cero grados, y estoy en moscú. Viajo en un vagón del metro. Sólo hay otros pocos pasajeros . Uno de ellos es un hombre sentado frente a mí, que lleva botas, un abrigo grueso y largo y un gorro de piel de estilo ruso. Tiene ojos brillante y azules, como un pavo real.
Tras un momento de duda ,lo miro embobado porque aun sin las gafas oscuras, no hay equivocación sobre aquel rostro distinguido y descarnado , con sus pómulos salientes y el lunar rojo en forma de estrella.
Me dispongo a cruzar el pasillo y hablarle cuando el tren llega a una estación, y Mister Jones, sobre un par de espléndidas y robustas piernas, se levanta y sale del vagón.
Rápidamente , la puerta se cierra tras él.

JAMIE BALDRIDGE. Dystopia

2010-10-02T10:09:00.003+02:00

Jamie Baldridge va néixer a Louisiana el 1975 i ha estat titllat com a nova sensació fotogràfica. El seu estil és molt personal i diferent. Recull tota la tradició del sud i el barroquisme francès i els transforma en una fotografia clàssica però actual, i sempre amb tocs d'humor negre.

Dystopia (distopía): nf. És la utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. Terme antònim d'utopia, que es fa servir principalment per fer referència a una societat fictícia on les tendències socials es porten a extrems apocalíptics. Exemples d'això en són en literatura i en el cinema
“1984” (1949) de George Orwell, “La naranja mecánica” (1962) de Anthony Burgess, i més recentment “V de Vendetta” (1981-88) de Alan Moore iDavid Lloyd, i “WALL·E” (2008) de Andrew Stanton.

Jamie és un contacontes que fa màgia amb les imatges. Té el do de cridar la nostra imaginació i la nostra memèria de la infantesa com si fos el flautista d' Hamelín.

Les seves fotos tenen quelcom d'antic i d'atàvic, un no sé què indefinible que desperta el nostre inconscient. Heroïnes en jocs impossibles, súperherois en missions secretes...un món paral·lel al nostre, un salt cap al no res.

Aretha Franklin & Annie Lennox - Sisters Are Doin' It For Themselves

2010-10-01T20:53:00.001+02:00

De tant en tant, fer un pas enrere i recordar és un balsam força engrescador. Aquesta és una petita dosi del bagatge personal.

Basquiat- Heroin- Velvet Underground

2010-10-01T20:38:00.002+02:00

L'obra de Basquiat és la veu crítica d'un artista rebel, incomprès i solitari que no va saber encabir el tedi que l'empresonava dins del món que li va tocar viure. Original i sincer va expressar el seu desencantament, les seves protestes, els seus desacords amb les estructures socials, polítiques i econòmiques d'un sistema que els era absolutament advers. Això n'és una petita mostra.

http://www.brooklynmuseum.org/exhibitions/basquiat/street-to-studio/spanish/home.php

HOMENATGE PERSONAL A GLORIA FUERTES

2010-07-04T12:17:00.003+02:00

HAY TRES CLASES DE PERSONAS
Hay tres clases de personas:
Las que sudan
las que tosen
y las que son felices.

NOTA BIOGRÁFICA
Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
a los quince se murió mi madre,
se fue cuando más falta me hacía.
Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé por los amores,
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude llevar mi juventud de barrio.
Quise ir a la guerra para pararla,
pero me detuvieron a mitad de camino.
Luego me salió una oficina
donde trabajo como si fuera tonta,
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.
Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.
He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que les dan a Pemán algunas veces.

NIÑOS DE SOMALIA
Yo como
Tú comes
El come
Nosotros comemos
Vosotros coméis
¡Ellos no!

Lightheaded

2010-07-02T17:22:00.001+02:00

Lightheaded from Mike Dacko on Vimeo.

River's Edge Great Lake Swimmers

2010-07-02T17:13:00.002+02:00

Great Lake Swimmers - River's Edge from Nir Ben Jacob on Vimeo.

L’ESPERA

2010-06-25T17:16:00.000+02:00

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

Joan Margarit

JAUME CABRÉ PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

2010-06-21T18:10:00.000+02:00

TESTAMENT

2010-06-16T23:23:00.001+02:00

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

ROSA LEVERONI

LA MARE FUTBOLERA

2010-06-14T20:57:00.002+02:00

Mai se sap fins on pot arribar una dona, va dir entre sospirs de resignació el meu pare, el dia que va veure la meva mare amb les botes de futbol cordades als peus.
Ella sempre havia volgut fer alguna cosa que tingués valor per ella mateixa, però la seva vida només havia estat un cúmul de problemes i prohibicions. Quatre fills, un marit calçaces i uns sogres impertinents que només exigien i cridaven sense aturador. Va haver de viure massa dedicada a la seva rutina sense que pogués pensar en els seus propis somnis.
Esclava de tots i de tot, només tenia aquella parcel·la petita abans d’anar a dormir per imaginar-se empaitant una pilota i marcant gols a tort i dret.
Un secret inconfessable.
Quan a la fonda dels meus pares s’hi arreplegaven tots els homes del barri per veure el futbol, ella, des de darrere del mostrador, mentre eixugava gots i servia cerveses i escopinyes, no podia deixar de mossegar-se els llavis quan veia aquells homes empaitant la pilota amb aquella gràcia i potència.
Amb el temps, van tancar el bar i els meus germans i jo vam créixer. Es van acabar les tardes de futbol amb el veïnat però a casa, les pilotes rodaven per tot arreu. El pare jugava amb els amics de tant en tant i nosaltres, els tres fills vivíem només pensant en marcar gols.
Un dia, ara deu fer 10 anys aproximadament, mentre endreçava les nostres bosses d’esport, va agafar la pilota i va gosar a fer uns copets. S’hi va trobar bé i així va anar repetint l’experiència en secret quan tots érem fora complint amb les nostres obligacions quotidianes. Al començament, eren tocs poc graciosos però poc a poc la cosa va anar millorant. Cada dia en feia un més. Amb els anys, va anar agafant una pràctica que fins i tot ella es va quedar sorpresa.
Però una tarda que vaig tornar abans de l’institut perquè la febre em feia perdre l’oremus, la vaig enxampar fent veritables virtuositat amb la pilota. Ara amb el pit, ara amb el cap i finalment, amb la punta de l’espardenya la rematada triomfal entre les dues bombones de butà que teníem al pati.
Garratibat de l’ensurt, vaig haver de tapar-me la boca amb les dues mans i vaig pensar que la febre se m’havia apujat fins fer-me delirar. La imatge esperpèntica de la meva mare amb el davantal lligat a la cintura fent bots i ensenyant el voraviu del viso mentre feia una xilena, no tenia cabuda en el meu cervell infantil i masculí.
Amb el temps, m’hi vaig anar avesant i la meva principal dèria es va limitar a seguir els passos i els avenços de l’estrella familar. L’espiava i prenia nota de totes les tècniques que dia a dia anava perfecionant.

Em sentia orgullós de ser el fill d’una futura promesa del futbol. No ho podia creure que aguantés tants tocs amb la pilota igual que el Ronaldinho o el Deco. Jo, que era un jugador mediocre, em feia creus quan veia aquelles meravelles nascudes de les espardenyes maternes.
Finalment, vaig decidir que havia de parlar amb el meu pare i explicar-li que el Eto'o vivia entre nosaltres. Ell va reaccionar d’una forma comprensible. Va negar les meves paraules i em va dir que em dediqués a estudiar. Incrèdul i fatxenda es va retirar cap a la sala fent un cop d’ull a la cuina tot deixant anar un esbufec amb sorna.
A les portes de la segona dècada del 2000, el nostre barri va tenir la iniciativa d’organitzar un partit de futbol al Camp Nou a favor de la marató de tv3. Un equip el formaven antics jugadors del nostre club esportiu i el rival, coneguts jugadors del Barça que contribuïen a la causa desinteressadament.
Tota la meva família i molt amics del barri hi vam assistir. Era la primera vegada que xafàvem el gloriós estadi. Ple de gom a gom, ens sentíem protagonistes d’un gran espectacle solidari. I mentre el meu cor bategava emocionat, vaig topar-me amb els ulls de la mare que es bellugaven amb una excitació desmesurada quan va veure el Hristo Stòitxkov fent flexions al damunt de la gespa.
El partit va començar i de cop i volta la mare va desaparèixer. Vaig pensar que deuria haver anat al lavabo, però la meva sorpresa va ser quan al cap d’uns minuts, la vam veure al mig del camp corrent al darrere de la pilota. El meu pare quasi es desploma i les veïnes es van posar a cridar com si haguessin vist un fantasma. No vam entendre com s’ho havia fet però el cas és que era allà, al mig de la gespa movent-se com si fos a la cuina de casa.
De primer, vaig patir per la seva integritat personal però quan la vam veure al davant del Rivaldo fent un dríbling desequilibrant de més de deu metres i que amb un xup potent i una sensacional execució golejava el Xubizarreta, l’estadi es va enfonsar en un clam d’emoció.
Va ser l’estrella de la nit. Ni l’Stòitkov, ni el Messi ni cap dels jugadors que participaven podien aturar aquell terratrèmol de 60 anys. Els diaris en van anar plens, les televisions no deixaven de fer-li entrevistes i els autògrafs es varen triplicar en dos dies.
Ara, ha penjat el davantal per les botes professionals. Treballa d’entrenadora d’un equip femení de primera divisió i guanya més copes que el Barça. El meu pare ha deixat el taxi i ara es dedica a la bossa del pa i a la de les escombraries. Es mossega la llengua mentre fa les truites i en lloc d’enfotre- se’n de la mare fa la bugada i ens prepara l’esmorzar cada dia.
La família sencera vivim com sempre, somiant en fer gols però amb l’única diferència que només la mare és la que s’emporta els veritables triomfs.

Accèssit Categoria B – Català
10a Edició Premi Relats Curts (Centre Cívic Sagrada Família)

RIURE

2010-05-10T21:35:00.000+02:00

RIURE PER OBLIDAR QUE LA VIDA, DE VEGADES, POT SER MOLT DOLOROSA...

FLOCS DE VIDA...

2010-03-09T22:20:00.001+01:00

La vida pot ser poètica si amanim bé tots els ingredients...

NEU, MOLTA NEU!!!! dia de la dona treballadora...

2010-03-08T20:35:00.008+01:00

MICROCONTES

2010-03-07T18:24:00.003+01:00

No se sap mai
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.

Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.

Via morta
El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»

PERE CALDERS

PINK FLOYD. UN CLÀSSIC QUE SEMPRE ÉS ACTUAL

2010-02-05T19:34:00.002+01:00

Encara hi ha massa murs al nostre voltant que ens priven de la felicitat.

UN RECORD... UNA GRAN NOVEL·LA

2010-01-30T22:04:00.001+01:00

"El millor d’aquell museu, però, era que tot estava sempre al mateix lloc. Ningú no es movia. Hi podies anar cent mil vegades i aquell esquimal encara acabava de pescar aquells dos peixos, els ocells encara volaven cap al sud, els cèrvols encara bevien en aquella bassa, amb les seves banyes precioses i les seves cames primes i precioses, i aquella squaw amb el pit nu encara tenia la mateixa manta. Ningú no canviava. L’única cosa diferent eres tu."
J.D. SALINGER - EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

BERTOLT BRECHT

2010-01-23T10:28:00.000+01:00

GENERAL, EL TEU TANC

General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.

General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar.

HOMENATGE A LEÓN TOLSTÓI

2010-01-14T00:28:00.006+01:00

Rússia homenatjarà León Tolstói (Yásnaya Polyana, Rússia, 1828 – Astapovo, Rússia, 1910) de qui farà cent anys de la seva mort. Autor d’obres com Guerra i pau i Anna Karenina, considerades cúspide del realisme, Tolstói és un dels grans novel·listes no només russos sinó de la literatura mundial. Entre els actes previstos a tot el país, cal destacar el documental que es presentarà el mes de novembre a tot el món, que recupera imatges excepcionals de començaments del segle passat amb el propi Tolstói com a protagonista, que mostra els últims anys de la vida de l’escriptor.

"El secret de la felicitat no és fer sempre allò que es vol sinó voler sempre allò que es fa".

Tolstói.

NINA SIMONE AIN'T GOT NO/I GOT LIFE

2010-01-09T11:35:00.005+01:00

Ain't got no home, ain't got no shoes
Ain't got no money, ain't got no class
Ain't got no friends, ain't got no schooling
Ain't got no wear, ain't got no job
Ain't got no man

Ain't got no father, ain't got no mother
Ain't got no children, ain't got no
Ain't got no earth, ain't got no water
Ain't got no ticket, ain't got no token
Ain't got no love

I got my hair, I got my head
I got my brains, I got my ears
I got my eyes, I got my nose
I got my mouth, I got my smile

I got my tongue, I got my chin
I got my neck, I got my tits
I got my heart, I got my soul
I got my back, I got my sex

I got my arms, I got my hands
I got my fingers, Got my legs
I got my feet, I got my toes
I got my liver, Got my blood

Got life , I got my life

En català diu:
(No tinc casa, no tinc sabates No tinc diners, no tinc posició No tinc amics, no tinc educació No tinc roba, no tinc feina No tinc parella No tinc pare, no tinc mare No tinc fills, no tinc No tinc terra, no tinc aigua No tinc bitllet, no tinc val No tinc amor Tinc cabells, tinc cap Tinc cervell, tinc orelles Tinc ulls, tinc nas Tinc boca, tinc somriure Tinc llengua, tinc barbeta Tinc coll, tinc pit Tinc cor, tinc ánima Tinc esquena, tinc sexe Tinc braços, tinc mans Tinc dits, tinc cames Tinc peus, tinc ungles Tinc fetge, tinc sang Tinc vida, tinc la meva vida)

ANTONY RAIJEKOV. ELECTRO JAZZ

2010-01-09T11:02:00.002+01:00

Des de Bulgària, aquesta joia feta per un gran compositor: Antony Raijekov.

Es tracta d'un jove artista que treballa en l'àmbit del teatre, la música, l'audio i la visió contemporània de l'art interactiu.

NANCY HUSTON

2010-01-09T10:37:00.002+01:00

Ambientada entre 1957 i 1964 a París, amb el teló de fons de la guerra d'Algèria, la novel·la narra la història de Saffi, una jove que acaba d'arribar a la capital francesa i que comença a treballar com a dona de la neteja del flautista Raphael Lepage. La bellesa que la defineix i l'aire absent atrauen irresistiblement a Lepage, que just es troba al començament d'una brillant carrera com a concertista. Quan Saffi coneix Andràs, un luthier hongarès que va marxar de Budapest després de la revolució fallida contra els soviètics, els destins dels tres quedaran inesperadament units.

Una fantàstica novel·la, una joia, un petit tresor per descobrir!

MÉS NADAL

2009-12-23T13:24:00.000+01:00

Però una mica més ensucradet!

NADAL...

2009-12-19T11:44:00.001+01:00

L'HÉRISSON

2009-12-13T12:43:00.004+01:00

Una trobada inesperada entre alguns dels habitants del número 7 del carrer Grenelle a París; Paloma Josse,una nena d'onze anys superdotada i amb un pla secret; Renée Michel, portera discreta i solitària que sota una aparença d'inculta amaga en realitat una personalitat intel·ligent i cultivada; i l' enigmàtic senyor Kakuro Ozu, un japonès que acaba de traslladar-se a viure a l'edifici... Basada en la novel·la que ha fet furor a tota Europa i que recomano molt i molt L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery.

Em quedo amb l'anàlisi que fa dels móns interiors i paral·lels dels personatges.

la pel·lícula només és una tèbia pinzellada del que trobareu a la novel·la però igual que el llibre, per descomptat, també paga la pena acostar-se a les sales de cine.

No us la perdeu però abans es recomana la lectura. Les reflexions sobre la vida a les pàgines de Barbery són una meravella...

La peli, com sempre, és molt millor en versió original. No he volgut penjar el trailer en castellà perquè les veus les trobo infectes. No hi ha color. Sento no haver trobat els subtítols en castellà.

MENDELSSOHN (violí concert en Mi menor)

2009-12-05T21:35:00.002+01:00

Z intueix que ho acaba de perdre tot. Escruta les seves cartes i pensa en la seva dona. X posa al descobert una escala reial i amb un somriure sorneguer arrossega amb les dues mans la bitlletada que s’amuntegava al centre de la taula. Tots s’exclamen decebuts.
Z s’afluixa la corbata i s’eixuga la suor del front amb un mocador rebregat que es treu de la butxaca. S’aixeca i abandona l’estança amb llàgrimes d’impotència als ulls perquè sap que no podrà convidar la Lisa al concert que tant desitjava.

SPIN (SILENCI DJ)

2009-12-04T21:26:00.002+01:00

M'encanta el video perquè em planteja el somni de poder manipular el temps i canviar els esdeveniments que són rèmores que obstaculitzen la felicitat. Quantes coses canviaria...

RAY JOHNSON al MACBA fins el 10 de gener

2009-12-03T20:04:00.003+01:00

Més de 300 obres de l'artista nord-americà Ray Johnson (Detroit, 1927-Nova York, 1995) s'exhibeixen des d'aquest dimecres al MACBA, a Barcelona, a la primera retrospectiva a Espanya dedicada a aquest figura del Pop-Art,"el més famós dels artistes desconeguts", segons el museu.
Famós i marginal a la vegada, Ray Johnson va ser "un artista contradictori". Va començar una brillant i prometedora carrera al Black Mountain College, on es va relacionar amb Albert Einstein, John Cage, Merce Cunningham, Robert Motherwell, Robert Rauschenberg, Cy Twombly o Willem de Kooning, i va acabar oblidat per tots després d'autoexiliar-se a Long Island i renegar de qualsevol exposició pública de la seva obra.
Les milers de missives que l'artista va enviar amb el prec Please Add to & Return (Completa-ho i retorna-ho, per favor) donen títol a aquesta mostra, que es presenta al MACBA a la mateixa planta en la qual es pot veure l'exposició dedicada a John Cage, veí seu a Nova York, que va influir en Johnson amb les seves reflexions sobre l'atzar i la indeterminació.
Fruit d'una tàctica comercial, l'artista va començar el 1955 a enviar per correu litografies en offset per anunciar els seus dissenys i tres anys després va enviar la primera circular en la qual pregava al destinatari que la completés i la tornés.

A partir de 1960, els enviaments massius, una filosofia que compartia amb Warhol, van servir d'inspiració a un grup d'artistes que es van dedicar a partir de llavors a confeccionar imatges destinades a la distribució per via postal, amb la qual cosa va néixer el moviment de l'anomenat "art postal", que va comptar amb centenars d'adeptes.

Va arribar a llançar des d'un helicòpter entrepans de salsitxes de frankfurt de 30 centímetres de llargada, i va batejar les seves 'performances' com "Nothing" en "actitud contrària al happening" tan de moda a l'època.

Però la seva major creació artística va ser sens dubte la seva pròpia mort: després d'anunciar per telèfon als seus amics la millor de les seves 'performances', el 13 de gener de 1995 va saltar d'un pont a Sag Harbour (Long Island) i va morir ofegat. Malgrat que en les últimes dècades va portar una vida frugal, va deixar al banc una important fortuna i a casa seva van aparèixer ordenats amb mirament centenars de collages inèdits.

LA CAPUTXETA VERMELLA

2009-11-23T17:31:00.002+01:00

Com molts de vosaltres sabeu, col·lecciono contes de "La Caputxeta Vermella" en diferents idiomes. En tinc una bona colla de moment. El requisit que jo mateixa em vaig imposar en començar la col·lecció ara fa uns anys, fou que havien de ser regalats. Sembla ser que a tots els meus coneguts els fa gràcia aquesta idea i la col·leccció per això contribueixen a engrandir-la. Quan viatgen pel món, s'enfronten a l'aventura d'entrar en una llibreria i sense conèixer l'idioma es llancen a l'abisme de la mímica per aconseguir un exemplar en aquella llengua. És molt divertit quan m'expliquen com l'han aconseguit.
Totes les versions que guardo, són joies. Regalades amb amor. Darrere de cada exemplar hi ha una història que resulta divertida i entranyable.
Gràcies a tots i totes per contribuir a la meva cole.

Volia fer un homenatge a la Caputxeta amb aquesta versió tan delirant.

Gaudiu-la!

WORLD BUILDER- EL CREADOR DE MÓNS

2009-11-07T15:29:00.003+01:00

Fa por pensar que potser un dia el món no serà com el coneixem... Seria possible una cosa similar?

Ens entusiasma pensar en com seran les coses més endavant. Vivim massa projectats en el futur i pendents del que vam fer ahir. Potser comença a ser hora de fixar-nos en el present. Cal valorar el que tenim ara. Potser demà ja no hi serà...

MOMENTS...

2009-11-07T13:38:00.002+01:00

Fem una pausa i reflexionem sobre tots aquells moments que defineixen la nostra vida.

El vídeo atrapa els instants quotidians que de vegades no donem importància i que en definitiva són bocins de nosaltres mateixos.

Ser feliç també implica prendre consciència d'aquests moments petits i tan importants...

PHILIPPE BOURSEILLER I ELS VOLCANS

2009-10-17T19:04:00.011+02:00

Aquesta exposició és el resultat del treball dut a terme pel fotògraf Philippe Bourseiller amb la intenció de despertar l'interès dels ciutadans pel que fa al coneixement del planeta. El seu testimoni fotogràfic, únic al món, pretén fer-nos prendre consciència de la nostra autèntica dimensió enfront de la natura, en una època en què la civilització moderna ens ha fet oblidar l'energia colossal que es troba emmagatzemada sota l'escorça terrestre. A través de les seves fotografies esplèndides, Philippe Bourseiller ens permetrà recuperar el pols del planeta i ens portarà a modificar radicalment la concepció del món en què vivim.

L'exposició "Els volcans i els homes" ens ofereix un panorama complet de la vida que bull a l'interior del planeta. Des de les creences fins a les cerimònies màgiques, des de les erupcions fins al naixement de l'oceà, del Japó al Vesubi, les fotografies de Philippe Bourseiller són un homenatge a la majestuositat de la Terra que habitem i que és el nostre deure protegir.

El volcanògraf Jacques Durieux participa del projecte aportant continguts científics i explicant que son els volcans i fent-los accessibles a tots aquells que se senten fascinats per aquest fenomen natural. Actualment, cinc-cents milions de persones estan exposades als riscos que suposen els volcans.

Després de recórrer durant més de deu anys els volcans del planeta, Philippe Bourseiller presenta 100 fotografies fascinants. Cadascuna d'aquestes fotografies es presenta acompanyada d'una clara explicació que ens acosta a la bellesa màgica dels volcans i, ens permet comprendre la influència que han exercit sobre la natura i sobre la vida quotidiana de la gent d'arreu del món.

L'exposició es presenta per primera vegada a Catalunya.

VACANCES MERESCUDES

2009-10-10T17:53:00.003+02:00

S'ha acabat l'estiu i és hora d'amagar-se -reflexiona tranquil·la mentre es pren l'ultim xarrup de la temporada- Ara és hora de deixar de voltar a l'entron dels humans i dedicar-me a tot allò que tant m'agrada. Tothom es mereix un descans, què dimonis!

Fins l'estiu vinent amics. Espero i desitjo que aquest hivern no descobriu l'insecticida que acabi amb la meva espècie. Ens veiem quan arribi la caloreta.

RECORDANT JOAN MARAGALL

2009-10-10T12:54:00.003+02:00

NODREIX L'AMOR

Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.

Avui fa 145 anys que va néixer un dels poetes més rellevants de la literatura catalana.
Aquí el meu homenatge per les bones estones que els seus versos m'han fet viure.

POP-UP. 600 PUNTS NEGRES

2009-10-07T23:52:00.004+02:00

POP-UP. 600 PUNTS NEGRES

2009-10-07T23:40:00.006+02:00

Enginyeria de paper, papiroflèxia, 3D, llibre deplegable... un "divertimento" que ens remet a la nostra infantesa. Descobreix on s'amaguen els punts negres.

MÉS MÚSICA, ARA AMB LA BOCA...

2009-09-26T17:15:00.001+02:00

UNA MICA DE MÚSICA PER ANIMAR...

2009-09-15T20:30:00.002+02:00

Una mica de música per animar la retornada a la quotidianitat: la feina, l'escola, les obligacions, la tardor... recuperem el nostre espai amb alegria i amb imaginació.
Una mica de música, va bé?

vacances sense ordinador

2009-07-18T23:05:00.004+02:00

Estimats amics...
Em permeto el luxe de deixar de penjar coses durant un temps. Marxo de vacances. Ens tornem a trobar al setembre.Per cert, coneixeu aquest paradís de luxe a Dubai? Una vergonya? una autèntica mostra de pornografia econòmica? Una palmera d'edificis de luxe per la gent més poderosa del món. Preneu-ne nota si us trobeu entre ells. Un lloc fantàstic per llençar els diners i demostrar al món de manera indecent qui són els que maneguen el cotarro.

Bones vacances ni que sigui al pati de casa!

Petons i abraçades per tots i totes!

STOP MOTION TRAVIATA (VERDI)

2009-07-07T23:10:00.000+02:00

SOMNIS...

2009-07-07T17:47:00.000+02:00

BANSKY: Un poeta amb esprais

2009-07-07T16:57:00.005+02:00